La Fundació Conocimiento y Desarrollo promou el rànquing en què participen 82 universitats (de les quals 48 són públiques i 34 privades), que representa el 93% de les 88 institucions actives que imparteixen ensenyament de grau, i s’analitzen 30 àmbits de coneixement. La metodologia del Rànquing CYD, amb un enfocament multidimensional, ofereix indicadors per a mesurar i comparar el rendiment de les universitats en les seues diferents àrees d'activitat.

El Rànquing CyD permet comparar els resultats a nivell institucional (a més d’oferir informació en el seu conjunt, també ofereix una visió de la diversitat de perfils institucionals) i a nivell d'àmbits de coneixements (amb titulacions de grau i de màster agregades en un àmbit concret per la seua afinitat o homogeneïtat). Aquesta eina web proporciona a l'usuari diverses opcions: crear el seu propi rànquing i consultar o comparar informació de les universitats mitjançant un conjunt d'indicadors agregats per dimensions. Presenta els resultats agrupant-los en els indicadors rendiment alt, intermedi i reduït.

En les cinc àrees principals analitzades (contribució al desenvolupament regional, ensenyament i aprenentatge, investigació, orientació internacional i transferència de coneixement), el rànquing CyD destaca la Universitat en el Top 3 per dimensions i la situa com a primera d’Espanya en investigació i segona d’Espanya en contribució al desenvolupament regional, en aquest últim cas juntament amb altres cinc universitats. Així, en investigació és on la Universitat de València destaca, en tindre 8 indicadors de rendiment alt d’un total de deu. També és ressenyable la contribució de la Universitat de València al desenvolupament regional on ha avançat respecte a 2024 en passar d’1 a 3, d’un total de quatre ítems, en aquest apartat ha millorat en ‘Pràctiques en empreses de la regió’ i en ‘Publicacions regionals’, i es manté en ‘Publicacions en empreses de la regió’.

En aquesta dotzena edició del rànquing CyD, la Universitat és l’única valenciana que es troba entre el grup de les quinze universitats d’Espanya amb el nombre més elevat d’indicadors del grup de major rendiment. La Universitat ocupa la onzena posició i la classificació l’encapçalen les universitats Autònoma de Barcelona, de Navarra, Pompeu Fabra i Autònoma de Madrid.

D’altra banda, en l’anàlisi per àmbits de coneixement, la Universitat de València destaca en Física, on ocupa la segona posició del conjunt de l’estat, en acumular 22 indicacions de rendiment alt, 12 d’intermedi i 7 de reduït. També obté bons resultats en Química, amb 21 indicadors d’alt rendiment, 17 d’intermedi i 6 de reduït; i en Ciències Biològiques, amb 14, 22 i 6, respectivament.

El proveïdor de dades bibliomètriques és Web of Science-Clarivate Analytics i les dades també procedeixen de les universitats, que les faciliten a través d’una plataforma web; del Sistema Integrat d’Informació Universitària (SIIU) i de la base de dades Scopus i PATSTAT. I per al alguns àmbits, els indicadors cienciomètrics s’han construït a partir de la base de dades WoS pel CWTS de Leiden.