Si se'm demanés quina és la meua passió intel·lectual més important, no dubtaria ni un segon a respondre que és la música. La bona música en general, però sobretot la dels més grans entre els grans: Bach per damunt de tot, Mozart ("la música oficial del paradís", com deia Cioran), Beethoven, Schubert, Smetana, Brahms, Wagner (ai, Tristany! Ai, Sigfrid!), Mahler, Bruckner, Dvorák, Janácek, Bartók, Stravinski (Le Sacre du Printemps de memòria)... fins a Schoenberg, Berg i Webern. La música europea tendeix a dissoldre's després d'Anton Webern: sobre això no tinc gaires dubtes. Però també m'interessen els qui han vingut després: Messiaen (el Messiaen d'orgue, deliciós), Boulez (és a dir, Schoenberg passat per Debussy), Stockhausen (encara que està com una cafetera, és un gran músic), Lutoslawski, Nono, Penderecki, Kurtág, Ligeti...
VISITEU LA SECCIÓ DEDICADA A ANTON WEBERN:
Per a escrits circumstancials, ja podeu consultar el meu bloc sobre música, i participar-hi amb els vostres comentaris: