Continua a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València la Exposició "Alfaro i el jazz. Quan la nit es trenca en mil sons", comisariada per Toni Picazo i produïda per la Universitat de València, Fundación SGAE i la Fundacio Andreu Alfaro. La mostra, organitzada per la Universitat de València a través del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, s’emmarca en la celebració a València de ‘Jazz Eñe’, programa d’internacionalització del jazz espanyol a iniciativa de la Fundació SGAE. Fins al 23 d'octubre. Dimarts a divendres de 16:00 a 20:00, dissabtes de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00, i diumenges de 10:00 a 14:00
Data: del 28/09/16 fins al 26/10/2016
Horari: Dimarts a divendres de 16:00 a 20:00, dissabtes de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00, i diumenges de 10:00 a 14:00
Lloc: Sala de La Muralla
Producció: comisariada per Toni Picazo, i produïda per la Universitat de València, Fundación SGAE i la Fundacio Andreu Alfaro
Col·labora: Col·legi Major Rector Peset
Entrada lliure. Aforament limitat.
El Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València mostra la passió d’Alfaro pel jazz
L’escultor Andreu Alfaro sentia autèntica devoció pel jazz. Estimava aquesta música i el 1994 va crear la serie ‘Jazz’, una cuidada selecció de dibuixos i escultures entorn d’aquesta temàtica. El Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València comença aquest curs amb l’exposició ‘Alfaro i el jazz. Quan la nit es trenca en mil sons’. La mostra, que reuneix bona part d’aquestes obres, s’inaugura aquest dimecres, 28 de setembre, a les 20 hores, i podrà visitar-se fins el 23 d’octubre.
La mostra, organitzada per la Universitat de València a través del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la col·laboració de la Fundació SGAE i CulturArts, s’emmarca en la celebració a València de ‘Jazz Eñe’, programa d’internacionalització del jazz espanyol a iniciativa de la Fundació SGAE. Aquest mateix dia, a les 20:15 hores, arrancarà ‘Jazz Eñe’ al Col·legi Rector Peset, que es perllongarà des de l’endemà fins a l’1 d’octubre amb concerts al Teatre Rialto.
Andreu Alfaro (València 1929 - Godella 2013) va ser un gran melòman. D’entre totes les músiques, explica la comissària de l’exposició, Toni Picazo, sentia vertadera passió pel jazz i, especialment, per les figures llegendàries del swing nord-americà dels anys 30 i 40: “On més gaudia de l’escolta d’aquesta música era en l’ambient proper i íntim dels clubs de jazz. Cada vegada que viatjava a Nova York assistia a algun concert, i no era estrany veure’l dibuixar del natural, veritablement complagut”.
Per a Alfaro, el jazz no era només un particular estil musical o la millor expressió de la identitat cultural afroamericana, representava també, segons va confessar, un estat de l’esperit capaç de “cantar les penes per a transformar-les en goig”, que li recordava els difícils anys de la postguerra quan “sentia les cançons de les criades, com es deien llavors, que es contestaven les unes a les altres cantant des dels patis mentre cuinaven o tendien la roba”.
El 1994, reconegut ja internacionalment com a un dels principals renovadors de l’escultura espanyola de la segona meitat del segle XX, va voler consagrar una sèrie “a la música dels negres nord-americans, que tanta alegria apassionada m’ha proporcionat, des del cor als peus, al llarg de tota la meua vida”, com declararia. I Picazo assenyala que no era el primer artista a abordar el jazz, tan sols cal recordar treballs memorables de Man Ray, Matisse, Mondrian, Lee Friedlander, Pollock o, en el cas d’Espanya, Tàpies, Guinovart o Tharrats, entre uns altres.
No obstant açò, l’acostament al jazz des de l’escultura comptava amb pocs antecedents, per aquest motiu el que va realitzar Alfaro, un conjunt d’escultures i dibuixos agrupats sota el nom de ‘Jazz’, concite un interés especial. “És una oportunitat de veure una obra poc mostrada al públic i que, en canvi, és un treball de maduresa, que mostra el millor Alfaro i els seus trets distintius, com són el caràcter autobiogràfic de la seua obra, la interpretació de l’escultura com a un dibuix en l’espai i el seu diàleg amb la tradició”, explica Pinazo, d’una mostra per a descobrir el vessant “més lúdic i vivaç, d’Alfaro, i alhora l’artista més lúcid i inspirat”.
L’exposició reuneix una selecció de treballs pertanyents a aquesta sèrie al costat d’un grup de dibuixos procedents de quaderns de viatge de l’artista que no van ser concebuts per a ser mostrats en públic, la qual cosa suposa la trobada amb un Alfaro íntim.
Sota aquest prisma, servint-se del ferro i, no per casualitat, del llautó polit, un material present en els seus primers treballs com a escultor, Alfaro evoca motius i instruments bàsics del jazz, inclosos la veu i el cos, i les possibilitats del qual ha portat a límits insospitats. La mateixa energia, senzillesa i elegància del traç desplegada en les escultures destaca en els dibuixos sobre paper, en els quals la sonoritat del jazz també sembla trobar refugi.
A través d’aquesta exposició, la Universitat de València ret homenatge a l’artista valencià que el passat mes de febrer va ser distingit a títol pòstum amb la Medalla de la institució. També reafirma la línia expositiva de la Universitat dedicada a mostrar els grans artistes contemporanis. En 2016, el Centre Cultural La Nau ha produït les exposicions de Michavila, Artur Heras i, el pròxim mes de novembre, inaugurarà una mostra sobre Yturralde.
Links:
