Resultados de la búsqueda41 resultados
-
L'Espill, 34
AA. DD.
(2010). LlibreDossier sobre 'Literatura perseguida' que recuerda la realidad de la censura, persecución, exilio y desarraigo de muchos escritores y periodistas críticos de muchos países del mundo actual. Una realidad que a menudo no se tiene presente. Participan John R. Saul, Carme Arenas, Raffaella Salierno, Salem Zenia, Chenjerai Hove, Easterine Kire Irala, Maria Barbal, Manal Alsheikh y El-Kaissa Ould Braham. También incluye, otros artículos de temas varios, como por ejemplo de Seyla Benhabib sobre la democracia como uno de los derechos humanos, de Salvador Giner sobre Francesc Eiximenis, de Manuel Alcaraz sobre el bloqueo político valenciano, de Stefan Collini sobre la significación histórica y...
Dossier sobre 'Literatura perseguida' que recuerda la realidad de la censura, persecución, exilio y desarraigo de muchos escritores y periodistas críticos de muchos países del mundo actual. Una realidad que a menudo no se tiene presente. Participan John R. Saul, Carme Arenas, Raffaella Salierno, Salem Zenia, Chenjerai Hove, Easterine Kire Irala, Maria Barbal, Manal Alsheikh y El-Kaissa Ould Braham. También incluye, otros artículos de temas varios, como por ejemplo de Seyla Benhabib sobre la democracia como uno de los derechos humanos, de Salvador Giner sobre Francesc Eiximenis, de Manuel Alcaraz sobre el bloqueo político valenciano, de Stefan Collini sobre la significación histórica y cultural de la New Left Review, d'Eva Cserhati sobre literatura húngara, de Toni Mollà sobre Nueva York, de Antoni Rico sobre Vicens Vives y Joan Fuster, y de Emília Bea sobre Adrià Chavarria. Como documento se publica la traducción de la Declaración de Independencia de los Estados Unidos. Y en el apartado de reseñas, Jacobo Muñoz escribe sobre la "Historia social de la filosofía catalana" de Xavier Serra, Ferran Garcia-Oliver sobre El nostre heroi Josep Pla" de Enric Vila) y Andreu Ginés sobre "Una burgesia sense ànima" de Francesc Vilanova.
Leer más OcultarIdioma: Catalán.
Formato: 17 x 24 cm.
Páginas: 160 pp.
ISBN: 0210-578X-34ISSN: 0210-578X -
L'Espill, 32
AA. DD.
(2009). LlibreL'Espill 32 ofrece un dossier sobre Ensayo y Pensamiento, presentado por Manuel Guerrero, con aportaciones substanciales, entre otras cuestiones, el debate en torno a la implicación del filósofo alemán Martin Heidegger con el nacionalsocialismo, mucho más profunda y substancial de aquello que se ha querido hacer ver. Un debate apasionante, con textos de Emmanuel Faye, que aporta nuevas investigaciones y evidencias, Arnau Pons, Manuel Carbonell y Joan Ramón Resina. Además hay artículos sobre el ensayo como género y los senderos del pensamiento con cargo a Antoni Mora, Simona Skrabec, Joana Masó, Catherine Malabou y Cristina Masanés. Además el número 32 incluye textos del historiador Mark...
L'Espill 32 ofrece un dossier sobre Ensayo y Pensamiento, presentado por Manuel Guerrero, con aportaciones substanciales, entre otras cuestiones, el debate en torno a la implicación del filósofo alemán Martin Heidegger con el nacionalsocialismo, mucho más profunda y substancial de aquello que se ha querido hacer ver. Un debate apasionante, con textos de Emmanuel Faye, que aporta nuevas investigaciones y evidencias, Arnau Pons, Manuel Carbonell y Joan Ramón Resina. Además hay artículos sobre el ensayo como género y los senderos del pensamiento con cargo a Antoni Mora, Simona Skrabec, Joana Masó, Catherine Malabou y Cristina Masanés. Además el número 32 incluye textos del historiador Mark Mazower sobre la idea de civilización y las tendencias imperialistas; del economista-urbanista Richard Florecida sobre Estados Unidos tras la crisis económica actual (un planteamiento claramente extrapolable); de la filósofa Rosa Canal sobre las patentes farmacéuticas como problema moral y la propuesta de Thomas Pogge; del historiador Vicent Josep Escartí sobre Jaume I y la historiografía valenciana; y de el escritor Richard Holmes sobre la gran Madame de Stael. Los "documentos" son especialmente oportunos: "País Valenciano, ¿por qué?" de Joan Fuster, y "Explicación de Catalunya" de Baltasar Porcel. El editorial se dedica a "La corrupción contra la democracia".
Leer más OcultarMateria: Filología.
ISBN: 0210-578X-32ISSN: 0210-578X
Idioma: Catalán.
Formato: 17 x 24 cm.
Páginas: 200 pp.
Enlace a PUV -
L'Espill, 31
AA. DD.
(2009). LlibreIdioma: Català.
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 192 pp.
ISBN: 0210-578X-31ISSN: 0210-578X -
L'Espill, 30
AA. DD.
(2009). LlibreIdioma: Català.
Format: 17 x 24 cm.
Pàgines: 196 pp.
ISBN: 0210-578X-30ISSN: 0210-578X -
L'Espill, 29
AA. DD.
(2008). LlibreEn el contexto de la cultura catalana la problemática de la traducción literaria se cristaliza en cuestiones muy concretas, a menudo dolorosas, sobre la manera de cómo mantener la savia dentro del árbol de la lengua y asegurar así más que nada la manera de vivir propia. Los estudios que el dossier recoge, tratan estas cuestiones desde diferentes prismas.
Idioma: Catalán.
Formato: 17 x 24 cm.
Páginas: 184 pp.
