Introducció

El Registrador és el funcionari públic al que correspon el manteniment dels Registres de la Propietat, Béns Mobles i Mercantils. En l'exercici d'aquesta funció, els Registradors “qualifiquen”, sota la seva responsabilitat, la legalitat dels documents de tota classe en la virtut de la qual se sol·liciti la inscripció. Perquè es produeixi la inscripció d'aquests documents és necessari que el Registrador els qualifiqui favorablement.

Requisits d'accés 

Per ingressar en el cos de Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns Mobles d'Espanya és necessari superar una oposició que es convoca cada dos anys i a la qual només poden accedir Llicenciats en Dret. La prova consta de quatre exercicis, dos orals, i dos pràctics. 

El primer exercici consistirà a contestar oralment 5 temes (3 de Dret Civil, Comú i Foral; un de Dret Mercantil, i un de Dret Administratiu o Processal). En el segon exercici, també oral, es respondrà sobre 3 temes de Dret Hipotecari, un de Dret Fiscal, i un altre de Dret Notarial. El tercer exercici consistirà a qualificar un document i en la redacció de l'informe en defensa de la nota, en el temps màxim de 6 hores. Finament, el quart exercici consistirà a practicar les operacions procedents de liquidació i registre, fins a deixar inscrit o anotat un document, o denegada o suspesa la inscripció o anotació. 

Normativa aplicable 

Actualment el desenvolupament de l'activitat del Registrador està regulat principalment per la següent normativa: 

• Llei Hipotecària, Text Refós segons Decret de 8 de febrer de 1946.
• Reglament Hipotecari, aprovat per Decret de 14 de febrer de 1947.
• Reial decret 1427/1989, de 17 de novembre, pel qual s'aprova l'Aranzel dels Registradors de la Propietat.
• Reial decret-Llei 6/2000, de 23 de juny, de Mesures Urgents d'Intensificació de la Competència en Mercats de Béns i Serveis.

Funcions que exerceix 

La funció registral (NOGUEROLES PEIRÓ) és el mitjà pel qual el poder públic intervé en la formació i eficàcia dels drets dels particulars. En uns casos els drets neixen al marge del Registre que, per tant, solament té un efecte de publicitat del dret inscrit, amb conseqüències legitimadoras; en altres casos (com la constitució d'hipoteques) la intervenció és necessària per al naixement mateix del dret de garantia. En tot caso el Registrador és el responsable d'aquests registre de drets amb fe pública que són –amb les seves peculiaritats- el Registre de la Propietat, el Mercantil i el de Béns Mobles.

Com hem assenyalat, el Registrador qualifica, en realitat aquesta activitat suposa que el Registrador es pronuncia sobre la legalitat formal del document, la capacitat i legitimació de les seves atorgants i la legalitat del seu contingut:

En primer lloc, sobre la legalitat de la forma extrínseca del document, és a dir si el document revesteix la forma adequada. Per exemple: el Registrador Mercantil denegarà la inscripció d'un document privat de constitució de societat, ja que aquesta ha de revestir forma d'escriptura pública.

En segon lloc, sobre la capacitat i legitimació del que atorga el document. Per exemple, el Registrador Mercantil denegarà la inscripció d'un document signat per l'administrador d'una societat el càrrec de la qual hagi caducat.

Finalment haurà de comprovar la validesa del contingut, això és, que no vagi en contra de la Llei, la moral o els bons costums.

Per qualificar els documents, el Registrador només podrà tenir en compte els documents presentats i els seients inscrits en el Registre, i no pot utilitzar conjectures o coneixements estranys als seus límits.

Contra la qualificació del Registrador cap el Recurs contra el propi Registrador, qui podrà mantenir o rectificar la seva decisió. Si manté la qualificació, remetrà l'expedient a la Direcció general dels Registres i el Notariat, qui resoldrà. Contra la decisió de la DGRN cap recurs davant l'ordre jurisdiccional civil.