Dimecres 5 d'abril, a les 16h

María Luz López Terrada (INGENIO, CSIC - Universitat Politècnica de

València) y Carolin Schhmitz (INGENIO, CSIC - Universitat Politècnica de València) presenten un projecte d'investigació, que a hores d'ara està en curs: “Se fueron al corredor, muertas de risa, haciendo burla de la desaojadera [...]”

En aquest seminari presentem un projecte d'investigació en curs, que té com a objectiu explorar les dinàmiques entre les dues figures bàsiques de la pràctica mèdica en l'edad moderna: els sanadors i els seus pacients. Donada la interdependència entre tots dos – ja que sense malalts no hi ha guaridors –, considerem que és crucial l'anàlisi de les preocupacions, creences i comportaments de les dues parts, i d'examinar en quina manera es van interrelacionar les seues identitats.

Per a la seua realització hem recorregut a una font en la qual les dues veus de tots dos estan documentades de manera conjunta: els processos judicials contra guaridors de tota mena. Concretament, per al període 1590-1760, en els arxius dels tribunals de la Inquisició i de tribunals locals civils i criminals, hem localitzat multitud de processos que inclouen, a més, testimonis dels malalts.

A partir d'aquesta font i des de conceptes de la sociología relacional, pretenem reconstruir el procés de creació d'identitats, tant dels sanadors com dels seus pacients, incidint al mateix temps en la reflexivitat que puga comportar. Per exemple, els pràctics podien tindre diverses identitats individuals, presentant-se a si mateixos com guaridors académics, empírics o màgics. La forma en que van representar cada identitat va dependre, en gran mesura, dels contextos i de les expectatives de la persona o del grup davant el qual es presentés, tenint en compte que las estratègies són fonamentals per a la construcció del jo. D'altra banda, la comprensió subjectiva del pacient de la seua malaltia, així com l'intent de mantindre una autonomia sobre el seu cos, es mostren clarament en l'elecció del sanador adequat.  Més encara, en compartir l'experiència terapèutica amb la família, o de forma més àmplia amb la comunitat, el malalt participa activament en la construcció d'una bona o mala reputació del sanador. Per això, l'abans esmentada reflexivitat resideix en com el sanador s'adapta a les expectatives del pacient i, al seu torn, el malalt influeix en i, en gran mesura determina la identidad col·lectiva del sanador.