El finançament dels estudis superiors es realitza a compte dels Estats, dels estudiants o d'entitats privades. Els percentatges de cada part varien considerablement entre els diferents països de l'OCDE. La inversió pública és determinant per a assegurar la igualtat d'oportunitats i l'accés a l'educació superior a tots els ciutadans.
20 de de juny de 2016
Els estudiants que aconsegueixen graduar-se en estudis superiors tenen més facilitats per a accedir al mercat laboral que els que no aconsegueixen aquest nivell d'estudis. A més, els salaris també són més alts per a aquells que posseeixen un títol universitari.
Entre els països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) existeixen diferències substancials en la forma d'enfocar les polítiques econòmiques en aquest camp. En alguns estats membres l'Estat és la principal font de finançament, en canvi en uns altres les famílies realitzen un desemborsament més alt o el dispendio prové d'entitats privades.
La despesa pública en educació superior se situa en una mitjana del 70% entre els països de l'OCDE
Un informe recent realitzat per l'OCDE analitza el finançament dels estudis superiors dels membres de l'organització. L'estudi se centra en el paper de les institucions públiques i les diferències que existeixen entre els diferents països de l'OCDE, amb tendències i models establits que presenten desemejanzas importants.
Una mitjana d'un 70% del finançament d'estudis superiors correspon als estats, segons la valoració de les dades dels països membres de l'OCDE que s'han analitzat. Un altre 20% del dispendio ho realitzen les famílies i el 10% restant prové de l'àmbit privat. A Espanya la inversió pública s'eleva poc més del 70 per cent, mentre que les ajudes privades només cobreixen al voltant del 5 per cent.
Igualtat d'oportunitats
L'accés a la universitat pot veure's fitat per l'alt preu d'aquests estudis. En aquests casos, la desigualtat econòmica pot determinar qui pot permetre's accedir a estudis superiors, per la qual cosa un dels objectius dels Estats és intentar reduir els valors de desigualtat i tractar que l'educació superior siga més accessible.
Les ajudes econòmiques públiques dirigides als estudiants poden servir com a eina per a solucionar el problema de les elevades taxes d'accés. En països com Austràlia i Nova Zelanda, les matricules en estudis superiors registren xifres per sobre de la mitjana malgrat el seu elevat preu ja que compten amb un desenvolupat sistema d'ajudes financeres. Així i tot, l'informe també apunta que el fet que els preus siguen tan alts pot suposar que els qui no puguen afrontar aqueixa despesa no intenten accedir a la universitat encara que existisquen programes d'ajudes públiques.
Les ajudes públiques poden fomentar la igualtat d'oportunitats i reduir les desigualtats econòmiques que condicionen l'accés a estudis superiors
Segons l'informe, on la despesa de les famílies és elevat també s'observa un increment del finançament per part d'institucions privades, empreses o altres fonts d'aquest tipus. D'aquesta manera, en aquells llocs on les ajudes públiques tenen menys importància, la despesa privada és superior per a cobrir part del buit financer que han d'assumir els estudiants.
Model nòrdico
En països on els estudis superiors són gratuïts, el finançament públic també representa un paper molt important encara que no servisca per a fomentar la igualtat d'oportunitats per a accedir. A Finlàndia un 50% dels estudiants d'aquests nivells reben algun tipus de beca, préstec o ajuda durant la seua etapa acadèmica. Un exemple en el qual l'economia pública té un pes molt important en el desenvolupament econòmic del país.
Per a dur a terme aquestes polítiques econòmiques, en els llocs on l'accés a la universitat és gratuït com en els països nòrdics, Eslovàquia, Estònia o Eslovènia, els impostos sobre la renda dels ciutadans són més elevats. D'aquesta manera, un dels pilars per a aconseguir la sostenibilitat d'aquest sistema és la mateixa societat que aporta els fons necessaris amb models de recaptació d'impostos més progressius.
Publicat per: David Gil Garcia
