1259, juliol, 11: Jaume I demana el pagament de l’impost de la peita a diverses viles i llocs reials, entre elles Vilanova de Carbonera. ACA, reg. 8, f. 44v.
1262, octubre, 22: Jaume I demana el pagament de l’immpost de la quèstia a les viles i llocs reials: Xàtiva, Corbera, Gandia, Dénia, Ròtova, Palma, Llutxent, Vilanova de Carbonera, Bèrnia, Montes, Albaida, Ontinyent, Sumacàrcer, Cocentaina, Alcoi, Almisra, Calp, Bocairent, Agres, Peníscola, Morella, Borriana, Onda, Almenara, Morvedre, Sogorb, Llíria, Castellfabib, Ademús, Alpont, Arcos, Alzira i Cullera. ACA, reg. 8, f. 61v.
1327, agost, 14: Guillem de Bellvís mor i deixa a Pere de Bellvís el castell de Rugat amb la Pobla Nova de Rugat i Castelló de Rugat, dites de Bellvís, i el Ràfol i Sarriera; al fill segon, Guillem de Bellvís II, el castell de Carbonera amb Otos i Bèlgida, més la Foia de Salem: Salem, Benimixim, Rafalgeps, Beniatjar i Alcúdia; i a Bernat de Bellvís li deixa Montitxelvo i Terrateig. Escolano,IX,1272. Cita F. Diago, Apuntamientos ...continuar Anales..., t. 1, p. 199, ed.del 1936.
1336: Mor Pere de Bellvís, senyor de Rugat, Pobla nova de Rugat, Castelló de Rugat, Aielo de Rugat, el Ràfol, i hereta el seu fill Joan de Bellvís, menor d’edat, tutel·lat pel cavaller Vidal deVilanova. A. Soler, Aielo de Rugat..., 2007, p. 104.
1353, juliol, 11: Pere IV ven a Vidal de Vilanova, tudor de Joan de Bellvís, tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi del castell de Carbonera i Rugat i el seu terme per 17.000 sous, i també dita jurisdicció de Montitxelvo i Terrateig per altres 3.000 sous, més el permís per reconstruir el castell de Rugat. ACA, Pergamins de Pere IV, n. 1789; ACA, reg. 993, f. 13r-17v; ARV, Real 495, f. 652-657; ARV, Reial Justícia, llibre 803, f. 214 i ss; AHN, Osuna, Ducat de Gandia, llib. 712, doc.1(2); AHN, Osuna, Ducat Gandia, Pergs, carp. 138, doc. 4.
1358, febrer, 11: Pere IV dóna permís a Vidal de Vilanova, procurador i tudor de Joan de Bellvís, senyor de Castelló de Rugat, per a refer el castell de Rugat i fer-ne un altre al terme de Castelló de Rugat. ACA, reg. 901, f. 277v-278. Cita Escolano,IX,1276
1375: abans. Joan de Bellvís, per deutes, ven la Pobla de Rugat al donzell Ramon Alamany de Torrella. Cita A. Soler, Aielo de Rugat..., 2007, p. 105.
1375: Pere IV, a petició de Ramon Alemany de Torrella, atorga privilegi de fer una fira de 3 dies a la Pobla de Vilafranca de Rugat. AHN, Noblesa, Osuna, C.712, D.3 (trasllat en pergamí de 1571).
1392: abans de. Els Bellvís recuperen la Pobla de Rugat. A. Soler, Aielo de Rugat..., 2007, p. 105
1392: El governador del regne de València embarga la Pobla de Rugat als Bellvís per deutes i la ven en subhasta a la ciutat de València. A. Soler, Aielo de Rugat..., 2007, p. 105.
1395: Mor Joan de Bellvís, senyor de Castelló de Rugat, Pobla de Rugat, Aielo de Rugat, el Ràfol..., sense hereu directe i hereta el seu nebot Francesc de Castellà, fill d’una germana, qui hagué d’adoptar el nom de Pere de Bellvís per poder prendre’n possessió. A. Soler, Aielo de Rugat..., 2007, p. 107.
1397, febrer, 2: Martí I, a petició de Pere de Bellvís olim Francesc de Castellà, confirma els privilegis i franqueses que tenia la Pobla de Rugat. AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.16.
