1611: DUCAT GANDIA: Real,Almoines,Benieto, Beniopa, Benipeixcar, Alcòdar, Alqueria Nova, Benicanena, Bellreguard, tots de sarraïns, i Xeraco i Xeresa. Són d'altres srs: Potríes, Palma, Ador, Beniarjó i Pardines, Almiserà, Ròtova i Alfahuir. Escolano,VI,189

1244, gener, 1: aume I dóna a Martí d’Oblites una torre que està a Candia. LLR, vol. 2, n. 0280.

1244, juliol, 15: Pelegrí d’Atrosillo, en nom del rei Jaume I, recopila la forma de distribució de les aigües i séquies del terme actual de Gandia entre els nous pobladors cristians de Bairén i els Benietos. Ar.Mun.Gandia, Llibre de Privilegis, f. 73 (perdut). Publica, Chabás, Distribución de las aguas..., 1898.

1255, novembre, 26: És vila reial i Jaume I demana el pagament de l’impost de la peita. ACA, reg. 8, f. 21.

1263, febrer, 22: Jaume I atorga al seu fill l’infant Pere els llocs d’Alzira, Corbera, Alfàndec de Marinyén, Pego, Ontinyent, Borriana, Gandia, Càrcer i sarraïns de Llíria amb les rendes i jurisdicció. ACA, reg. 14, f. 10v.

1268: març, 4. L’infant Pere estableix a Ramon de Vilanova un casal de molins amb torre al lloc dit Ràpita, terme de Gandia, a meitat de guanys. ACA, reg. 17, f. 109v.

1271: març, 19. L’infant Pere, com senyor de Gandia, confirma un molí al lloc de Pardines, terme de Gandia. ACA, reg. 37, f. 14r.

1286, febrer, 21: andia és reial.ACA, reg. 70,f.55v

1288, gener, 28: Alfons III dona permís fer sises. Es reial. ACA, reg. 75,f.51v

1288: març, 4. Alfons III estableix a Bernat Sabater uns molins a la vila de Gandia, cens 2 morab. ACA, reg. 75, f. 66v-67r.

1290: setembre, 5. Alfons III estableix a Bernat Torrents els banys del lloc dit Açoch, terme de Gandia, sota cens anual de 8 morab. ACA, reg. 83, f. 83.

1291, desembre, 26: Jaume II convoca a Corts del regne de València a les viles reials de Borriana, Morvedre, Gandia, Ademús, Dénia, Llíria, Xàtiva, Alpont, Vila-real i Alzira. ACA, reg. 90, f.222v.

1301: març, 27. Jaume II ha donat a na Constança, ex-emperadriu de Grècia, la senyoria i les rendes de les viles reials de Gandia, Pego, Vall d’Uixó i Borriana, com concessió temporal del monarca. ACA, reg. 198, f. 304r

1301, novembre, 18: Jaume II convoca corts del regne de València amb participació de les viles reials de Morvedre, Xàtiva, Castelló de la Plana, Alpont, Castellfabib, Biar, Ademús, Castalla, Montesa, Morella, Vall de Pego, Cullera, Llíria, Borriana, Dénia, Alzira, Corbera i Gandia. ACA, reg. 332, f. 269r-270r.

1323, juny, 6: Jaume II dóna al seu fill l’infant Pere,comte de Ribagorça, en franc alou, el castell de Bairén i la vila de Gandia, amb les alqueries de Real, Beniopa i Benipeixcar i altres. En cas de morir sense fill legítim, tot tornarà a la corona. ACA, reg. 222, f. 22v-23v; AHN, Noblesa, Osuna, llig. 547, docs 2 a 5.

