RTVE

Maria João Forjaz, Instituto de Salud Carlos III; Ángela Domínguez García, Universitat de Barcelona; Federico Eduardo Arribas Monzón, Departamento de Sanidad de Aragón; Isabel Aguilar Palacio, Universidad de Zaragoza; María Isabel Portillo; Óscar Zurriaga, Universitat de València; Pello Latasa, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Pere Godoy, Universitat de Lleida y Susana Monge Corella, Instituto de Salud Carlos III

El passat 30 de juliol van arribar a Ceuta prop de 80 000 persones migrants. Tot i que la majoria va tornar a creuar la frontera en sentit contrari, moltes romanen a la ciutat en condicions d'amuntegament, infrahabitatge o sense llar, sense accés a aliments segurs, aigua i sanejament. Aquesta situació està generant alarma social i preocupació per possibles riscos sanitaris, tant per a les persones migrants com per a la població ceutina.

Crisi humanitària, no sanitària

Ceuta afronta una crisi humanitària, no sanitària. L'increment d'arribades ha superat la capacitat d'acollida i ha compromès l'accés als serveis bàsics. Es tracta d'una situació complexa que exigeix reforçar els serveis de l'Estat en coordinació amb les diferents administracions, la ciutadania i les ONG, així com garantir els drets de totes les persones.

L'increment de la demanda assistencial, en un moment de vacances d'estiu, sens dubte ha posat a prova el sistema sanitari. El Ministeri de Sanitat va indicar que hi havia llits disponibles i que no es van retardar les cites programades. A més, s'ha reforçat el personal per a l'assistència a les persones migrants, que es duu a terme en punts desplaçats i en un circuit diferenciat.

Tot i així, cal mantenir i ampliar les capacitats de prevenció, de diagnòstic precoç i d'atenció sanitària.

Sarna i altres malalties que generen preocupació

Els determinants socials i ambientals desfavorables incrementen el risc de malalties de la pell (com la sarna), d'infeccions gastrointestinals o respiratòries. Aquestes situacions no representen un problema de salut de caràcter infecciós o parasitari per a la població general de Ceuta, sinó un problema de salut per a les persones que les pateixen.

En el cas de la sarna ENLLAÇ, es contagia a través del contacte directe i prolongat pell amb pell o del contacte amb roba contaminada. La transmissió s'interromp amb el tractament amb una pomada tòpica i la neteja de la roba.

En relació amb la tuberculosi, només la forma respiratòria és contagiosa i requereix més de sis hores de contacte estret en espais tancats. A més, les persones deixen de ser contagioses al cap de poques setmanes d'iniciar el tractament.

Les infeccions gastrointestinals detectades estan, pel que sembla, originades pel bacteri Escherichia coli, freqüent a Espanya. La seva causa té a veure amb la manca d'accés a la higiene, a aliments i begudes en condicions sanitàries adequades i amb la dificultat de cuinar i conservar els aliments i les begudes correctament.

Vacunes sí, però no confinament

L'enfocament preventiu i el diagnòstic precoç són fonamentals i han de garantir l'accés als recursos bàsics i al sistema sanitari per a l'atenció dels problemes de salut física i mental. També és essencial l'accés a la vacunació, especialment contra el xarampió, les galteres i la rubèola (triple vírica), la poliomielitis i el tètanus/diftèria, segons les recomanacions i l'estratègia comuna de vacunació per a persones migrants, ambdues del Ministeri de Sanitat espanyol.

El confinament d'una ciutat no té cap justificació des del punt de vista tècnic. Es tracta de malalties que ja existeixen a Espanya, amb mecanismes de transmissió, tractament i mètodes de prevenció coneguts. Una bona gestió d'aquesta crisi humanitària previndrà l'aparició de malalties infeccioses entre les persones migrants.

Grups en situació d'alta vulnerabilitat

En aquest context, convé prioritzar l'atenció als menors i a les dones embarassades que, a causa de les dures condicions en què s'ha dut a terme el trajecte migratori, poden presentar interrupcions en els seus calendaris de vacunació o en el seguiment prenatal.

A més, les dones i les nenes migrants tenen un risc més elevat de ser víctimes de violència sexual o de situacions de tracta i més dificultats per detectar i atendre aquestes situacions.

Els perills de l'alarma social i de la xenofòbia

És comprensible la inquietud ciutadana davant d'una situació que interromp la vida quotidiana. Tanmateix, no és admissible utilitzar aquest tipus de situacions per justificar discursos xenòfobs, com ara associar la migració amb la propagació de malalties.

Des de la Societat Espanyola d'Epidemiologia condemnem fermament aquest tipus de discursos. L'estigmatització i la xenofòbia, a més de vulnerar els drets de les persones, desincentiven el contacte amb els serveis sanitaris, retarden el diagnòstic i dificulten l'aplicació de mesures de prevenció.

Necessitem un sistema resilient

Millorar les condicions d'habitabilitat, l'accés a aigua potable, el sanejament i l'alimentació és el primer pas, a més de garantir l'accés als serveis preventius, de diagnòstic i de tractament del sistema sanitari. Per millorar la preparació davant d'una crisi, és imprescindible invertir en un sistema de salut pública resilient, amb personal estable, format i amb bones condicions laborals.

Els serveis d'epidemiologia i salut pública exerceixen un paper fonamental en el monitoratge dels riscos, la identificació dels brots i la intervenció a temps. L'Agència Estatal de Salut Pública, encara en procés de desplegament operatiu, hauria estat de gran ajuda per afrontar aquesta crisi.

Article escrit amb l'assessorament de la Societat Espanyola d'Epidemiologia.

Maria João Forjaz, Investigadora en salud pública, Instituto de Salud Carlos III; Ángela Domínguez García, Catedrática Medicina Preventiva y Salud Pública, Departamento de Medicina, CIBER Epidemiología y Salud Pública, Universitat de Barcelona; Federico Eduardo Arribas Monzón, Jefe de Servicio de Evaluación y Acreditación Sanitaria. Dirección General de Asistencia Sanitaria y Planificación., Departamento de Sanidad de Aragón; Isabel Aguilar Palacio, Profesora Titular de Medicina Preventiva y Salud Pública, Universidad de Zaragoza; María Isabel Portillo, Investigadora Senior del Instituto de Investigación Sanitaria BioBilzkaia y Secretaria de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Epidemiologia; Óscar Zurriaga, Profesor Titular. Dpto. de Medicina Preventiva y Salud Pública (UV). Investigador emérito-Unid. Mixta Investigación Enfermedades Raras FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiología y Salud Pública, Universitat de València; Pello Latasa, Facultativo Especialista en Medicina Preventiva y Salud Pública, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Pere Godoy, Catedrático de Medicina Preventiva y Salud Pública, Departamento de Medicina y Cirugía, Universidad de Lleida. CIBER Epidemiología y Salud Pública,, Universitat de Lleida y Susana Monge Corella, Científica Titular. Grupo de epidemiología y vigilancia de virus respiratorios. Centro Nacional de Epidemiología., Instituto de Salud Carlos III

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.