Charles Darwin és conegut com l'autor de
l'Origen de les espècies i de l’Origen de l’home, dos bestsellers
del segle passat. Però, sobretot, Darwin, el geni, és el descobridor
del fenomen darrere del qual s’amaga la meravellosa diversitat de la
vida al nostre planeta, l’autèntic motor de l’evolució: la selecció
natural.
Darwin va escriure les seues obres més notòries a l’edat madura.
Però la genialitat del seu pensament, la profunditat dels seus
coneixements, es van sembrar molt abans, durant la seua joventut.
Durant el viatge del Beagle.
Amb aquest vaixell, Darwin fa la volta al món: De Plymouth cap a
Sudamèrica, travessa l’estret de Magallanes, remunta fins al Perú,
visita les Galàpagos, enfila cap a Austràlia, passa per l’illa de
Maurici, el cap de Bona Esperança, Brasil. I tornada cap a casa. En
aquest viatge de quasi cinc anys va trobar centenars d’exemples de
la biodiversitat enlluernadora del planeta i va quedar colpit amb la
capacitat d’adaptació de la vida. Ho va veure amb mamífers, peixos,
i rèptils de tots els continents. Llevat de dos: L'Antàrtida, massa
inhòspit per a ser visitat a l’època, i Àsia.
I és una llàstima que no visitara Àsia perquè és a les costes de
Japó on haguera trobat l’exemple perfecte de selecció com a motor
evolutiu: el cranc de Heike.
Aquest crustaci del mar de Japó té una closca amb una increïble
semblança amb una cara humana. Més concretament, amb la d’un samurai
o, almenys, un asiàtic. Carl Sagan, a la seua sèrie de divulgació
"Cosmos", va posar aquesta bestiola com a exemple de selecció
artificial car serien els homes els responsables del particular
aspecte d’aquest animal. De fet, els pescadors japonesos actuals
tornen a la mar als crancs amb aspecte de samurai, perquè ningú no
vol menjar-se’ls. Els crancs que no tenen aquest aspecte, en canvi,
se’ls queden. I és que els crancs Heike són, segons la tradició
nipona, la reencarnació dels guerrers Heike que van perdre una dura
batalla contra els Genji i van acabar convertits en crancs,
arrossegant-se pels fonts marins de les costes japoneses per tota
l’eternitat.
Si els crancs amb aspecte de samurai es tornen a la mar i els altres
van a la cassola, el fenomen de tria, de selecció, dut va terme pels
pescadors durant segles, es torna evident: amb el temps, els crancs
tindran un aspecte cada vegada més i més semblant al d’un guerrer
nipó, perquè els crancs amb aquest aspecte tenen més possibilitats
de reproduir-se que els altres, que acaben sovint cuinats amb salsa
de soja.
Això és la selecció artificial, que actua d’una manera idèntica a la
natural, i aquest és el fenomen que ja Darwin va utilitzar per
demostrar el poder de la selecció com a motor evolutiu. Darwin va
emprar desenes d’exemples de selecció artificial en ramaderia i
agricultura, per explicar que una gran varietat morfològica
d’organismes (vaques, ànecs, porcs, gats i gossos) s’havien originat
a partir d’un ancestre salvatge gràcies a un fenomen de tria. Un
fenomen semblant el podem trobar en l’agricultura amb l’exemple ben
actual de les plantes transgèniques, però també, sense anar tant
lluny, amb els cultius tradicionals de tota la vida. Perquè la dacsa,
la de sempre, és en realitat un producte artificial, obtingut
gràcies a una selecció mil•lenària feta pels llauradors dels pobles
indígenes de Mesoamèrica. Tria. Artificial, cert, però tria al cap i
a la fi. I és el mecanisme el que compta.
La conferència tractarà d’aquest tema, el poder de la selecció
artificial per a produir biodiversitat, durarà uns 45 minuts i
comptarà amb un suport gràfic atractiu aprofitant les exòtiques
localitzacions dels organismes de què es parlarà. S’inclouran per
exemple, referències al manga japonesos o a la pel·lícula que sobre
la rivalitat entre Heike i Genji s’ha estrenat recentment.
|
