La UV es beneficiarà del 31,95 % del total de les ajudes Prometeu, un 84,16 % més que la segona universitat amb major assignació i un 105,57 % més que la tercera.

El vicerector d’Investigació de la UV, Carlos Hermenegildo, valora molt positivament els resultats, ja que “evidencien una vegada més el nostre lideratge en la Comunitat Valenciana, especialment en les convocatòries de major excel·lència científica”.

Segons la resolució de l’11 de juliol del director general de Ciència i Investigació, el repartiment del finançament per a la UV es distribuirà de la següent forma: 689.965 euros en 2025, 1.858.205 en 2026, 1.861.154 en 2027, 1.853.777 en 2028 i 1.130.646 en 2029.

El programa Prometeu GVA concedeix subvencions amb la finalitat d’identificar i ajudar els grups d’R+D+i d’excel·lència (Prometeu) de la Comunitat Valenciana i potenciar la seua projecció internacional i la transferència de coneixement. Es dirigeixen a centres d’investigació valencians i els executen grups dirigits per un o dos investigadors o investigadores principals, que actuaran com a sol·licitants de la subvenció. Té una durada màxima de quatre anys, amb una dotació que pot arribar fins als 150.000 euros anuals per projecte.

Els 13 projectes seleccionats de la Universitat de València corresponen a nou grans àrees científiques. En l’àrea de Biomedicina s’han seleccionat tres projectes: el liderat per la catedràtica Isabel Fariñas i el professor titular José Manuel Morante, tots dos de l’Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (Biotecmed) amb Neuroyeast. Mitjançant la combinació d’estudis en llevat, cèl·lules mare neurals de mamífer i cèl·lules tumorals, el projecte busca revelar mecanismes conservats de resposta al mal en l’ADN en cèl·lules quiescents. Els resultats poden ajudar a entendre la regeneració neural o la resistència a quimioteràpia de tumors cerebrals; també ha estat subvencionada la proposta de María Dolores Bargues i Adela Valero, catedràtiques de parasitologia de la UV, que presenten un estudi multidisciplinari (Una salut) que aborda l’impacte dels desastres naturals, com les inundacions de València, en l’emergència i reemergència de malalties infeccioses amb un enfocament extrapolable de prevenció i control a diferents escales temporals; i el tercer projecte, dirigit pel catedràtic del Departament de Fisiologia de la UV Juan José Sastre, que buscarà una nova via terapèutica basada en microARNs, xicotetes molècules d’ARN que regulen el funcionament d’enzims clau en les cèl·lules, i la seua modulació per l’obesitat per a dues malalties greus del pàncrees: la pancreatitis aguda greu i el càncer de pàncrees, la incidència del qual està augmentant i per a les quals encara no es disposa de tractament eficaç.

En Ciències Físiques, el catedràtic de Física Aplicada i Electromagnetisme a l’Institut de Ciència dels Materials (ICMUV), Juan Francisco Sánchez-Royo, desenvoluparà una investigació centrada en el control dels excitons —unes partícules que governen l’emissió de llum, però que són tremendament esquives—, amb l’objectiu de crear una nova tecnologia quàntica. Aquesta podria aplicar-se en dispositius optoelectrònics d’ultra-baix consum, com ara pantalles o sensors del futur.

En l’àrea de Química, Eugenio Coronado, catedràtic de Química Inorgànica i director de l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), ha aconseguit el seu cinqué projecte Prometeu consecutiu. Des que la Generalitat Valenciana iniciara aquest programa d’excel·lència l’any 2008, el grup de Coronado ha estat liderant a Europa dues àrees emergents: l’espintrònica molecular —coneguda també com a magnetoelectrònica molecular— i l’aproximació molecular als materials bidimensionals anàlegs al grafé. En aquest cinqué projecte, Coronado integra aquestes dues àrees emergents mitjançant la introducció de conceptes innovadors que permeten preparar noves nanoestructures i dispositius espintrònics ultrafins basats en materials magnètics bidimensionals de gruix atòmic, així com nous materials híbrids —que combinen un sistema molecular amb un material bidimensional— d’interés en les tecnologies quàntiques i neuromòrfiques, o en la generació d’energia neta (producció d’hidrogen verd).