1325: desembre, 8. L’infant Pere, comte de Ribagorça, pacta amb els tudors d’Huguet de Cardona, fill del vescomte de Cardona difunt, que pels drets que tenia al comtat d’Ampúries, vescomtat de Bas i Magalló, l’infant havia de donar a Huguet els castells i valls de Laguar i Xaló, els quals tenia per concessió reial Bernat de Sarrià durant la seua vida i 4 anys més. Per això, l’infant ha de donar a canvi a Sarrià el castell i Vall de Gallinera i la Vall d’Ebo amb tota la jurisdicció, el castell de Bairén i la vila de Gandia, i el castell i lloc de Dénia, amb retenció de la jurisdicció suprema, durant la vida de dit Sarrià i 4 anys més, i si no fos suficient li done també diners dels 34.000 sous anuals que l’nfant cobra de la vila d’Elx, i que a la mort de Vidal de Vilanova també siga inclòs en dita garantia el castell de Pop, i també siga obligada la Vall d’Uixò. J. II aprova aquest acord però amb el compromís que tot això tornarà a l’infant Pere o al seu successor passats 4 anys de la mort de Bernat de Sarrià; i que Sarrià faça homenatge al rei pel castell de Gallinera i valls d’Ebo i Pop durant dit temps. ACA, reg. 227, f. 270-271.

1325: setembre, 26. Jaume II ratifica la donació. Fullana, Los caballeros de apellido March....,BSCC,17,1936,p.365-6

1335, gener, 22: L’infant Pere, comte de Ribagorça i senyor de Bairén, Gandia i el seu terme general, ven al seu cavaller Guillem Gascó les alqueries de Real, Beniopa, Benipeixcar i Benicanena, antic districte de Beniopa, per 100.000 sous. AHN, Noblesa, Osuna, pergamins n. 166, doc. 11.

1358: novembre, 10.Infant Pere es fa franciscà i dóna Gandia al seu fill Alfons. Fullana, Los caballeros de apellido March....,BSCC,17,1936,p.365-6

1399, abril, 13: Es crea el Ducat, donat a Alfons d'aragó. SS,239,i Marq.Villena,comte

1412: març, 5. Mor l’infant Alfons el Vell, duc de Gandia, amb el seu fill Alfons el jove desheretat. Data aportada pel notari Joan Llorca: ARV, Generalitat, n. 2230, mà 36, f. 40v.

1412: Ferran I confirma de paraula a l’infant Alfons el jove l’herència i patrimoni del seu pare, ducat de Gandia i demés. Cita el notari Goçalbo Dies, ARV, Generalitat n. 2230, mà 38, f. 24r.

1417: octubre, 20. Alfons V dóna al seu germà l’infant Joan tot la senyoria i herència d’Alfons el jove, duc de Gandia, qui no té hereu i ha de tornar tot a la corona, a rebre a la mort d’aquest: comtat de Ribagorça, castell de Bairén i vila de Gandia, Castell de Gallinera i Vall d’Ebo, castell, vila i vall de Pego, castell de Pop, vall de Laguar i Vall de Xaló, castell i vila de Dénia i el seu port, lloc de Xàbia i altres llocs de dit castell i vila, vila d’Aiora i castell de Xalans, castell i lloc de Cofrents, llocs de Sarra, Xarafull, Teresa i Palazuelos. ACA, reg. 2587, f. 181v-182v; ACA, reg. 2588, f. 87r-88r.

1418: octubre, 16. Alfons V, a petició d’Alfons el jove, duc de Gandia, qui només havia rebut una confirmació verbal de la seua senyoria per part del rei Ferran I, li ratifica l’herència del seu pare l’infant Alfons el vell, duc de Gandia, de tot el ducat i altres senyories. ACA, reg. 2587, f. 178v-179v.

1418: octubre, 16. Alfons V recorda que fa un any havia donat al seu germà l’infant Joan tota l’herència del ducat de Gandia i altres sries.d’Alfons el jove, duc, i declara que el que li ha donat són els drets reials en dit patrimoni segons les condicions amb les quals havia estat creat pels reis Jaume II i PereIV. ACA, reg. 2587, f. 181v-182v.

