7 de de juliol de 2016

El pas del temps suposa l'irremeiable canvi en les estructures educatives. Ja siga per canvis polítics, canvis socials o canvis tecnològics; l'educació és un dels camps que més sensiblement respon a l'avanç de les societats. L'arribada de les noves tecnologies, així com el canvi en les polítiques socials estan canviant, a poc a poc, l'aparença del món. Però, està afectant realment a l'educació?

La pregunta no seria tant si aquests canvis estan afectant a l'educació, sinó si l'educació està responent a ells en conseqüència. Els xiquets d'avui dia veuen  el món a través d'un prisma diferent al dels seus pares, tenen accés a noves eines i no comparteixen les mateixes preocupacions que els seus progenitors. Per açò, és important que els docents sàpien adaptar-se a aquesta nova perspectiva, i que aconseguisquen oferir-los als seus alumnes una educació concorde.

Sobre tots aquests punts reflexiona César Bona, en el seu llibre ‘La nova educació’. Bona és professor de 5º de primària en el col·legi Porta de Sancho de Saragossa, i està considerat per molts com ‘el millor professor d'Espanya’. Tant és així que, l'any passat, Bona va estar entre la llista de 50 candidats al Global Teacher Prize (també conegut com el ‘Nobel de l'educació’).

‘La nova educació’ navega les aigües del panorama educatiu actual, i presenta, no metodologia, sinó una nova forma d'entendre les aules i als xiquets. Un dels eixos principals sobre els quals gira l'obra és el de potenciar, i guanyar-se, l'interès dels alumnes. No es tracta que les persones deixen d'aprendre perquè es fan majors, sinó perquè perden la curiositat; pel que Bona posa especial èmfasi en què els docents no deixen mai que s'apague aqueixa flama en els seus alumnes.

L'autonomia de l'estudiant també és important. Els xiquets necessiten tenir alguna cosa que els ancore a les classes, i açò és la confiança dels professors. Si els docents deixen que els alumnes exploren i exposen els seus propis dubtes, trobaran una manera d'ensenyar-los a través d'exemples reals amb els quals els alumnes puguen sentir-se identificats.

Un altre dels punts sobre els quals Bona aporta una interessant reflexió és sobre el tema dels deures. Existeix un debat molt intens en el camp educatiu sobre si els deures són o no contraproduents. En aquest cas, Bona ho exposa de la següent manera: si volem que els nostres fills siguen creatius, hem de donar-los temps perquè el siguen. Si els professors posen molts deures de les seues pròpies assignatures als xiquets, sense tenir en compte el cúmul de treball total, els xiquets passaran del col·legi als deures al llit, sense cap espai de temps per a ser, pura i lliurement, ells.