1401: Mor Pere de Bellvís olim Francesc del Castellà i hereta el seu fill Ramon Costa, menor d’edat, qui tenia el cognom matern: Ramoneta Costa i de Bellvís, la qual el tutel·la. A.Soler, Aielo de Rugat..., 2007, p. 107.
1413, febrer, 14: Ramonet Costa és senyor de Castelló de Rugat, Pobla de Francavila, castell de Rugat en terme d’Aielo, Ràfol..., en un plet en la cort de la Governació presentat pels acreedors de la família. ARV, Governació, n. 2201, f. 25r-v.
1421, maig, 14: Els acreedors embarguen a Ramonet Costa i a la seua mare Ramoneta Costa i Bellvís els béns dels vassalls de la baronia de Castelló, la Pobla i Aielo de Rugat. APPV, protocol 18.448, notari Llorenç Saragossà.
1427, juliol, 27: Alfons V ven a Jaume Romeu Llançol tota la jurisdicció criminal, mer i mixt imperi, host i cavalcada i tots els drets reials al seu lloc de la Pobla de Bellvís o Vilanova de Rugat, per 16.108 sous. ACA, reg. 2920, f. 130v-132v; AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.8 i D.9.
1439: Mor Jaume Romeu Llansol, senyor de la Pobla de Rugat i Alfarrasí, i hereta el seu fill Jaume Romeu Pertusa. A.Soler, Aielo de Rugat..., 2007, p. 110.
1445, agost, 1: Una butla del Papa Eugeni IV reconeix a jaume Romeu alias Llansol, senyor de Castelló de Rugat i Francavila, el patronat d’una capella i hospital de Xàtiva, de la rectoria de Castelló de Rugat i altres fundacions de Bernat de Bellvís. AHN, Noblesa, osuna, CP.138, D.11.
1476, agost, 11: Ha mort Jaume Romeu Llansol i el seu fill i hereu Francesc Aguiló Romeu, senyor de Castelló de Rugat, Pobla de Rugat o Francavila, Aielo de Rugat i el Ràfol en pren possessió. AHN, Noblesa, osuna, C.712, D. 3-18.
1484, desembre, 3: Jaume Romeu, senyor de Francavila o Pobla de Rugat, rep una butla del Papa Innocenci VIII en la que agrega 3 capellanies fundades a Potries a dos beneficis fundats en la parròquia de dita Pobla. AHN, Noblesa, Osuna, C.712, D.2.
1499: Maria Enriquez,vidua Joan de Borja,duquesa Gandia, compra Castelló de Rugat, la Pobla de Rugat, Aielo i el Ràfol a la cort de la Governació del RV. AHN, Noblesa, Osuna, C.712, D.3; C.713, D.1-14.
1543: març, 9. Francesc de Borja, duc de Gandia, a través de procurador pren possessió de Castelló de Rugat, Pobla del Duc i Aielo de Rugat. AHN, Noblesa, Fons Osuna, lligall 713, doc. 13.
1563: Carles de Borja i Castro, V duc de Gandia, és senyor de Castelló de Rugat i Pobla del Duc. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.
1611: Comprén:Castelló moros, Aielo moros i Pobla de Vilafranca de Rugat cristians, tots del Duc de Gandia, inclou Rugat de moros. Escolano, IX
1611, abril, 10: Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva, senyor de la baronia de Rugat atorga carta de poblament per a les tres localitats de Rugat, Castelló de Rugat i Aielo de Rugat. AHN, Toledo, Osuna, lligall 1085, D-2; id, lligall 714, D-50
1619, desembre, 5: . N’Artemísia Dòria i de Borja, vídua de Francisco Borja i Centelles, marquesos de Gandia i marquesos de Llombai, pren possessió de la Pobla del Duc, Castelló de Rugat, Rugat, Xella i Albalat, com garantia del dot d’ella. AHN, Noblesa, Osuna, llig.714, doc. 43. Ar.Mun.Alginet, C-21/12
1665: Mor Francisco Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, comte d’Oliva, marqués de Llombai i senyor de Castelló de Rugat, Aielo i la Pobla del Duc entre altres, i hereta el seu fill Pasqual Francisco de Borja i Centelles, menor d’edat. Pressa de possessió d’Aielo de Rugat. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1844, exp. 80, f. 200-242.
1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86
1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.
1804: És senyoria del duc de Gandia, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531