La subitització perceptiva, és capacitat automàtica i ocurreix amb quantitats xicotetes (de 1 a 4).

Activitat d’exemple:

Llançar un dau i preguntar als alumnes quants punts han vist, sense haver-los contat.

Quants punts hi ha en la part superior del dau?

Es refereix a la comprensió de les relacions entre els diferents números, és a dir, no solament hi ha que reconèixer la quantitat, sino que hi ha que entendre la estructura del número,  un exemple sería; veure que 5 és 2+3, o 3+2.

Mitjançant el ús de blocs, direm als alumnes que realitzen el número 5 de diferents maneres.

Aquesta capacitat té moltes maneres de treballar-se, però la més eficaç és la següent, mitjançant el joc de daus, de dominó, aquestos materials són més útils perquè els patrons no cambien, són sempre iguals, i els xiquets són capaços de de crear una relació entre el cardinal del dau, sense la necessitat de contar, ja que es convirteix en un patró que s’ha quedat emmagatzemat en nostra memòria fent així que quan aparega qualsevol d'aquestes quantitats, el nostre cervell serà capaç d’identificar-ho.

Tots els xiquets són capaços d’assolir aquesta destresa, però és veritat que a través del mètode de l’ABN aquesta destressa puga expandir-se a tots els números que inclouen la primera decena.

Algunes preguntes que es podríen fer per a treballar la subitització sería:

Quantes lletres té la paraula cinc?

En aquest tipus de pregunta s’està fent un ús caridnal del nombre, ja que es sitía en un context cardinal, com bé es pot observar, l’ús cardinal no implica que tinga que haver previament un procés de comptatge.