ISBN: 0210-578X-29ISSN: 0210-578X -
L'Espill, 27
AA. DD.
(2007). LlibreL'escàndol de la ràdio televisió pública valenciana i especialment de Canal 9, on és moneda corrent la manipulació política més descarada al servei del partit governant, assoleix límits insospitats, que han fet perdre la paciència a col·lectius cada vegada més nombrosos de ciutadans afectats, que deserten en massa d'aquestes emissions o promouen manifestos i protestes. Una gestió interna instal·lada de ple en el disbarat crònic, que ha generat un dels forats econòmics més brutals de les televisions públiques, s'acompanya de la presència i intervenció constant de càrrecs polítics que controlen la informació, imposen una línia sistemàticament favorable al PP, i marginen els professionals, que...
L'escàndol de la ràdio televisió pública valenciana i especialment de Canal 9, on és moneda corrent la manipulació política més descarada al servei del partit governant, assoleix límits insospitats, que han fet perdre la paciència a col·lectius cada vegada més nombrosos de ciutadans afectats, que deserten en massa d'aquestes emissions o promouen manifestos i protestes. Una gestió interna instal·lada de ple en el disbarat crònic, que ha generat un dels forats econòmics més brutals de les televisions públiques, s'acompanya de la presència i intervenció constant de càrrecs polítics que controlen la informació, imposen una línia sistemàticament favorable al PP, i marginen els professionals, que veuen impotents com la televisió pública dels valencians s'allunya més i més dels criteris inscrits en la llei de creació.
Leer más Ocultar -
L'Espill, 26
AA. DD.
(2007). LlibreEl rètol que encapçala el seguit d'aportacions recollides en aquest número de L'Espill conté sens dubte un punt de provocació: «Pensar en català avui». Perquè per a uns l'empresa de pensar la realitat des de la nostra perspectiva i en la nostra llengua hauria de donar-se per cancel•lada en un món abocat a la simplificació cultural ne el qual una comunitat lingüística de dimensions reduïdes tindria la partida perduda i hauria de conformar-se a una reducció radical de funcions.
-
L'Espill, 25
AA. DD.
(2007). LlibreEls efectes polítics de les eleccions municipals i autonòmiques del 27 de maig han estat, al País Valencià, de confirmació i victòria per al Partit Popular, que ha obtingut majoria absoluta, i a les Illes Balears d’un equilibri precari de forces que Unió Mallorquina ha decantat cap a un nou pacte de progrés i la formació d’un Govern de centreesquerra. Cal llegir aquests resultats sobretot en clau interna de les societats respectives, que presenten però trets comuns en aspectes importants de la textura econòmica i social a hores d’ara. A les Illes la crítica al model territorial insostenible i a la deriva fosca i d’estil caciquil de la manera de governar ha fet forat, ha aglutinat una...
Els efectes polítics de les eleccions municipals i autonòmiques del 27 de maig han estat, al País Valencià, de confirmació i victòria per al Partit Popular, que ha obtingut majoria absoluta, i a les Illes Balears d’un equilibri precari de forces que Unió Mallorquina ha decantat cap a un nou pacte de progrés i la formació d’un Govern de centreesquerra. Cal llegir aquests resultats sobretot en clau interna de les societats respectives, que presenten però trets comuns en aspectes importants de la textura econòmica i social a hores d’ara. A les Illes la crítica al model territorial insostenible i a la deriva fosca i d’estil caciquil de la manera de governar ha fet forat, ha aglutinat una majoria efectiva en favor d’un canvi considerat com a imprescindible per regenerar la política i donar garanties de futur a una societat que té en el seu marc geogràfic, en el territori i el paisatge.
Leer más Ocultar -
L'Espill, 24
AA. DD.
(2006). LlibreL'any 2007 no serà, de ben segur, un any més. Són moltes les circumstàncies i cites de relleu especial que s'hi acumulen, i que exigiran esforç i decisió, una veritable mobilització cívica més enllà de la passivitat, una onada impetuosa d'intervenció i participació ciutadana, com en els grans moments històrics. Aquest any, en què es commemora el 300 aniversari de la batalla d'Almansa, que sentencià la pèrdua de les institucions pròpies, serà un any de decisions.
-
L'Espill, 23
AA. DD.
(2006). LlibreNo és gens fàcil establir una relació més o menys enraonada i productiva amb el passat. Evidentment, cal salvar esculls d'una gran entitat, que apunten tothora a la manipulació dels fets històrics per aconseguir la legitimació de polítiques ben sovint dubtoses. Les memòries parcials i una historiografia poc rigorosa, al marge de les expressions més exigents i acurades de la disciplina, afavoreixen sens dubte aquestes operacions. D'altra banda, es pot pensar que l'amnèsia històrica, l'oblit del passat, que desarma la consciència pública i impossibilita aprendre de la història, és tan temible com l'excés de memòria, que situaria permanentment la societat en una clau retrospectiva, impedint el...
No és gens fàcil establir una relació més o menys enraonada i productiva amb el passat. Evidentment, cal salvar esculls d'una gran entitat, que apunten tothora a la manipulació dels fets històrics per aconseguir la legitimació de polítiques ben sovint dubtoses. Les memòries parcials i una historiografia poc rigorosa, al marge de les expressions més exigents i acurades de la disciplina, afavoreixen sens dubte aquestes operacions. D'altra banda, es pot pensar que l'amnèsia històrica, l'oblit del passat, que desarma la consciència pública i impossibilita aprendre de la història, és tan temible com l'excés de memòria, que situaria permanentment la societat en una clau retrospectiva, impedint el desplegament de la creativitat del present i dels projectes de futur. Per aquestes i altres raons, la relació amb el passat sempre serà una qüestió conflictiva.
Leer más Ocultar
