Resultats de la cerca41 resultats
-
L'Espill, 22
AA. DD.
(2006). LlibreLa projecció exterior d'una cultura té una importància innegable al món que vivim, cada vegada més complex i interdependent, perquè obre possibilitats de tota mena, amplia perspectives i contribueix a la presència de la veu pròpia en l'escena internacional, en el diàleg global de les cultures. El reconeixement extern, a més d'incidir positivament en aspectes primaris, i encara no resolts, com la professionalització dels autors i creadors, esdevé crucial per aconseguir també el reconeixement intern. Una cultura solvent, ambiciosa i amb voluntat de persistir i desenvolupar-se no pot prescindir avui d'una acció exterior enèrgica i organitzada. Això bé que ho saben, i des de fa molt de temps,...
La projecció exterior d'una cultura té una importància innegable al món que vivim, cada vegada més complex i interdependent, perquè obre possibilitats de tota mena, amplia perspectives i contribueix a la presència de la veu pròpia en l'escena internacional, en el diàleg global de les cultures. El reconeixement extern, a més d'incidir positivament en aspectes primaris, i encara no resolts, com la professionalització dels autors i creadors, esdevé crucial per aconseguir també el reconeixement intern. Una cultura solvent, ambiciosa i amb voluntat de persistir i desenvolupar-se no pot prescindir avui d'una acció exterior enèrgica i organitzada. Això bé que ho saben, i des de fa molt de temps, les grans cultures que hi ha al món, que han fet rutllar durant dècades instituts de projecció exterior dedicats a promoure la llengua i la cultura dels respectius països, fent així una contribució positiva al coneixement mutu i, al capdavall, a l'intercanvi enriquidor i al dibuix d'un mapa cultural més plural i divers.
Llegir més Ocultar -
L'Espill, 21
AA. DD.
(2005). LlibrePassat el temps, caldrà preguntar-se què en queda, de la revolta suburbial que va sacsejar la societat francesa els darrers mesos de 2005. Més enllà de les anàlisis d'urgència, de vegades massa deutores de la conjuntura política, fóra convenient d'aprofundir en el significat d'aquella successió d'actes de violència simbòlica i també molt real, nit rere nit, durant setmanes, en els quals participaren milers de joves, la majoria procedents de la immigració, tot i que nascuts a França, i que denunciaven, bé que amb escassa articulació de discurs, una situació de manca de perspectives, un malestar punyent, un sentiment d'exclusió social. A hores d'ara, i atesa la velocitat amb què l'actualitat...
Passat el temps, caldrà preguntar-se què en queda, de la revolta suburbial que va sacsejar la societat francesa els darrers mesos de 2005. Més enllà de les anàlisis d'urgència, de vegades massa deutores de la conjuntura política, fóra convenient d'aprofundir en el significat d'aquella successió d'actes de violència simbòlica i també molt real, nit rere nit, durant setmanes, en els quals participaren milers de joves, la majoria procedents de la immigració, tot i que nascuts a França, i que denunciaven, bé que amb escassa articulació de discurs, una situació de manca de perspectives, un malestar punyent, un sentiment d'exclusió social. A hores d'ara, i atesa la velocitat amb què l'actualitat imposa la substitució dels temes que centren l'atenció pública, aquells esdeveniments podrien semblar llunyans o tal vegada episòdics. Tanmateix, hi ha raons poderoses que indueixen a veure-hi un símptoma de realitats profundes, el llampec d'una crisi social.
Llegir més Ocultar -
L'Espill, 20
AA. DD.
(2005). Llibre«Un fantasma recorre Espanya: el fantasma de l'Estatut. Totes les forces de l'Espanya antiga s'han unit en santa croada per acaçar-lo: els bisbes i la CEOE, Mariano Rajoy i Jiménez Losantos, els socialistes extremenys i els franquistes irredents». Així podríem descriure, parafrasejant un text venerable, l'estranya situació en què ens trobem a hores d'ara, en què s'ha instaurat un clima inusitat de desraó a propòsit del debat d'un projecte de reforma estatutària que compleix, d'entrada, les condicions que sempre s'havia exigit a propostes d'aquesta mena: un entorn pacífic i un ampli consens. Però vet ací que no n'hi havia prou.
-
L'Espill, 19
AA. DD.
