Leonardo Da Vinci.
La divina proporció va ser implementada per diversos artistes degut a la gran influència que este va obtindre en molts obres ja que allò que reflectia era visualment agradable amb l’ajuda de les matemàtiques, arribant a resultats semblants a la perfecció.
Açò va donar lloc a que, artistes com Leonardo da Vinci, explorara la proporciones àuria en les seues obres i escrits. Ell va utilitzar-la en la composició de pintures i elements arquitectònics. Un exemple molt destacable es la seua obra “La dama d’ermini” (1489), una pintura que transmet bellesa femenina basant-se en l’espiral d’or, a més, aquest retrat reflecteix els cànons estètics predominants de la època des d’una perspectiva de perfecció visual, algo que trencava amb tendències més convencionals en aquell temps i que va aconseguir seguint una sèrie de mètodes i principis artístics com en aquest cas la proporció àuria. Més obres en les quals podem observar l’ús d’aquest recurs son “”L’últim sopar” i “La Gioconda”.
