|
La sala Duc de Calàbria forma part de la Biblioteca
Històrica universitària i li deu el nom a un dels seus
principals benefactors.
L’espai és utilitzat com a depòsit dels llibres més
valuosos i eventual lloc expositiu de les diferents i
importants col·leccions bibliogràfiques de la
Universitat, sobretot els manuscrits, el nucli principal
dels quals són els còdexs, il·lustrats per artistes
valencians i italians, que formaren part de la
biblioteca napolitana d’Alfons el Magnànim.
El monestir valencià de Sant Miquel dels Reis, fundat en
1546 per Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, i la seua
esposa Germana de Foix, havia acollit una part de la
important biblioteca palatina iniciada per Alfons V
d’Aragó a Nàpols: dels 2.500 volums de la biblioteca, el
duc de Calàbria en va portar a València uns 1.000, que
va depositar al monestir, i d’aquests, 250 ingressaren
finalment en els fons de la biblioteca universitària.
Altres textos, com els que procedeixen del convent de
l’orde de predicadors de València o els importants
manuscrits àrabs, llegats per Vicente Hernández Máñez,
així com el conjunt d’obres –potser el més significatiu
quant a nombre d’exemplars reunits en un mateix fons
bibliotecari– del destacat filòsof jueu Maimònides,
integren aquest ric i variat conjunt documental. |
