El preu del petroli és un assumpte econòmic de primer nivell. El seu paper en l'economia pública i en les polítiques econòmiques és clara, a més a més , d'influir en gran manera en l'organització econòmica d'un país. Que pugi o que baixi acaba ajustant o desestabilitzant els comptes de cada país.
25 de de gener de 2016
És important puntualitzar que no cau el preu de tots els carburants. El preu del barril de Brent en euros ha caigut en un any un 41%, fins a situar-se en 28 euros. Est ha estat el canvi més rellevant i que ha copat l'atenció dels mitjans de comunicació.
En canvi, el preu mitjà d'un litre de gasoil a Espanya només s'ha reduït un 12%, fins a 96 cèntims. Tampoc s'ha notat a penes la caiguda de la gasolina, que es manté en 1,13 euros, dos cèntims menys que fa un any.
Segons l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), en el seu escenari basi del World Energy Outlook de 2015, el petroli registrarà una contracció de 5 punts percentuals en la matriu energètica de 2040 respecte a 2013.
Qui guanya i qui perd
Òbviament els països que més consumeixen petroli són els que més beneficiats surten de la caiguda del seu valor. Poden importar la mateixa quantitat per menor preu. De la mateixa manera, els països productors es porten la pitjor part.
Raons econòmiques… i polítiques
La desacceleració de l'economia de Xina sembla ser el principal motiu econòmic que ha fet caure el valor d'aquesta matèria primera. Xina és un dels principals consumidors – el segon al món sense anar més lluny – i té a Amèrica Llatina al seu principal proveïdor.
A nivell polític l'objectiu sembla ser perjudicar a Iran i a Rússia. Les causes són evidents: Aràbia Saudita, principal rival d'Iran i al seu torn aliat d'Estats Units, no disminueix el seu nivell de producció de petroli malgrat la caiguda de la demanda. És a dir, deixa que hi hagi una major oferta perquè, amb l'ajust del mercat, segueixin caient els preus.
De seguir així, podríem arribar, almenys fins a finals de 2017, a trobar el preu del barril Brent per sota dels 70 $.
Veneçuela acorralada
Un altre dels països més perjudicats seria Veneçuela. La principal font d'ingressos del país és la venda de cru. Així, la reducció en la cotització del petroli – que ha provocat la disminució del 60% dels seus ingressos en divises- ha afectat seriosament la seva economia.
I com li afecta a Espanya?
Les repercussions – tant directes i indirectes - en l'economia espanyola seran molt positives.
En el seu paper de consumidor, en suposar una menor despesa en les compres a l'estranger de cru - per regla bàsica de l'economia les importacions disminueixen el PIB)- s'aconseguirà reduir aspectes com la factura d'energia, o el cost de el transport. Tot això s'espera que comporti un significatiu augment del PIB.
Quan deixarà de caure?
Tots els experts semblen estar d'acord que l'únic que pot impulsar els preus a l'alça és el mercat. Però, per a això, és necessari que els països de l'OPEP i els que estan fora d'aquest càrtel arribin a un acord per reduir el desequilibri entre l'oferta i demanda de cru.
De moment els països que s'integren en l'OPEP – malgrat la pressió d'alguns dels seus membres - han reiterat la seva idea de mantenir sense canvis la seva producció de 30 milions de barrils diaris.
No és la primera crisi
Al llarg del temps el preu del petroli ha marcat l'agenda geopolítica de molts països.
Se sol considerar similar la crisi de 1986, quan el preu del barril va caure bruscament des dels 28 dòlars a per sota de 10. Anteriorment va haver-hi unes altres en els anys 73/74 79. En aquest cas, la crisi es va caracteritzar per una intensa pujada de preus. Els efectes que es van propiciar van ser justament els contrari : grans beneficis als productors i perjudicis als compradors
