Darwin 2009

CONFERENCIANTS

Ecologia de la reproducció sexual

CONFERENCIES

1 Amparo Latorre
2 Andres Moya Simarro
3 Fernando Gonzalez
4 Hernan Dopazo
5 Julio Sanjuan
6 Juli Peretó i Magraner
7 Manuel Porcar i Miralles
8 Manuel Serra Galindo
9 Ricardo Flores
10 Pau Carazo Ferrandis
11 Toni Raga
12 Francisco Aznar
13 Santiago F.Elena Fito
14 Rosario Gil
15 Valentin Villaverde
16 Vicente Pallas
17 Mercedes Fernández
18 Xavier Lopez

Encara que hi ha organismes que es reprodueixen asexualment, la reproducció sexual és molt més comuna entre els éssers vius. Això és sorprenent perquè la reproducció sexual té alguns desavantatges; per exemple, és freqüent que hagi costos i riscos en el procés de trobar parella. Però el seu desavantatge més important és el cost dels mascles. La meitat de la descendència d'una femella sexual està constituïda per mascles, que no posen ous ni parin descendents, mentre que una femella asexual solament té filles asexuals. Per això una mutació que ocasionés la reproducció asexual hauria d'expandir-se ràpidament en la població, doncs l'estirp asexual proliferaria al doble de velocitat que l'estirp sexual. Se sap d'altra banda que aquestes mutacions són possibles.

Hi ha mosques, sargantanes, peixos, etc. capaços de reproduir-se asexualment. Per quins les espècies no han evolucionat cap a l’asexualitat? Quins avantatges compensen els costos de la reproducció sexual? Els biòlegs evolucionistes no estan completament d'acord a l'hora de contestar aquesta pregunta, però manegen algunes idees prometedores. Gairebé tots ells coincideixen a assenyalar que l'avantatge del sexe depèn de la generació de descendència diversificada, en la qual es combinen diferents conjunts de gens paterns i materns. AL contrari, la descendència asexual d'un individu és amb freqüència genèticament idèntica, clònica. Però perquè una descendència diversificada podria ser avantatjosa? Aquí és on apareixen les divergències més importants entre evolucionistes

En aquesta conferència, s'il•lustrarà la diversitat reproductiva dels éssers vius, les característiques més interessants de les maneres reproductives, els seus costos i les seves conseqüències. Després d'això, s'exposaran les principals explicacions evolutives per al manteniment del sexe, i es destacarà la importància de les relacions ecològiques referent a això.

1 Simbiosi: Aprenent a viure junts
2 La teoria de l'evolució avui
3 Evolució dels Virus: de l'origen de la Sida fins al caso Maeso
4 Genòmica i Evolució. El futur de la Biologia.
5 De l'origen de la ment a la psicopatologia .
6 Darwin i l'arbre de la vida
7 Del cranc de Heike als conreus transgènics: meravelles de la selecció artificial
8 Ecología de la reproducció sexual
9 Els viorides
10 Què ens fa humans?: El que l'evolució pot dir-nos sobre el nostre propi comportament
11 Biodiversitat en el Mediterrani
12 Paràsits que manipulen als seus hospedadors, i paràsits autoestopistes: com sobreviure en el pitjor dels mons possibles
13 Virus emergents
14 Cèl·lules mínimes: evolució i disseny
15 Procés evolutiu humà
16 Virus emergents
17 La vida en el mar: diari d'un dofí
18 Els Virus: L'Evolució en directe

http://es.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3n_del_sexo
http://es.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%B3tesis_de_la_Reina_Roja
http://www.uv.es/metode/anuario2001/82_2001.html

MANUEL SERRA GALINDO

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva’ i ‘Facultat de Ciències Biològiques’
Universitat de València

		Manuel Serra Galindo és catedràtic d'universitat, fa classes d'ecologia i investiga en ecologia evolutiva. Les seves investigacions, en col•laboració amb científics nacionals i internacionals, se centren en animals del plàncton i combinen models matemàtics, experiments de laboratori i observacions de camp. Els seus treballs sobre l'evolució dels cicles vitals han ampliat la teoria de la proporció sexual, i han establert la relació entre característiques de l'hàbitat, la latència i la manera de reproducció sexual o asexual d'animals amb ambdues facultats. Ha aplicat mètodes moleculars per a descobrir espècies, i ha demostrat la possibilitat de coexistència d'espècies animals que competeixen pels mateixos recursos si els consumeixen diferencialment. En els seus treballs de caracterització i anàlisi de la diversitat dintre d'espècie, s'ha mostrat la importància de processos adaptatius i històric-geogràfics. Els seus resultats s'han publicat en més de cinquanta articles internacionals