El professor del Màster en Polítiques, Gestió i direcció d'Organitzacions Educatives, Juan Manuel Fernández Soria reflexiona sobre la influència i importància de l'Escola Nova, respecte a una educació més cívica i moral.
20 may 2016
L'Escola Nova (o New School), és un terme que naix en l'Europa de finals del segle XIX. Es tracta d'un conjunt de principis que naixen de la intenció dels mestres i els pedagogs de potenciar una alternativa a l'escola tradicional.
Els partidaris de l'Escola Nova entenien la infància sota uns conceptes diferents als establits. S'entenia que els xiquets tenien unes necessitats que anaven més enllà d'aprendre els nombres i les lletres. L'Escola Nova presenta una idea destrossadora fins avui: convertir al xiquet en el centre del procés d'ensenyament i aprenentatge.
Aqueix model es denomina paidocentrisme; que es troba enfrontat al model fins llavors predominant, el magistrocentrisme; en el qual el professor exerceix de punt de referència fonamental.
El professor del Màster en Polítiques, Gestió i Direcció d'Organitzacions Educatives, Juan Manuel Fernández Soria, en col·laboració amb Alejandro Majordom Pérez; ha desenvolupat un article sobre la influència i importància de l'Escola Nova, respecte a una educació més cívica i moral.
L'eix de l'article gira entorn de la idea de basar l'educació social en la idea de ‘comunitat escolar’, desenvolupant així l'esperit de solidaritat, la consciència social i el sentit de la ciutadania. Fernández recupera les idees de pensadors com Georg Kerschensteiner, pedagog alemany que encunye el terme ‘themselfgoverment’; o el que és el mateix, l'educació autònoma moral o govern d'un mateix com a manera de potenciar el seu concepte de responsabilitat del que fa o deixa de fer. En resum, l'autogovern.
'Només podem saber si nosaltres som morals en veritat per l'acció realitzada per pròpia responsabilitat per als altres i amb els altres en la comunitat al fet que pertanyem' (Kerschensteiner, 1926, p. 20).
Amb l'arribada de l'Escola Nova, l'educació moral es comença a integrar com una part del desenvolupament total i harmònic de l'individu. Aquest model procura generar, no tant un cúmul de coneixements, com un col·lectiu de costums o hàbits morals; aquells que formen la consciència i la conducta mitjançant fets, a diferència dels antics models educatius, que es basaven únicament en les paraules.
Ja ho va explicar Ángelo Patri, autor italoamericano, en el Tercer Congrés Internacional d'Educació Moral, celebrat en 1922:
‘La moralitat no es pot aprendre mitjançant reglaments, lleis o ordenances; la moralitat no s'aprèn sinó pel contacte viu amb els éssers humans’.