1422: novembre, 13. La reina Maria comunica al Batle Gral.RV que ha mort Alfons el jove, duc de Gandia. I que prenga possessió de les seues senyories. ACA, reg. 3218, f. 55r-v.

1428: desembre, 19. L’infant Joan, rei de Navarra, estableix al seu secretari Joan de Pina les escrivanies del ducat i vila de Gandia, de Dénia, batlia del terme de Calp, batlia de Callosa i Montanyes, vila d’Aiora, batlia i termes de Xèrica. Alfons V ho confirma el 20 de febrer de 1420. ACA, reg. 2757, f. 37-38.

1439: agost, 20. Joan de Navarra dóna a Carles de Viana Gandia i Bairen,Palma i Ador,Callosa,Algar,Tarbena,Finestrat,RElleu. AHN,Osuna-Gandia,Llig.547-2

1461: desembre, 9. Joan II dóna ducat Gandia a la seua dona Joana, Fullana,371

1470: Joan II ven Gandia a Ciutat Val.per necessitat diners.F.Sevillano, Préstamos de la Ciudad de Val...,Val.,1951,p.124,amb lluició, preu 310000 s., recuperats el 1485 en vendre als Borja. Zap.Gandia,151.

1475, juliol, 15: El príncep Ferran i la seua muller Isabel, reis de Castella, donen la vila de Gandia i castell de Bairén a Andrés de Cabrera, majordom dels reis, i a la seua muller na Beatriz de Bovadilla, feta primer lluició d’ells a la ciutat de València. ACA, reg. 3519, f. 34v-26.

1479, maig, 13: Ferran II i Isabel I, reis d’Aragó, confirma a Andrés de Cabrera i a na Beatriz de Bovadilla la concessió del castell de Bairén i vila de Gandia, fent lluició d’elles a la ciutat de Val. ACA, reg. 3639, f. 40v-45r, i 50v-52r.

1485: desembre, 31. Ferran II ven a Pere Lluís Galceran de Borja el ducat i vila de Gandia i castell de Bairén per 63.121 timbres d’or, dels quals són pagats 2.000 dobles d’or a Andrés de Cabrera i Beatriz de Bovadilla, marqués de Moya, i 31.000 timbres a la ciutat de Val.per la lluició del ducat. ACA, Mulasses del RV, regesta n. 1455.

1486: Pere Lluis de Borja compra Bellreguart i alqueria de Balaguer. La Parra,Afers,17,p.18..

1487: id compra la Vall de Gallinera i Baronia Xeresa-Alcodar. La Parra,Afers,17,p.18.

1488: setembre, 3.Mor el 1r Duc, Pere Lluís de Borja. Hereda el seu germà Joan de Borja, qui casa amb Maria Enríquez. La Parra,Afers,17,p.18; J.L.Pastor Zapata,p.748

1491: Joan de Borja co mpra la Vall d'Ebo. La Parra,Afers,17,p.18.

1494: Joan de Borja compra Torís, Corbera i grau de Gandia. La Parra,Afers,17,p.18.

1494: Mor i queda com duquesa la seua dona Maria Enríquez de Borja. J.L.Pastor Zapata,p.748

1496: arç, 27. Joan de Borja i Enríquez de Luna, fill de Joan de Borja i Cattanei, i de Maria Enríquez de Luna, casa amb Joana d’Aragó i Gurrea, filla d’Alfons d’Aragó i Roig d’Ivorra i d’Ana de Gurrea i Gurrea, notari Joan Garcia. AHN, Osuna,C.553, D.13 y CP.111, D.13.

1497, juliol, 14: Mor assassinat a Roma el duc Joan de Borja, II duc de Gandia, i passa a ser senyora la seua vídua na Maria Enríquez. http://dbe.rah.es/biografias/28186/juan-de-borja

1499: Maria Enriquez compra Miramar i Castelló de Rugat o de les Gerres. La Parra,Afers,17,p.18.

1500: id.compra Almoines. La Parra,Afers,17,p.18.

