1238, juny, 10: Jaume I dóna en franc alou a Vidal de Canyelles, bisbe d’Osca, l’alqueria i lloc d’Almàssera amb els seus termes, l’alqueria i lloc de L’Alcúdia, vora la ciutat de València, i la Vilanova amb els seus termes, i els prats, pastures i séquies que corresponen a Cassén. També li dóna les cases dins la ciutat que foren d’Helly, sarraí, vora la mesquita major i les cases d’Alarif, i exceptua els forns i molins de les alqueries. Llibre Repat., vol. 1, n. 0348; Arx.Cat.Huesca, Arm. II, leg. 4, perg. 191.

1240, juny, 28: Vidal de Canyelles, bisbe d’Osca, és el senyor de les alqueries d’Alboraia i Almàssera. ACV, Pergamí n. 5959

1242, gener, 25: Part de les terres d’Almàssera són de Miret de Ciutadilla i el bisbe de València li dóna el terç delme corresponent. ACV, pergamí n. 1085.

1258, febrer, 2: Jaume I confirma a Humbert de la Volta, fill de Lafranc de la Volta, la donació que el seu avi Humbert de Volta li havia fet de les alqueries d’Almàssera i Alboraia, tal com les tenia el bisbe d’Osca Vidal de Canyelles. AHN, Clero, pergamins, carp. 3361, n. 8-P.

1272, juny, 2: Jaume I confirma a Ramon de Volta la possessió de les alqueries d’Alboraia i Almàssera, a l’horta de València, més cases i un real, tot comprat amb els diners de la venda feta per Robert, pare de dit Ramon, del castell de Flix a na Teresa Gil de Vidaure. ACA, reg. 21, f. 40.

1273, gener, 7: Jaume I confirma dita possessió de nou. ACA, reg. 21, f. 80v.

1276: març, 31. Albertí de Volta és senyor d’Almàsser i part d’Alboraia. ACA, reg. 19, f. 11r.

1358, gener, 13: Pere IV dóna a Arnau Joan, doctor en lleis, el terç delme reial dels llocs d’Alboraia i Almàssera, territori conegut com el delmari d’Alboraia i que limita amb del delmari de Rambla, de Carpesa i de Foios, i també li dóna el morabatí respectiu. Només si mor sense descendència tornarà a la corona. ACA, reg. 901, f. 238v-239.

1392, febrer, 25: Joan I recorda que com en el plet que havia tingut la corona amb Bernat Joan, fill i hereu d’Arnau Joan, sobre la possessió de la meitat del castell de Catadau, plet resolt en favor de Ramon Castellà a qui dit Joan li vené la seua part seguidament, en compensació el rei renúncia als drets reials que mantenia sobre el terç delme d’Alboraia i Almàssera, senyoria de dit Joan, dret que passa a ser totalment d’aquest. ACA, reg. 1902, f. 52v-53v.

1551: Plet entre n’Àngela Pellicer i d’Artés, hereua del senyor d’Almàssera, junt al seu fill Gaspar d’Artés, contra fra Ferran de la Figuera per la possessió del lloc d’Almàssera. ARV, Processos de Madrid, lletra G, exp. 21

1570: Gaspar Artés és senyor d’Almàssera. Visita ad limina del bisbat de València. Arx.Diocesà València, secció I, fons XXXI, visites pastorals de Sant Joan de Ribera.

1573, octubre, 3: Benet Artés, tudor de Miquel Artés, senyor d’Almàssera, ven la meitat de dita senyoria a Bernat Lluís Albert de Vidal, també tudor seu, com hereu de la seua mare Maria Anna Artés, per pagar un deute. Ar.Mun.Sueca, Fons Boïl de la Scala, sig. 161.6.

1588, abril, 11: Publicació del testament de Miquel Artés, senyor d’Almàssera, en el qual nomena hereua la seua muller na Dorotea Aguilar. Ar.Mun.Sueca, Fons Boïl de la Scala, sig. 161.8

1598, novembre, 16: Plet entre n’Isabel Vidal i Albert, senyora de Manises, i na Dorotea Aguilar i d’Artés, senyora d’Almàssera, sobre tutela d’un menor. Ar.Mun.Sueca, Fons Boïl de la Scala, sig. 161.

1598: Procés en la Reial Audiència entre Gaspar Artés, senyor d’Almàssera, i Felip Albert Vidal olim Boïl, senyor de Manises. Ar.Mun.Sueca, Fons Boïl de la Scala, sig. 161.7.

1611: Es dels Artés. Escolano,VII, 340

1613: Gaspar Artés és senyor d’Almàssera. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 1823

1624: Gaspar Artés és senyor d’Almàssera. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra G, n.1437

1631: Gaspar Artés és senyor d’Almàssera. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra T, n. 170

1642: Gaspar Artés és senyor d’Almàssera. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra F, n.1701

1645: Vicent Ros és senyor d’Almàssera. Corts del 1645. ARV, Reial Cancelleria n. 522

1653: Joan Tolsà és senyor d’Almàssera. ARV, Sentències Vicent Ferrera, caixa 301, n. 1375

1709, setembre, 7: José Cernecio Perellós, fill de Manuel Cernecio, i na Mencia Benavides són els comtes de Parcent i senyors dels llocs de Beniferri, Almàssera, Cetla i Mira-rosa. ARV, Reial Justícia, llibre 787, f. 101.

1756: Josefa Cernecio y Guzman, comtessa de Parcent, és senyora de Parcent, Benigembla castell de Pop, Mira-rosa, Setla, Almàssera i Beniferri. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 276.

1804: És del comte de Parcent. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531