Destrosses provocades per les inundacions causades pel pas d'una dana a València a l'octubre del 2024. David Raw/Shutterstock
Alexis Cloquell Lozano, Universidad Católica de Valencia; Carmen Moret-Tatay, Universidad Católica de Valencia; Francisco Javier Arteaga Moreno, Universidad Católica de Valencia i Joan Lacomba Vazquez, Universitat de València
L'informe de l'Observatori Europeu del Clima i la Salut, gestionat per la Comissió Europea i l'Agència Europea del Medi Ambient, va estimar que, de 1998 a 2018, entre 1,7 i 10,6 milions de persones van desenvolupar algun trastorn mental després de patir inundacions, xifres que inclouen des de símptomes lleus d'ansietat fins a quadres clínics de trastorn d'estrès posttraumàtic.
El 29 d'octubre de 2024, una dana va provocar pluges torrencials i inundacions històriques a la Comunitat Valenciana, on va causar 228 morts i va afectar més de 300 000 persones. Aquest esdeveniment exemplifica com els desastres naturals intensificats pel canvi climàtic poden impactar profundament en la percepció i en la salut mental de la població.
Per mitjà del projecte “Ecoansiedad percebuda després dels efectes de la dana: una resposta cognitiva i emocional al canvi climàtic” hem estudiat l'impacte social i psicològic que aquest fenomen va tenir en la societat espanyola.
L'ecoansietat com a nou desafiament social
L'ecoansietat, segons l'Associació Estatunidenca de Psicologia i ecoAmerica, es descriu com una “por crònica d'un desastre ambiental” derivat de la percepció d'amenaces reals o anticipades pel canvi climàtic. En l'àmbit científic, aquest terme es conceptualitza com un constructe multidimensional que inclou components cognitius, com el grau de preocupació, emocionals i somàtics en resposta a la deterioració mediambiental.
Segons dades del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), després d'una catàstrofe com la dana, el canvi climàtic es percep com un risc més present i rellevant, que ha augmentat la preocupació social. Ara bé, els estudis longitudinals indiquen que aquest efecte sol disminuir amb el temps i, si no es reforça, moltes persones acaben tornant als seus nivells previs de preocupació i comportament.
Grau de preocupació de la població espanyola respecte al canvi climàtic (març 2024 a març 2025). Alexis Cloquell, a partir de dades del CIS, CC BY-SA
Dones joves i valencianes, les més vulnerables
En el projecte hem analitzat les dades recollides en el baròmetre núm. 3 489 (desembre 2024) i l'estudi núm. 3 499 (febrer-març 2025) del CIS. Tot i que els resultats encara no estan publicats, podem avançar-ne algunes de les conclusions més rellevants.
Una de les troballes més consistents és el paper de la variable sexe. Les dones presenten nivells significativament més alts d'ecoansietat que els homes: el 40 % d'elles n'experimenta un nivell elevat, enfront del 28 % dels homes. Aquesta troballa coincideix amb recerques prèvies, que han documentat més sensibilitat emocional i una consciència ambiental més desenvolupada entre les dones, possiblement influïda per factors culturals, educatius i socials que promouen més implicació en temes ecològics.
La província de València concentra el major impacte: un 48 % d'ecoansietat elevada enfront del 32 % de la resta d'Espanya. Diversos estudis han demostrat que les experiències directes amb esdeveniments climàtics extrems poden actuar com a factors que augmenten la consciència i preocupació ambiental. Per això aquestes persones tenen més probabilitat de reconèixer la gravetat del canvi climàtic i donar suport a polítiques ambientals. Això es deu a l'anomenat “efecte de proximitat”, en què la vivència directa genera una percepció de risc més immediata i emocional.
Educació i desigualtat: quan la informació protegeix
El nivell educatiu actua com un factor protector moderat: els qui tenen estudis superiors presenten nivells una mica menors d'ecoansietat, cosa que podria suggerir que una major formació acadèmica afavoreix eines cognitives o informatives que permeten canalitzar la preocupació ambiental de manera més equilibrada.
La variable ocupació aporta dades molt reveladores. Les persones desocupades i aquelles que es dediquen a tasques de la llar presenten els nivells més alts d'ecoansietat cognitiva. En aquests grups, més del 39 % es troba en el nivell alt.
També els jubilats i pensionistes en manifesten una proporció elevada. Això podria estar relacionat amb una sensació de vulnerabilitat econòmica, menor accés a mitjans d'adaptació o, en alguns casos, una percepció d'impotència enfront del futur.
En canvi, els estudiants presenten una distribució una mica distinta, amb aproximadament el 45 % situats en el nivell baix. Això podria interpretar-se com una presa de consciència activa, però encara no intensament ansiosa, possiblement associada al caràcter formatiu i crític d'aquesta etapa vital.
Una crida urgent per a noves polítiques públiques
Els resultats mostren que el canvi climàtic no sols transforma els paisatges, sinó també les ments, i que és urgent preparar-se per a un futur climàtic més incert. Es tracta d'un fenomen persistent: fins i tot sis mesos després de l'esdeveniment, la preocupació es manté, cosa que suscita reptes importants per a la salut mental.
L'estudi alerta sobre un problema creixent que fins ara ha passat desapercebut en l'agenda política: la relació entre el canvi climàtic i la salut mental. Per tant, és recomanable crear programes de suport psicològic a la població, campanyes d'educació ambiental i plans territorials d'emergència, especialment en zones geogràfiques d'alt risc, enfront dels efectes del canvi climàtic.
Alexis Cloquell Lozano, Profesor Sociología. Cátedra Caixa Popular para el estudio de los desafíos sociales y la vulnerabilidad., Universidad Católica de Valencia; Carmen Moret-Tatay, Profesora e investigadora de la Facultad de Psicología, Universidad Católica de Valencia; Francisco Javier Arteaga Moreno, Profesor de Estadística, Universidad Católica de Valencia i Joan Lacomba Vazquez, Professor Departament de Treball Social, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