En l’àrea de Ciències Socials han obtingut finançament la proposta de Ruth Lucas i l’investigador Adolfo Alonso, professors titulars del Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la UV. Amb aquest projecte pretenen promoure l’ús de la ciència oberta en la gestió de dades d’investigació i la participació ciutadana en la promoció de la salut i l’abordatge de les malalties més prevalents: càncer, malalties cardiovasculars i infeccioses, salut mental i addiccions.

També s’han concedit ajudes a projectes de l’àrea d’Humanitats i Cultura. En concret, a un projecte interdisciplinari que utilitza les tecnologies i la IA generativa en la interacció de dades i imatges digitalitzades que té l’objectiu de crear un repositori digital en accés obert d’arxius artístics de creadors contemporanis amb una línia específica de recuperació i conservació d’arxius personals d’artistes valencianes. Aquest projecte està liderat per la vicerectora Ester Alba, professora del grup d’investigació ValuArt, del Departament d’Història de l’Art, i pel professor Marcos Fernández, del grup d’investigació Artec, de l’IRTIC. Un altre projecte d’aquest àmbit que ha rebut subvenció el dirigeix Teresa Ferrer, catedràtica de literatura espanyola i directora del Servei de Publicacions de la UV, centrat en el sorgiment d’una pràctica escènica professional a la València del segle XVI i el seu desenvolupament fins al segle XVII des de la perspectiva de les humanitats digitals.

D’altra banda, en Ciències i Tecnologies mediambientals s’ha seleccionat el projecte dels catedràtics Pedro Carrasco, director del Parc Científic i catedràtic de bioquímica i biologia molecular, i Eva Barreno, catedràtica de botànica, que planteja un estudi multidisciplinari sobre la bioindicació dels líquens en àrees protegides de la Comunitat Valenciana. El projecte aborda des de la biodiversitat dels simbionts fins als seus patrons d’interacció, i el seu potencial biotecnològic o les seues aplicacions en la conservació dels recursos naturals. 

En Dret s’ha seleccionat el projecte El modern dret de l’assegurança, coordinat per Juan Bataller Grau, catedràtic de dret mercantil, i la professora de dret civil acreditada a catedràtica María Luisa Atienza, que analitza com està canviant aquest sector a causa de cinc grans factors: la integració entre diferents branques del dret financer, la seua adaptació a un context internacional, l’impacte de les noves tecnologies, la incorporació de criteris de sostenibilitat i la necessitat de reforçar la protecció del client davant de nous reptes. Així mateix, el professor Andrés Boix ha sigut distingit pel projecte Dret algoritmic, impulsat per la Facultat de Dret per reunir experts en dret i intel·ligència artificial de tot Espanya i analitzar el marc jurídic de l’ús de la IA en l’àmbit públic i privat. L’objectiu és continuar el treball anterior de l’equip, centrat a proposar millores legals i desenvolupar solucions que reforcen els drets dels ciutadans davant de la IA.

En l’àrea d’Història i Arqueologia ha rebut finançament el projecte d’investigació de la catedràtica d'Història Contemporània Ivana Frasquet, que analitza com les memòries i narratives històriques generades al llarg segle XIX a Espanya i Iberoamèrica van influir en la construcció d’identitats nacionals. Mitjançant un enfocament comparatiu i interdisciplinari, cerca entendre els usos del passat i la seua projecció en el present.

Finalment, en l’àmbit de la Psicologia destaca la proposta dirigida pel catedràtic del Departament de Psicologia Social Vicente González i José María Peiró, catedràtic emèrit del Departament de Psicologia Social, que estudiarà l’impacte de la intel·ligència artificial generativa en la qualitat dels llocs de treball i els resultats laborals.

Convocatòria

A la convocatòria del programa Prometeu de 2025 s’han presentat huitanta-sis sol·licituds de grups d’excel·lència, de les quals se n’han concedit quaranta. Cal destacar que en la gran majoria dels projectes concedits (30 de 40), almenys una de les persones que exerceixen com a investigadora principal és una dona.

Un total de trenta-dos grups d’investigació subvencionats estan adscrits a universitats valencianes (tretze de la Universitat de València) i huit pertanyen a altres organismes d’investigació valencians, com el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), la Fundació per a la Investigació de l’Hospital Clínic de la Comunitat Valenciana (INCLIVA) i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA).