El futur de les polítiques econòmiques i els tractats vigents és una incògnita mentre es delimita la nova relació entre Regne Unit i Europa.
24 de de juny de 2016
Regne Unit va decidir votar ‘sí’ a l'eixida de la Unió Europea. El euroescepticismo ha guanyat la primera gran batalla europea amb la confirmació del 'Brexit' per part dels ciutadans britànics.
Un 52% de vots a favor d'abandonar Europa obri el camí per a tramitar aquest comiat que es pot allargar fins a dos anys. El procediment d'un tràmit d'aquest calibre ha de dur-se a terme mitjançant negociacions per a determinar les condicions en les quals quedaran les relacions si al final es tanca aquest capítol amb un adéu definitiu de Regne Unit.
Que un Estat siga membre de la Unió Europea engloba molts aspectes més enllà del compromís i el sentiment europeista que es va promoure amb molt optimisme fa més de quaranta anys. Les institucions europees amb tots els seus representants articulen mesures i polítiques de tots els àmbits per a després aplicar-les a nivell comunitari i nacional.
Les polítiques econòmiques establides per la UE que afecten a Regne Unit queden als llimbs després de la decisió d'abandonar la Unió
Les polítiques més importants han sigut la de lliure circulació de persones o el mercat únic. Els nombrosos tractats que han permès aquest tipus de relació entre els membres de la Comunitat Europea ara es troben als llimbs per als britànics. Encara segueixen vigents, però el seu futur és molt incert. Estàs són algunes de les conseqüències que pot tenir el 'Brexit'.
Mercat únic europeu
Una de les principals incògnites de el ‘Brexit’ és en quin lloc quedarà l'economia britànica amb l'abandó de la Unió Europea. En els dos anys de marge que tenen les institucions, els representants britànics i europeus hauran d'arribar a un acord per a delimitar les bases i les normes del nou tauler de joc. Aquests tractaran de decidir si Regne Unit i Europa mantenen els acords perquè romanga en el mercat únic europeu o si cercaran alternatives com a tractats sobre lliure comerç en l'espai comunitari.
Polítiques europees
El Banc Central Europeu (BCE) ja s'ha compromès a obrir línies de swap a partir del dia 24. A curt termini, la qual cosa aconseguiria aquesta política és “reduir les tensions entre els agents que intercanvien divises i fluxos financers” i mantenir la liquiditat en els mercats, segons el diari l'Economista.es. A part d'açò, el marc d'actuació del BCE és limitat ja que, com indica Reuters, li seria difícil estendre més el seu programa de Quantitative Easing.
A més, el BCE, sota les seues responsabilitats de Supervisió Bancària, ha demanat als bancs europeus més exposats a Regne Unit (en particular a la lliura, però també bons i altres títols) un informe exhaustiu dels seus plans si es produeix el Brexit.
Residentes estrangers
La incertesa s'ha apoderat dels residents estrangers que es troben en les illes. Regne Unit és el segon país de la Unió Europea que més immigrants comunitaris ha acollit en els últims anys després d'Alemanya. Actualment hi ha quasi tres milions de ciutadans europeus que resideixen en el país. Quant als espanyols, a la fi de l'any passat hi havia al voltant de 100.000 inscrits.
Entre les mesures que dificultarien la residència a Regne Unit es troba l'eliminació de les ajudes socials conegudes com tax credits que reben els immigrants amb els salaris més baixos. Fins a 84.000 famílies aproximadament es veurien afectades.
Publicat per: David Gil Garcia , Anthony Nelson Hosey
