Variables discretes

Diagrama de barres

Variables contínues

Histograma: Semblant al diagrama de barres, la diferencia consisteix que les barres son adyacents, la qual cosa simbolitza que el nivell de mesurament es d'interval, si més no.

Polígon de freqüències: S'obté unint amb línies rectes els punts mitjans dels rectangles de l'histograma.

Corba suavitzada: Aproxima mitjançant la línia corba els vèrtex de l'histograma: La corba suavitzada té per finalitat visualitzar la forma de la distribució eliminant la variació ocasionada per les dades particulars amb que es treballa.

Exemple d'histograma amb corba suavitzada:

                                                 

 

Diagrama de caixa i bigots

 

Indica de manera proporcional la distància entre les puntuacions de valor més alt i més baix (exclosos els valors extrems) i els quartils 3, 2 i 1 (puntuacions que deixen per baix el 75%, 50% i el 25% de les dades).

Exemple:

X                    

1,00        3,00        3,00        3,00        4,00        4,00        4,00        4,00        4,00        4,00        4,00        4,00        5,00        5,00         5,00        5,00        5,00        5,00        5,00        5,00        5,00        5,00        5,00        5,00        5,00        5,00        6,00        6,00        6,00        6,00        6,00        6,00        6,00        6,00        6,00        6,00        6,00        6,00        7,00        7,00        7,00        7,00        7,00        7,00        8,00       11,00

                                              

         Al gràfic anterior pots veure que:

a)   La quasi totalitat de les dades tenen valors entre 9 i 2 (son els llímits dels "bigots").

b)   La meitat de les dades tenen valors entre 6 i 4 (llimits de la caixa central).

c)   La mediana es troba al voltant del 5 (barra horitzontal dins de la caixa).

d)   Hi ha dos valors extrems (1 i 11), assenyalats pels dos punts fora dels bigots.

 

Diagrama de barres d'error: consisteix en un conjunt de barres centrades al punt que assenyala la tendència central. L'extensió de les barres és proporcional a la variabilitat de cada distribució:

 

                                               

 

 

Perfil ortogonal: S'obté unint mitjançant línies rectes els punts que es corresponen amb les magnituds de les variables. L'eix vertical conté la escala de la variable i l'eix horitzontal les modalitats de la variable o, de vegades, la escala temporal.

Indicacions generals per la construcció de gràfiques

1. Ordenada: Es l'eix vertical i on es sol disposar l'escala de freqüències.

2. Abscissa: Es l'eix horitzontal i on es sol disposar l'escala de valors de la variable

3. La intersecció dels dos eixos és l'origen

4. L'eix d'ordenades déu tindre una llargària d'unes tres quartes parts de la llargària de l'abscissa.

5. Es convenient incloure en cada gràfica tota la informació possible