1502: id.compra el Reialenc (Beniopa, El Real, Benipeixcar, Benicanena, Alqueria Nova, ald.d'en Fosset i Benicasareig) a Joan de Cardona i Maria Fajardo per 950.000 s. La Parra,Afers,17,p.18.

1507: desembre, 26. Ferran II ordena al tresorer general pagar a na Maria Enríquez, duquesa de Gandia, la meitat del 80.000 ducats del preu de compra del ducat de Gandia. ACA, reg. 3555, f. 193v.

1510: id.compra Albalat de la Ribera. La Parra,Afers,17,p.18.

1511: Maria Enriquez i la seua filla Isabel ingressen al convent de Clarises de Gandia. Es senyorson fill Joan de Borja i Enriquez. La Parra,Afers,17,p.18

1523: març, 13. Capitulació matrimonial i cartes dotals entre D. Joan de Borja i Enríquez, III duc de Gandia, i na Francisca de Castro. ARV, Man-Empares, any 1624, llibre 3, mà 21, f. 25

1543, gener, 9: Mor Joan de Borja i Enríquez. http://dbe.rah.es/biografias/28025/juan-de-borja-enriquez; S. La Parra,Afers,17,p.18

1543, gener, 9: Hereta el seu fill Francesc de Borja, IV duc de Gandia, qui era I marqués de Llombai des del 7 de juliol de 1530, futur sant. http://dbe.rah.es/biografias/9854/san-francisco-de-borja

1548, novembre, 21: Carlos de Borja, hereu i fill del Francesc de Borja,acorda els capítols matrimonials amb Magdalena Centelles i Folch de Cardona, germana de Pere Centelles, darrer comte d'Oliva. ARV, Man-Empares, any 1699, llibre 3, mà 30, f. 23

1548: Francesc de Borja compra Benieto Sobirà i alqueria d'Assoc o de Martorell. La Parra,Afers,17,p.18.

1550: id.compra Xeraco. La Parra,Afers,17,p.18.

1551, maig, 11: Francesc de Borja es fa jesuïta i renúncia al títol. Hereta el seu fill Carles de Borja i de Castro. http://dbe.rah.es/biografias/9854/san-francisco-de-borja; S.La Parra,Afers,17,p.18.

1563: El duc de Gandia és senyor de Gandia. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1569: Magdalena Centelles i Folch de Cardona, muller de Carles de Borja i Castro, duc de Gandia i marqués de Llombai, hereta del seu germà Pere de Centelles el comtat d’Oliva. La Parra, Afers núm. 17, p. 18.

1592, juny, 16: Mor Carles de Borja i Castro, V duc de Gandia i, pel seu matrimoni amb Magdalena de Centelles i Folc de Cardona, també comte d’Oliva des del 1569. http://dbe.rah.es/biografias/28165/carlos-de-borja-y-de-castro

1592, juny, 16: Francisco Tomàs de Borja Centelles hereta el títol de duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva, com VI duc de Gandia. Casà el 1572 amb Juana Fernàndez de Velasco i Aragó. http://dbe.rah.es/biografias/28187/francisco-tomas-de-borja-centelles

1595, agost, 29: Mor Francisco tomàs Borja Centelles, VI duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. http://dbe.rah.es/biografias/28187/francisco-tomas-de-borja-centelles

1595, agost, 29: Hereta el seu fill Carlos Francisco de Borja i Fernández de Velasco, VII duc de Gandia, comte d’Oliva i marqués de Llombai. Casat el 1593 amb la genovesa Artemisa Doria Carretto. http://dbe.rah.es/biografias/14916/carlos-francisco-de-borja-y-fernandez-de-velasco

1605, setembre, 16: Carles de Borja i Centelles és duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. ARV, Man-Empares, any 1608, llibre 4, mà 50, f. 21.

