Darwin 2009

CONFERENCIANTS

LA TEORIA DE L'EVOLUCIÓ AVUI

CONFERENCIES

1 Amparo Latorre
2 Andres Moya Simarro
3 Fernando Gonzalez
4 Hernan Dopazo
5 Julio Sanjuan
6 Juli Peretó i Magraner
7 Manuel Porcar i Miralles
8 Manuel Serra Galindo
9 Ricardo Flores
10 Pau Carazo Ferrandis
11 Toni Raga
12 Francisco Aznar
13 Santiago F.Elena Fito
14 Rosario Gil
15 Valentin Villaverde
16 Vicente Pallas
17 Mercedes Fernández
18 Xavier Lopez

La història recent de la biologia evolutiva s'ha vist esquitxada per una sèrie de fructíferes controvèrsies, que ha permès la creixent explicació dels fenòmens que són objecte del seu estudi. L'anàlisi d’aquestes controvèrsies mostra una certa reincidència històrica que pot sintetitzar-se en les concepcions internalista i externalista de l'evolució. En l'actualitat, la teoria de l'evolució es fa ressò d'aquestes dues visions i, per descomptat, si en algun moment es va parlar de la síntesi evolutiva, probablement ara haguéssim de parlar d'una nova, però tampoc hem de descartar noves síntesis futures. O, dit d'altra manera, no hi ha alternatives fonamentals a la teoria evolutiva, sinó més aviat un continu aprofundiment en les tesis de Darwin.

L'evolució requereix per a la seva explicació d'un conjunt de factors que expliquin , alhora, els múltiples fenòmens que configuren l'ampli espectre de la diversitat biològica, passada i present. Aquest espectre abasta des de l'origen i evolució de la diversitat microbiana fins a l'origen i evolució de la multicelularitat i altres grans transicions evolutives. Una teoria tal requereix concentrar el seu esforç explicatiu sobre l'arc de tota la biodiversitat i tots els fenòmens que en ella han esdevingut. Mes encara, requereix disposar d'explicacions coherents que ens puguin ensenyar tota la complexitat, des de la que s'observa en una simple, o no tan simple, cèl·lula procariota, fins a les jerarquies d'organització dels eucariotes, passant per la inevitable obligació, per a no incórrer en llacunes teòriques, a donar resposta a com s'ha transitat d'una a altra o, en general, entre qualsevol transició.

1 Simbiosi: Aprenent a viure junts
2 La teoria de l'evolució avui
3 Evolució dels Virus: de l'origen de la Sida fins al caso Maeso
4 Genòmica i Evolució. El futur de la Biologia.
5 De l'origen de la ment a la psicopatologia .
6 Darwin i l'arbre de la vida
7 Del cranc de Heike als conreus transgènics: meravelles de la selecció artificial
8 Ecología de la reproducció sexual
9 Els viorides
10 Què ens fa humans?: El que l'evolució pot dir-nos sobre el nostre propi comportament
11 Biodiversitat en el Mediterrani
12 Paràsits que manipulen als seus hospedadors, i paràsits autoestopistes: com sobreviure en el pitjor dels mons possibles
13 Virus emergents
14 Cèl·lules mínimes: evolució i disseny
15 Procés evolutiu humà
16 Virus emergents
17 La vida en el mar: diari d'un dofí
18 Els Virus: L'Evolució en directe

A.Fontdevila y A. Moya. 2003. Evolución. Editorial Síntesis, Madrid.

ANDRES MOYA SIMARRO

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biología Evolutiva

		Andrés Moya, Dr. en Biologia i en Filosofia, és Catedràtic de Genètica en la Universitat de València i Director de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva d'aquesta mateixa Universitat, del que fou el seu promotor. També ho ha estat del Centre de Astrobiologia (INTA-CSIC) i del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública (CSISP) del Govern Valencià. La seva activitat científica i intel•lectual se situa en els camps de la Genètica, l'Evolució i la Filosofia. L'evolució experimental i la genòmica evolutiva són les àrees on ha fet contribucions científiques més significatives. Ha realitzat una àmplia labor de divulgació i reflexió sobre la ciència i publicat diversos llibres, sent la teoria evolutiva i l'abast del pensament evolutiu el nucli central de tota aquesta activitat