L’àbac ha tingut diverses formes al llarg de la història, destacant-ne tres variants principals (Puche, 2021):

1. L'àbac xinés o suanpan: aquest és originari del segle XII, és el més antic que encara es fa servir. Presenta una estructura dividida en dues parts, superior i inferior, i cada vara té cinc comptes a la part inferior (valor 1) i dues a la superior (valor 5). Els valors es multipliquen pels exponents de 10, cosa que permet efectuar operacions de suma i resta desplaçant els comptes cap a la part central de l'àbac.

2. L'àbac rus o schoty: aquest va ser mencionat per primera vegada el 1658. El schoty s'opera en posició vertical, desplaçant els comptes d'esquerra a dreta per sumar i de dreta a esquerra per restar. La seua estructura consta de diverses files, amb 10 comptes per fila, excepte una que té 4 comptes per calcular les monedes més petites. Aquest àbac s'utilitza principalment a Rússia, especialment en comerços petits.

3. L'àbac japonés o soroban: derivat del suanpan, el soroban es va introduir al Japó al voltant de l'any 1600 i va experimentar modificacions al segle XIX. La seua estructura final consta de 4 comptes a la part inferior de cada vara (valor 1) i 1 a la superior (valor 5). Aquest disseny simplificat va permetre que el soroban es convertirà en una de les formes més eficients i ràpides de realitzar càlculs, com demostra la famosa competició de càlcul ràpid entre un mestre de soroban i un soldat nord-americà després de la Segona Guerra Mundial.

Així doncs, cada un d'aquests àbacs reflecteix les necessitats i evolucions de les civilitzacions en què van ser creats, adaptant-se per realitzar càlculs amb més rapidesa i precisió al llarg del temps.