Darwin 2009

CONFERENCIANTS

ELS VIROIDES

CONFERENCIES

1 Amparo Latorre
2 Andres Moya Simarro
3 Fernando Gonzalez
4 Hernan Dopazo
5 Julio Sanjuan
6 Juli Peretó i Magraner
7 Manuel Porcar i Miralles
8 Manuel Serra Galindo
9 Ricardo Flores
10 Pau Carazo Ferrandis
11 Toni Raga
12 Francisco Aznar
13 Santiago F.Elena Fito
14 Rosario Gil
15 Valentin Villaverde
16 Vicente Pallas
17 Mercedes Fernández
18 Xavier Lopez

Els viroides, RNAs circulars de tan sol 250-400 nucleòtids que no codifiquen proteïna alguna però que són capaces de replicar-se autònomament en certes plantes i causar malalties específiques, són en certa manera l'esglaó inferior de l'escala biològica. Aquesta breu presentació suposo que bastarà per a atreure l'atenció de qualsevol interessat en les Ciències Biològiques (i probablement de qualsevol interessat “a seques”) doncs els límits de totes les escales desperten una particular atracció: l'interès pels dinosaures, l'extrem superior (almenys quant a grandària) de la història de la vida en la Terra, és un exemple il•lustratiu. M'apresso a matisar (ja ho he fet a l'incloure “en certa manera” en la primera frase) que situar als viroides i els dinosaures en ambdós extrems de l'escala biològica no és formalment correcte, doncs els viroides manquen de metabolisme propi, a diferència dels dinosaures, que sens dubte ho van tenir. Però viroides i dinosaures comparteixen una propietat característica dels éssers vius: la capacitat de generar còpies de si mateixos en un entorn adequat.
En paraules del premio Nobel Thomas Cech, la vida és essencialment l'habilitat de replicar-se. És aquest el marc en el qual els viroides representarien la frontera inferior coneguda de la vida (i és molt difícil que aquest límit descendeixi molt més). Els viroides semblen ser molècules antiguíssimes, "fòssils vivents" del món de RNA que es postula varen existir inicialment en la Terra amb anterioritat al nostre món actual basat en el DNA i les proteïnes. Així doncs, a més d'en la frontera de la vida els viroides també estarien pròxims al seu origen

1 Simbiosi: Aprenent a viure junts
2 La teoria de l'evolució avui
3 Evolució dels Virus: de l'origen de la Sida fins al caso Maeso
4 Genòmica i Evolució. El futur de la Biologia.
5 De l'origen de la ment a la psicopatologia .
6 Darwin i l'arbre de la vida
7 Del cranc de Heike als conreus transgènics: meravelles de la selecció artificial
8 Ecología de la reproducció sexual
9 Els viorides
10 Què ens fa humans?: El que l'evolució pot dir-nos sobre el nostre propi comportament
11 Biodiversitat en el Mediterrani
12 Paràsits que manipulen als seus hospedadors, i paràsits autoestopistes: com sobreviure en el pitjor dels mons possibles
13 Virus emergents
14 Cèl·lules mínimes: evolució i disseny
15 Procés evolutiu humà
16 Virus emergents
17 La vida en el mar: diari d'un dofí
18 Els Virus: L'Evolució en directe

Els viroides

RICARDO FLORES PEDAUYÉ

Institut de Biología Molecular y Celular de PlantEs (UPV-CSIC)
Campus Universitat Politécnica, CPI, Edificio 8E, Escala 7, Porta
Avinguda dels Tarongers, 46022 València, Spain
Tel: (34)-96-3877861 Fax: (34)-96-3877859
E-mail: rflores@ibmcp.upv.es
URL: http://www.ibmcp.upv.es

		Professor d'Investigació des de 1989 del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) amb destinació en l'Institut de Biologia Molecular i Cel•lular de Plantes, CSIC-Universitat Politècnica de València (UPV). Enginyer Agrònom (UPV) i Dr. en Ciències Químiques (Universitat de València). Estada postdoctoral en la Universitat de Califòrnia, Riverside (USA). Autor de més 150 articles originals i de revisió, en la seva majoria publicats en revistes internacionals, i investigador principal de projectes finançats per agències nacionals i internacionals. Membre del comitè editorial de diverses revistes internacionals i de diverses comissions d'avaluació de l'activitat científica. Vicepresident de la Societat Espanyola de Virología i membre honorari de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria. Tema d'investigació: identificació i caracterització molecular de viroides i virus de plantes, dels mecanismes d'interacció amb els seus hostes, i del seu origen evolutiu.