El Centre Social de Cortes de Pallás acull l'exposició “Art i Propaganda. Cartells de la Universitat de València (1937-1939)” des del pròxim dia 15 de juliol fins al 6 de setembre. En esta mostra de cartells republicans es poden trobar tots els temes presents en la producció de guerra, com també els partits polítics, els sindicats i les entitats públiques o privades que els finançaren.

Esta mostra serà inaugurada divendres 15 de juliol al Centre Social de Cortes de Pallás, presidiran l’acte inaugural l’alcalde de Cortes de Pallás, Fernando Navarro, el vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla; i la cap d’Iniciatives d’aquest Vicerectorat, Virginia Pardo. El vicerector Hermosilla ha destacat que “la selecció de cartells que arriba a Cortes de Pallás demostren la vitalitat i maduresa del grafisme valencià i forà, posant en relleu les seues connexions amb les tendències artístiques més avançades de cada etapa”.

La labor de catalogació de la Universitat de València ha aconseguit rescatar de l'oblit obres gràfiques de diferents períodes i temes, -fonamentalment de principis del segle XX i dels anys trenta-. Entre els diversos béns del patrimoni gràfic que alberga la Universitat de València destaca especialment el seu important repertori de 260 cartells republicans de la guerra civil espanyola, que constitueix una de les joies més preuades de la col·lecció gràfica universitària. L'exposició que arriba a Cortes de Pallás arreplega una selecció representativa d'eixe patrimoni a través d’una vintena de cartells.

El cartell bèl·lic, com a instrument artístic i propagandístic, capaç d'arribar a un ampli públic i d'anar al davant de la renovació de la plàstica segons els postulats i les demandes d'una societat immergida en una dinàmica revolucionària, va concentrar l'atenció d'un gran nombre d'artistes dels anys trenta. També esdevingué una de les empreses artístiques més important d'aquests anys de contesa, que va ser impulsada per diverses institucions, organitzacions polítiques i centrals sindicals. La necessitat de llançar consignes, orientar i conscienciejar el ciutadà davant la situació excepcional que es va produir durant la Segona República, va fer que gran part de corporacions promoguessen l'edició de cartells.

L'exposició s'articula mitjançant tres seccions principals: un conjunt de cartells que no contenen una referència explícita a València, realitzats en gran part per signatures de primer ordre en els àmbits del cartellisme i de la il·lustració gràfica espanyola dels anys trenta (Josep Morell, Bardasano, Oliver, Pedrero, Yes, Cluselles, Parrilla, Bagaría, Puyol, etc.). La segona secció està constituïda per cartells dels més destacats artistes valencians, on, juntament amb obres mestres del cartell bèl·lic, que pertanyen a Renau, Artur Ballester o Vicent Ballester, hi ha creacions notables d'Alcaraz Cortés, Josep Espert, Amérigo Salazar, Garcia Escribà, Vicent Canet, Lluís Dubon o Mauricio Amster. La mostra clou amb una secció breu dedicada a dissenys publicitaris i als cartells institucionals o diplomes promoguts per la mateixa institució acadèmica amb motiu del IV i el V Centenari de la seua fundació. I és, precisament, aquest estens arc cronològic el que dóna ocasió d'observar a grans trets l'evolució de tot un segle de cartells, que parteix del pictoricisme de Sorolla o de l'Art Nouveau de Josep Mongrell, passa després pels millors artífexs dels cartells de guerra i arriba fins la més palpitant actualitat sota el guiatge de Xavier Mariscal.