(2005). LlibreMés enllà de l'estricta conjuntura econòmica, que pot ser favorable segons els indicadors convencionals, i més enllà també dels reajustaments politicoinstitucionals -com l'acord per la reforma estatutària- que són sens dubte significatius i cal tenir en compte, hi ha processos i tendències de fons que convé tenir ben presents, perquè poden condicionar més del que sovint es pensa l'esdevenir col·lectiu. La visió a curt termini resulta del tot insuficient i la retòrica institucional, habitualment triomfalista i autosatisfeta, pot revelar-se no ja negativa, sinó fins i tot catastròfica.
-
L'Espill, 18
AA. DD.
(2004). LlibreSi no fos perquè el teló de fons de la conjuntura econòmica presenta indicadors favorables, que asseguren una certa tranquil·litat, es podria arribar a pensar que la situació política espanyola avança cap a una mena de desestabilització. Diversos símptomes i moviments, actuacions i declaracions, que acumulen crispació, parlen d'una incapacitat remarcable, endèmica, per assimilar democràticament uns resultats electorals, una determinada correlació de forces. Tot plegat fa molt difícil encarar amb serenitat i amb el savoir faire propi de les democràcies madures el debat públic entre posicions en principi distants i enfrontades per tal d'harmonitzar les diferències i assolir el punt d'encaix...
Si no fos perquè el teló de fons de la conjuntura econòmica presenta indicadors favorables, que asseguren una certa tranquil·litat, es podria arribar a pensar que la situació política espanyola avança cap a una mena de desestabilització. Diversos símptomes i moviments, actuacions i declaracions, que acumulen crispació, parlen d'una incapacitat remarcable, endèmica, per assimilar democràticament uns resultats electorals, una determinada correlació de forces. Tot plegat fa molt difícil encarar amb serenitat i amb el savoir faire propi de les democràcies madures el debat públic entre posicions en principi distants i enfrontades per tal d'harmonitzar les diferències i assolir el punt d'encaix necessari de les grans qüestions pendents de solució, com ara la regulació de matèries civils en coherència amb un plantejament laic o la redefinició del model territorial a través de les iniciatives escaients.
Llegir més Ocultar -
L'Espill, 17
AA. DD.
(2004). LlibreAmb el recent episodi de la sol·licitud de la condició d'oficials a la Unió Europea de les llengües reconegudes com a tals als diferents estatuts d'autonomia, incloent el valencià, protagonitzat pel ministre Moratinos, s'ha reobert un vell problema, agreujat ara per algunes justificacions que ha tingut la proposta. Es pot pensar fins i tot que s'ha trencat una tradició, consistent a assumir en el seu àmbit denominacions tradicionals com la de valencià, però salvaguardant la denominació comuna (avalada per la història i el reconeixement de la Filologia internacional) al terreny escaient, allà on es juga la preservació del caràcter i la consideració com a llengua única del català: en la...
Amb el recent episodi de la sol·licitud de la condició d'oficials a la Unió Europea de les llengües reconegudes com a tals als diferents estatuts d'autonomia, incloent el valencià, protagonitzat pel ministre Moratinos, s'ha reobert un vell problema, agreujat ara per algunes justificacions que ha tingut la proposta. Es pot pensar fins i tot que s'ha trencat una tradició, consistent a assumir en el seu àmbit denominacions tradicionals com la de valencià, però salvaguardant la denominació comuna (avalada per la història i el reconeixement de la Filologia internacional) al terreny escaient, allà on es juga la preservació del caràcter i la consideració com a llengua única del català: en la projecció exterior, la creació literària i els usos acadèmics.
Llegir més Ocultar -
L'Espill, 16
AA. DD.
(2004). LlibreEn poc mesos el panorama polític ha canviat radicalment. Les eleccions al Parlament de Catalunya, amb el triomf del tripartit i la fi del cicle pujolista, van obrir de fet les portes a una nova etapa. El brutal atemptat terrorista de l'11 de març a Madrid va introduir un element nou i terrible, vinculat als conflictes més punyents del món actual, molt difícil d'assimilar per una opinió que no compta amb les categories escaients per fer-se'n càrrec. La gestió nefasta d'aquesta crisi per part del govern del PP, i la convicció àmpliament estesa que s'havia volgut manipular i ocultar informació, van precipitar la fi d'una època marcada per l'autoritarisme, el neocentralisme i un arrenglerament...
