NOUS MARXISMES I LIBERALISME IGUALTIARISTA
El marxisme i el liberalisme igualitarista han irromput, en els últims anys,
com a les dues corrents crucials en la filosofia, l’ètica i la ciència
política, tant als espais acadèmics com a la societat en general.
En el cas del primer, després d’un període d’ostracisme com a marc de
pensament per comprendre les relacions socials i econòmiques, —almenys entre
les tendències dominants en les principals universitats—, potser motivat per
l’aparent hegemonia de la ideologia capitalista a nivell global, les anàlisis
teòriques sobre les idees de Marx i les crítiques al sistema econòmic semblen
d’haver adquirit un nou vigor. Aquesta revigorització ha conferit un
protagonisme renovat a lectures alternatives de Marx que busquen construir propostes
allunyades del dogmatisme d’allò que Michael Heinrich va anomenar “marxisme
ideològic”. Entre d’elles, a més d’aquelles que —com en el cas de la
Nova Lectura de Marx impulsada per Heinrich mateix— es poden considerar hereves
de l’Escola de Frankfurt i de les propostes d’Adorno, Marcuse i Horkheimer,
entre d’altres, hi destaquen també les emanades del Grup de Setembre i els
autors que van donar forma al marxisme analític, encapçalat per Cohen i figures
de referència com ara Roemer, Elster o Wright.
En el cas del segon, les deficiències d’una economia de mercat sense
límits, exposades especialment des del darrer crac financer als EUA, han situat en el
centre del debat a aquelles posicions que donen suport a un liberalisme
reformat, capaç d’afinar la seua tradicional defensa de la propietat privada i el
mercat amb una consciència igualitarista. Les teories d’autors com ara Rawls,
Dworkin, Barry, Pogge o Anderson s’han presentat, en els últims temps, com a
exemples d’un liberalisme capaç de reformar el capitalisme cap a una
preocupació més notable pels drets socials i les necessitats materials de la població.
El segle XXI naix travessat per un conjunt de problemes crucials, com ara la
crisi climàtica, les desigualtats creixents, o el futur del treball en un
escenari de centralitat de les activitats terciàries i l’automatització. En eixe
context, aquest congrés internacional aspira a crear un espai de diàleg crític
sobre la utilitat d’ambdues corrents per a la discussió de temes tan urgents
com ara la societat post-capitalista, les desigualtats dins de l’àmbit
laboral, la justícia distributiva i les demandes de reconeixement que ressonen, cada
vegada més fortes, en les nostres societats.
