Un estudi internacional en el qual ha participat l’investigador i catedràtic de genètica de la Universitat de València i investigador de la Unitat Mixta en Infecció i Salut Pública de la Fundació Fisabio i l’Institut Cavanilles Fernando González, ha demostrat que l’origen de les actuals soques del bacteri causant de la sífilis, 'Treponema pallidum', subespècie 'pallidum' (TPA), se situa en el segle XVIII. El treball, publicat en la revista 'Nature Microbiology', afirma que el bacteri va mutar en el segle XX, després del descobriment i l’aplicació de la penicil·lina, fet que va contribuir a l’actual expansió mundial de la sífilis.

L’estudi, efectuat amb seqüències del genoma de TPA obtingut directament de pacients amb sífilis, explica que actualment un nombre creixent de soques del bacteri són resistents al tractament amb medicaments que contenen l’antibiòtic azitromicina i constitueixen una emergència global. Els resultats de l’estudi permeten aplanar el camí per a la posterior seqüenciació de mostres clíniques d’aquesta epidèmia.

De fet, aquest llinatge bacterià té un origen molt recent, en els anys 60 del segle XX, poc després que es generalitzara el tractament amb antibiòtics, especialment la penicil·lina, que continua sent la primera opció terapèutica contra aquesta infecció.

La sífilis és una malaltia de transmissió sexual que afecta tant homes com dones i que pot arribar a ser mortal si no es tracta adequadament, amb més de 10 milions de casos l’any 2008. “La sífilis està creixent en el món perquè no es prenen les mesures adequades de prevenció, ja que la gent no és conscient del perill d’infecció, i falta formació en sexualitat. La millor prevenció, i la més efectiva, és l’ús del preservatiu, que s’usa més per a evitar embarassos que per a prevenir malalties”, afirma Fernando González.

L’estudi, publicat en la revista del grup Nature, “Origin of modern syphilis and emergence of a pandemic Treponem pallidum cluster”, posa de manifest que actualment no es disposa de prou informació sobre els patrons genètics de les infeccions de sífilis, ja que no es pot disposar de les quantitats necessàries de DNA del bacteri en les mostres clíniques, a més de la impossibilitat de cultivar aquest patogen.

En el treball publicat, les comparacions filogenètiques dels genomes seqüenciats indiquen que les soques de T. pallidum examinades comparteixen un ancestre comú des del segle XVIII. Aquest fet és significatiu, atesa la controvèrsia sobre l’origen europeu o americà de la sífilis. Segons la segona teoria, la sífilis vindria d’Amèrica amb la tornada de Colom del seu primer viatge, i, estenent-se ràpidament per Europa, va originar la primera epidèmia de la malaltia l’any 1495, en el context de la guerra de Nàpols. La cronologia confirmada pels investigadors no exclou la possibilitat d’anteriors soques de TPA a Europa, que ja s’han extingit.

Per això, “la seqüenciació de material antic ajudaria a conèixer encara més la història de la sífilis”, assenyala Fernando González, “i l’aplicació de la metodologia posada a punt en aquest estudi a mostres clíniques actuals permetrà millorar el nostre coneixement de l’actual epidèmia de sífilis, així com establir mesures més eficaces per a la seua vigilància i control”, conclou l’investigador.

En aquest sentit, una de les hipòtesis que s’ha plantejat després de l’estudi és si els símptomes de la sífilis s’han fet menys greus després dels primers brots coneguts a Europa, com a conseqüència de l’evolució a soques menys virulentes però amb més capacitat de transmissió.

Trajectòria

Fernando González és catedràtic de genètica de la Universitat de València, on dirigeix el grup de recerca “Evolució i Salut”, associat a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, i és responsable de la Unitat Mixta de Recerca “Infecció i Salut Pública” entre l’institut esmentat i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO) de la Generalitat Valenciana.

La seua recerca se centra en l’aplicació de la biologia evolutiva a l’estudi de microorganismes infecciosos, especialment virus, com el de l’hepatitis C o el causant de la sida (VIH), i bacteris, com ara Legionella pneumophila, els associats a malalties de transmissió sexual (sífilis, clamídia, gonococs), o els portadors de gens de resistència a antibiòtics, com Pseudomonas aeruginosa o Klebsiella pnuemoniae. És autor de més de 150 articles científics i de 2 llibres de divulgació de la ciència.

Article:

Arora N, Schuenemann VJ, Jäger G, Peltzer A, Seitz A, Herbig A, Strouhal M, Grillová L, Sánchez-Busó L, Kühnert D, Bos KI, Davis LR, Mikalová L, Bruisten S, Komericki P, French P, Grant PR, Pando MA, Vaulet LG, Fermepin MR, Martinez A, Centurion Lara A, Giacani L, Norris SJ, Šmajs D, Bosshard PP, González-Candelas F, Nieselt K, Krause J, Bagheri HC. Origin of modern syphilis and emergence of a pandemic Treponema pallidum cluster. Nat Microbiol. 2016 Dec 5;2:16245. doi: 10.1038/nmicrobiol.2016.245.

Peu de fotografia:

1. Fernando González Candelas, investigador i catedràtic de genètica de la Universitat de València

2. Treponema pallidum, el bacteri causant de la sífilis. ©2011 Michael Bonert link