En poc mesos el panorama polític ha canviat radicalment. Les eleccions al Parlament de Catalunya, amb el triomf del tripartit i la fi del cicle pujolista, van obrir de fet les portes a una nova etapa. El brutal atemptat terrorista de l'11 de març a Madrid va introduir un element nou i terrible, vinculat als conflictes més punyents del món actual, molt difícil d'assimilar per una opinió que no compta amb les categories escaients per fer-se'n càrrec. La gestió nefasta d'aquesta crisi per part del govern del PP, i la convicció àmpliament estesa que s'havia volgut manipular i ocultar informació, van precipitar la fi d'una època marcada per l'autoritarisme, el neocentralisme i un arrenglerament incondicional amb la política bel·licista i perillosa de l'administració Bush.
Llegir més Ocultar -
L'Espill, 15
AA. DD.
(2003). LlibreAssistim a hores d'ara a l'inici d'un nou cicle a Catalunya marcat per la renovació d'idees i d'equips de govern, de sectors socials i de polítiques, tot dins de la més estricta normalitat institucional i presidit per un sentit de país àmpliament compartit. En aquestes condicions, l'alternança política esdevé signe de maduresa democràtica i, en principi, condició per a l'assoliment d'objectius ambiciosos que tenen a veure amb la reforma de l'Estatut i del finançament, amb una nova relació amb l'Estat, i al capdavall amb la superació de les limitacions ben conegudes i analitzades que entrebanquen el desenvolupament ple de l'economia i la societat catalanes en el nou context europeu i mundial.
-
L'Espill, 14
AA. DD.
(2003). LlibreDurant molt de temps, la construcció d'una Europa política ha estat considerada com a molt positiva per l'opinió majoritària. En termes històrics la integració europea s'albirava com la possibilitat més versemblant de superar una història marcada pels enfrontaments, la divisió i les guerres. A l'Estat espanyol, a més, la plena inserció europea aportava una garantia addcional de solidesa democràtica, un aspecte gens trivial si mirem enrere, als dèficits i esquinçaments de tota mena, per als quals -aquesta era la convicció- Europa n'era la solució. A més, des del punt de vista estrictament econòmic, la participació en el projecte europeu era la condició per a compartir un espai de benestar...
Durant molt de temps, la construcció d'una Europa política ha estat considerada com a molt positiva per l'opinió majoritària. En termes històrics la integració europea s'albirava com la possibilitat més versemblant de superar una història marcada pels enfrontaments, la divisió i les guerres. A l'Estat espanyol, a més, la plena inserció europea aportava una garantia addcional de solidesa democràtica, un aspecte gens trivial si mirem enrere, als dèficits i esquinçaments de tota mena, per als quals -aquesta era la convicció- Europa n'era la solució. A més, des del punt de vista estrictament econòmic, la participació en el projecte europeu era la condició per a compartir un espai de benestar que, si sumava esforços, podia plantejar-se objectius ambiciosos en el terreny científic i tecnològic, per exemple, i competir millor en un món d'escales cada vegada més àmplies.
Llegir més Ocultar -
L'Espill, 13
AA. DD.
(2003). LlibreEl manteniment a l'arxiu de Salamanca de la documentació incautada arran de la guerra civil, la negativa a retornar aquests papers als seus legítims titulars i, en definitiva, el tancament de qualsevol via racional de resolució d'aquest contenciós, basada en el diàleg i la negociació, és sens dubte una qüestió que va molt més enllà de l'anècdota. No és de cap manera un episodi menor i, evidentment, no té res a veure amb una lògica arxivística de caràcter purament tècnic, com s'explica detalladament en aquestes pàgines. Fins a cert punt, el fet mateix i les formes que ha pres la controvèrsia al seu voltant, consitueixen una veritable metàfora d'una manera d'entendre la relació amb el passat,...
El manteniment a l'arxiu de Salamanca de la documentació incautada arran de la guerra civil, la negativa a retornar aquests papers als seus legítims titulars i, en definitiva, el tancament de qualsevol via racional de resolució d'aquest contenciós, basada en el diàleg i la negociació, és sens dubte una qüestió que va molt més enllà de l'anècdota. No és de cap manera un episodi menor i, evidentment, no té res a veure amb una lògica arxivística de caràcter purament tècnic, com s'explica detalladament en aquestes pàgines. Fins a cert punt, el fet mateix i les formes que ha pres la controvèrsia al seu voltant, consitueixen una veritable metàfora d'una manera d'entendre la relació amb el passat, d'una manera d'encarar la superació definitiva de les seqüeles de l'enfrontament civil i la dictadura, d'una manera d'encaixar el llegat del franquisme en el present democràtic.
Llegir més Ocultar