1610, novembre, 3: Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva, ordena la reunificació de les universitats i consells municipals de la vila d’Oliva i del seu raval morisc. ARV, Man-Empares, any 1707, llibre 1, mà 6, f. 19r-28r; AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, C-562, D-121.

1620, juny, 14: Carles Borja i Centelles, duc de Gandia, nomena procuradora la seua muller na Artemisa Dòria i de Borja. ARV, Man-Empares, any 1620, llibre 7, mà 66, f. 7.

1625, setembre, 4: Carles de Borja i Centelles és duc de Gandia, comte d’Oliva i marqués de Llombai. ARV, Man-Empares, any 1701, llibre 3, mà 32, f. 44

1626, novembre, 3: Juan de Velasco i de Borja és la duquesa de Gandia. ARV, Man-Empares, any 1626, llibre 6, mà 60, f. 17

1630, agost, 21: Alfonso de Cardona és senyor de Castellnou, en un plet amb Carlos de Borja i Centelles, duc de Gandia i comte d’Oliva. ARV, Man-Empares, any 1705, llibre 1, mà 1, f. 22.

1632, febrer, 7: Mor Carlos de Borja i Fernández de Velasco, duc de Gandia, i hereta el seu fill Francisco Diego de Borja i Dòria, VIII duc de Gandia, comte d’Oliva i marqués de Llombai. Casà el 1618 amb Artemisa Maria Dòria Colonna. http://dbe.rah.es/biografias/20579/francisco-diego-de-borja-y-doria

1639, octubre, 8: Francisco de Borja i Centelles és duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. ARV, Man-Empares, any 1641, llibre 3, mà 26, f. 45

1648, febrer, 8: Francisco de Borja i Centelles és el duc de Gandia. ARV, Man-Empares, any 1648, llibre 1, mà 24, f. 27

1653, juliol, 10: Testament de Francisco de Borja i Centelles, duc de Gandia. ARV, Man-Empares, any 1676, llibre 1, mà 1, f. 15

1664, gener, 8: Declaració de successió en tots els estats del ducat de Gandia en favor de Francisco de Borja i Centelles, senyor també de la baronia de Torís, Albalat de la Ribera i Xella. ARV, Man-Empares, any 1664, llibre 1, mà 7, f. 30

1664, octubre, 12: Mor Francisco Diego de Borja i Dòria, ordenat sacerdot vint anys abans però que retingué el títol de duc. http://dbe.rah.es/biografias/20579/francisco-diego-de-borja-y-doria

1664, octubre, 12: Hereta el títol de IX duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva el seu fill Francisco de Borja i Dòria-Colonna, casat amb Maria Ponce de leon. http://dbe.rah.es/biografias/20579/francisco-diego-de-borja-y-doria

1665: Mor Francisco Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, comte d’Oliva, marqués de Llombai i senyor de Castelló de Rugat, Aielo i la Pobla del Duc entre altres, i hereta el seu fill Pasqual Francisco de Borja i Centelles, menor d’edat. Pressa de possessió d’Aielo de Rugat. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1844, exp. 80, f. 200-242.

1665, gener, 12: Testament de Francisco Carlos de Borja i Centelles, duc de Gandia,comte d’Oliva, marqués de Llombai, etc. ARV, Man-Empares, any 1691, llibre 1, mà 3, f. 1

1665, juliol, 21: Mor Francisco de Borja i Dòria-Colonna, duc de Gandia, i hereta el seu fill Pascual Francisco de Borja i Ponce de Leon, X duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. http://dbe.rah.es/biografias/28189/pascual-francisco-de-borja-centelles-ponce-de-leon

1666, desembre, 20: Pascual de Borja i Centelles, duc de Gandia, casa amb Juana Fernández de Córdoba. ARV, Man-Empares, any 1696, llibre 1, mà 9, f. 15, mà 10, f. 24

1669, setembre, 16: Pasqual de Borja Centelles Ponce de Leon, duc de Gandia, casa amb Juana Fernàndez de Córdoba i Figueroa. http://dbe.rah.es/biografias/28189/pascual-francisco-de-borja-centelles-ponce-de-leon

