El Servei Central de Suport a la Investigació Experimental (SCSIE) de la Universitat de València ampliarà la seua productivitat i millorar el benestar animal gràcies a l'adquisició d'un equip complementari per a ressonància magnètica, que ha sigut aprovat recentment la Comissió Econòmica del Consell Social per un valor de 262.500 euros.

El Servei Central de Suport a la Investigació Experimental (SCSIE) de la Universitat de València ampliarà la seua productivitat i millorarà el benestar animal gràcies a l'adquisició d'un equip complementari per a ressonància magnètica, que ha sigut aprovat recentment la Comissió Econòmica del Consell Social per un valor de 262.500 euros.

Es tracta d'un equip PET (tomografia per emissió de positrons), que permet observar amb precisió com es distribueix un fàrmac en l'organisme i com interactua amb els teixits i òrgans a nivell molecular. En concret, aquesta avantguardista tecnologia permetrà incrementar la velocitat d'adquisició d'imatges en l'equip d'imatge per ressonància magnètica de 7 Tesles instal·lat en l'estabulari del SCSIE.

L'avantatge d'analitzar diversos animals al mateix temps i a la millora de l'electrònica redueixen el temps d'exposició. Això reporta grans beneficis des del punt de vista de benestar animal, en la mesura en què minora el temps en el qual els animals han d'estar anestesiats.

Aquest tipus d'eines -ens explica la Dra. Mari Carmen Álvarez, Directora Tècnica de Tetraneuron, empresa que desenvolupa teràpies gèniques innovadores per a lluitar contra malalties neurodegeneratives- no sols optimitzen el temps i els recursos, sinó que proporcionen dades de gran qualitat, accelerant el pas des del laboratori fins als assajos clínics.

“Comptar amb aquestes innovacions tecnològiques és essencial per a transformar descobriments científics en tractaments reals que canvien la vida dels pacients”. Dra. Mari Carmen Álvarez, Directora Tècnica de Tetraneuron.

“El descobriment i desenvolupament d'un fàrmac és un viatge ple de reptes, que comença en el laboratori amb la identificació d'una molècula candidata a canviar el curs d'una malaltia. Aquestes molècules han de passar per rigorosos assajos preclínics que es realitzen en diferents espècies animals, com els ratolins, abans d'arribar a les fases clíniques en humans. Els models en ratolí ens permeten comprendre a fons com es comporta el futur fàrmac en un entorn biològic complet, la qual cosa resulta essencial per a identificar possibles efectes secundaris i determinar la dosi terapèutica. L'ús de models animals ens acosta un poc més a teràpies més segures, efectives i personalitzades, dirigides a tractar malalties per a les quals, en molts casos, encara no existeix cura”, ens explica la Dra. Álvarez.

El SCSIE de la Universitat de València treballa per a facilitar la innovació, la producció i la transferència de coneixements per a contribuir al desenvolupament econòmic i social en les diferents àrees d'investigació, tant bàsic com aplicada, la sanitat i la indústria.