El present treball s'aborda en el marc del Projecte arqueològic La Blanca, Petén, Guatemala, dirigit per Cristina Vidal Lorenzo i Gaspar Muñoz Cosme, dedicat a la investigació i posada en valor dels vestigis artístics, arquitectònics i arqueològics dels assentaments maies de La Blanca i El Chilonché, situats a la Vall del riu Mopán, a Guatemala. I, s'integra entre els treballs que desenvolupa el grup d'investigació ARSMAYA, inscrit en la Universitat de València (GIUV2013-094), sobre art, arqueologia i patrimoni cultural, tant d'Espanya com d'Amèrica, dirigit per Cristina Vidal Lorenzo. La nostra investigació es deriva de la introducció i el desenvolupament de la perspectiva de gènere en el si d'aquests equips de treball durant els últims anys. I, entre els diferents aspectes dels quals s'ocupen, ens inserim en la línia concreta de l'estudi de les imatges. Així és com, partint d'aqueixes línies d'investigació, es va gestar aquesta proposta de projecte doctoral sobre imatge i gènere en l'art maya.si reprenem les reflexions inicials entorn de la funció de l'art, s'entén que aquest constitueix una de les majors expressions del pensament maia i, per tant, també de les seues idees sobre el gènere, ja que les obres no sols capten i construeixen diferents aspectes de la identitat dels individus representats, sinó que a més la transmeten d'acord amb uns cànons previstos per a ser interpretats i entesos. Interpretats i entesos pels observadors del seu temps, sí, però, en definitiva, susceptibles de ser desxifrats en major o menor grau per generacions futures. No obstant això, l'estudi de la imatge i el gènere en la cultura maia conformen un tema molt ampli, per la qual cosa ha sigut necessari fitar l'àmbit de treball. Som conscients que la perspectiva de gènere no implica necessàriament l'estudi exclusiu de les dones, no obstant això, considerem que, com que elles i les seues accions són les que han sigut subestimades en el transcurs de la història, és fonamental donar-los visibilitat per a poder continuar, després, amb l'estudi de les seues relacions amb els homes. I, de manera més general, aproximar-nos a les concepcions maies sobre el sexe i el gènere en època prehispànica. Ara bé, les dones constitueixen la meitat de la població, per la qual cosa limitar l'estudi a aquest divers col·lectiu no és suficient per a traçar un pla d'investigació abastable en aquest treball. En aquest sentit, com a punt de partida, les obres d'art comissionades per les elits entre els anys 250 i 1000 d. C., per la seua qualitat d'execució, el seu bon estat de conservació i la presència de text escrit, conformen les fonts millor contextualitzades i estudiades i, per tant, les més susceptibles de ser revisades en l'actualitat, des de noves perspectives. Així és com arribem a la decisió d'enfocar-nos en les imatges de poder del període Clàssic, i, més concretament, en les representacions femenines en aquest art oficial. En síntesi, el treball que presentem constitueix un estudi sobre la construcció dels retrats de les dones de l'elit en diferents suports artístics del període Clàssic i, una reflexió sobre la presència d'aquestes dones en les esferes de poder a partir de la informació que ens proporciona aqueix estudi iconogràfic.