1670, juny, 2: Pascual de Borja Centelles és el duc de Gandia. ARV, Man-Empares, any 1670, llibre 2, mà 1, f. 8

1674, desembre, 1: El portantveus de governador de Castelló de la Plana declara la successió en el marquesat de Nules i de Quirra en Pascual Francisco de Borja i Centelles, comte de Centelles, comte d’Oliva, marqués de Gandia, etc. ARV, Man-Empares, any 1678, llibre 1, mà 1, f. 43

1675: Pasqual de Borja i Ponce de Leon hereta el marquesat de Nules i de Quirra, i afegeix el Centelles al seu cognom, en morir sens fills el seu cosí Joaquín Carròs de Centelles i Calataiud. http://dbe.rah.es/biografias/28189/pascual-francisco-de-borja-centelles-ponce-de-leon

1676: Testament de Maria Ponce de Leon , duquesa de Gandia, casada amb Franciscos Carlos de Borja. ARV, Man-Empares, any 1677, llibre 2, mà 11, f. 8

1699, agost, 25: Miguel Català i Ribot, senyor de Tormos, compra una casa a Pascual Francisco de Borja Carròs i Centelles, duc de Gandia. ARV, Man-Empares, any 1700, llibre 2, mà 19, f. 35

1702, maig, 30: Pascual Francisco de Borja Carròs i Centelles és duc de Gandia, comte d’Oliva i marquès de Llombai. ARV, Man-Empares, any 1702, llibre 2, mà 25, f. 48

1707: Pasqual Francisco de Borja Carròs i Centelles és el duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. ARV, Reial Justícia, llibre 781, f. 34.

1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86

1713: Na Joana Fernàndez de Còrdova i Figuerola és la duquesa de Gandia, marquesa de Llombai i comtesa d’Oliva.. ARV, Reial Justícia, llibre 785, f. 120.

1716, desembre, 8: Mor Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon, duc de Gandia, i hereta Luis Ignacio Borja i Fernández de Córdoba-Figueroa, segon fill de l’anterior duc, i és XI duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. Havia casat el 1694 amb Rosalea de Benavides i Aragon. http://dbe.rah.es/biografias/28192/luis-ignacio-borja-y-fernandez-de-cordoba-figueroa

1740, gener, 30: Mor Luis Ignacio Borja i Fernàndez de Córdoba, duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. Mor sense fills i hereta la seua germana Mariana de Borja Fernández de Córdoba si bé s’enceta un plet familiar per l’herència. http://dbe.rah.es/biografias/28192/luis-ignacio-borja-y-fernandez-de-cordoba-figueroa

1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1755, juliol, 28: Després d’un llarg plet des de l’any 1740 entre familiars, el Consejo de Castilla resol l`herència del ducat de Gandia i altres títols en favor de Francisco Antonio de Pimentel i de Borja, X duc de Benavente, fill d’Ignacia Juana de Borja i Fernández de Córdoba, germana del difunt Luis Ignacio, qui fou el XII duc de Gandia. http://dbe.rah.es/biografias/28192/luis-ignacio-borja-y-fernandez-de-cordoba-figueroa

1763: Mor Francisco de Borja Alonso Pimentel i Vigil de Quiñones, XII duc de Gandia, i hereta la seua filla Maria Josefa Alfonso Pimentel i Borja. http://dbe.rah.es/biografias/9555/maria-josefa-alonso-pimentel-y-borja

1804: És senyoria del duc de Gandia, dins la Governació de Dénia. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1834, octubre, 5: Mor Maria Josefa Alonso Pimentel i Borja, duquesa d’Osuna per matrimoni amb Pedro Alcántara Téllez-Girón, comtessa de Benavente, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai i comtesa d’Oliva. http://dbe.rah.es/biografias/9555/maria-josefa-alonso-pimentel-y-borja