La seua forma actual es basa en el projecte dissenyat el 1838 per Timoteo Calvo Ibarra (1799-1879) per reformar l’antic pati d’esplai dels estudiants. És format per sengles pòrtics columnaris arquitravats que es desenvolupen en dues altures sobre la planta trapezoïdal del recinte.

La construcció va començar el 1840 amb la columnata toscana que correspon al teatre acadèmic i a l’aula magna. La planta inferior va ser completada el 1870 per Sebastián Monleón (1815-1878). Per iniciativa del rector José Monserrat, es va erigir al centre del claustre, sobre un alt pedestal, l’estàtua de bronze de Lluís Vives, modelada per José Aixa (1844-1920) i fosa per Vicente Ríos, que havia d’expressar el gran desenvolupament de les humanitats clàssiques en la història de la Universitat. L’estàtua estava envoltada per un jardí de plantes medicinals que evocava la important tradició dels estudiants de botànica i farmacopea.

El 1902, amb motiu del quart centenari de la fundació de la Universitat, es van col·locar als murs nobles medallons amb retrats en relleu de personatges il·lustres de la història de la Universitat. El 1944 es van construir els pòrtics d’ordre jònic del pis superior, a càrrec de l’arquitecte Javier Goerlich (1886-1972), a qui es deu també l’edicle del rellotge.