1238: març, 6. Jaume I dóna a Ferran Peris de Pina la vall de Veo i l’alqueria d’Aín, fins que el rei li puga lliurar Orpesa i així recuperarà dita vall i alqueria. LLR, vol. 1, n 0148.
1242: març, 24. Jaume I dóna i concanvia al comte Dionís d’Hongria la torre o alqueria de Canals i de Crespí, cases a Xàtiva i València, i rep del comte els castells i valls de Veo i d’Aín. Document refet per Pere III el 12 de novembre de 1279. ACA, reg. 44, f. 164.
1242, maig, 29: Jaume I atorga una carta de seguretat amb vassallatge al rei als veïns musulmans d’Eslida, Aín, Veo, Senquer, Palmes i Sueras. A.R.V., Reial, reg. 611, f. 238r.
1245, gener, 24: Jaume I dóna Veo i Aín al Comte Dionís d'Hongria. Cervelló,561
1247, juliol, 21: Són viles o llocs reials Peníscola, Eslida, Veo, Aín i Tales quan Jaume I assigna les seues rendes a l’orde del Temple per pagar un deute. ACA, Pergamins Jaume I, n. 1081.
1249: març, 24. Jaume I canvia al comte Dionís castell i vall de Veo i Aín, per torre i alqueria de Canals i la de Crespí, i cases a Val.i Xàtiva. Cervelló, 561
1255, novembre, 26: És vila reial i Jaume I demana el pagament de l’impost de la peita. ACA, reg. 8, f. 21.
1258, juliol, 1: Jaume I absol els Templers i el seu mestre per Aragó i Catalunya, fra Guillem de Muntanyana, de les reclamacions presents o futures i de les accions legals contra ells per part de la corona, especialment en allò que fa referència a llurs rédits dels castells de Llíria, Eslida, Veo, Aín, Tales, Borriana, Onda, Peníscola i Tortosa, al peatge de Monçó i als beneficis reials en la moneda de València. També inclou diverses propietats i drets situats a la ciutat de Tortosa. ACA, reg. 10, f. 82v-83.
1260, juny, 30: Jaume I dóna al seu fill Jaume, fill de Teresa de Vidaure, els llocs d’Eslida, Veo i Aín. ACA, Pergamins de Jaume I, n. 1618.
1269: inicis?. Nota que recull el pagament de diverses rendes a l’infant Pere collides per Jaume de Llinars a Aín, i pel jueu Mair: panís, dacsa, espelta, faves, oli. ACA, reg. 35, fo1. 7.
1279, juliol, 2: Pere III mana a Xep, Muhammad i altres sarraïns alamins de Castro, Espadà, Vall de Veo i Aín que donen testimoni en el plet entre Garcia Peres d’Huesa, procurador del consell d’Alcalà, i na Alda d’Arenós. ACA, reg. 41, fol. 101v.
1279, desembre, 12: Pere III confirma a la comtessa d’Hongria i als seus fills Gabriel i Amor Dionís la donació que havia fet el rei en Jaume al seu parte difunt de les alqueries de Canals, Crespins i Alcúdia, a canvi de les de Veo i Aín, rebudes per aquell inicialment quan el setge de Xàtiva. ACA, reg.44, fol. 164r i 164v.
1280, abril, 25: L’infant Jaume Peres, senyor de Sogorb, pacta amb fra Pere de Costa, elet bisbe de Sogorb, el repartiment dels delmes de les parròquies d’Eslida, Aín, Veo, Sueras i Fançara tal com havien fet amb els de Xèrica, Sogorb i Pina de Montalgrao.ARV, Fons Sogorb, pergamí n. 5 (Pergamins en depòsit, caixa 12, n. 27).
1283, octubre, 7: Pere III notifica a tots els oficials reials que ha eliminat alguns drets reials a Xèrica, El Toro, Pina, Altura, Eslida, Suera, Fançara, Veo, Aín, Castellmontan, Planas, Domenyo, Xelva, Sot, Sinarques, Toixa, Loriguilla i altres del regne de València, senyoria de l’infant Jaume de Xèrica, germà del rei. ACA, reg. 47, f. 55v.
1365: març, 12. Pere IV incorpora a la corona el castell i serra d’Eslida, en la qual hi són incloses els llocs i alqueries d’Eslida, Aín, Veo, Suera, Fançara, Leuxa, Vilalbuig, Lauret i altres. Citat en confirmació d’Alfons V el 1417. ACA, reg. 2587, f. 77v-82v.
1409: agost, 7. Martí I confirma diversos privilegis i cp.de la Serra d’Eslida: Eslida, Aín, Veo, Suera, Fançara, Lleuxa, Vilalbuig i Lauret, modificant-ne les condicions de poblament. ARV, Real 611, f. 202v-204r.
1563: Francesc Ramon Folch de Cardona, III duc de Sogorb, comte d’Ampúries, duc de Cardona, Marqués de Pallars, comte de Prades i vescomte de Vilamur, és senyor d’Aín. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.
1612, setembre, 28: Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, senyor d’Eslida, Aín, Veo i Alcúdia de Veo, atorga una carta de poblament a tots ells després de l’expulsió dels moriscos. ARV, Batlia, lletra E, exp. 618, f. 95r-115v; Ar.Ducal Medinaceli, secció Sogorb, lligall 10, n. 15
1751: Luis Antonio Fernàndez de Còrdova Espínola de la Cerda i Aragó, duc de Medinaceli, duc de Cardona, duc de Feria, duc de Sogorb, marqués de Dénia, marqués d’Aitona, Marqués de Priego i Cogolludo, és senyor de Sogorb, Ador, Aín, Alcúdia de Veo, Alfondeguilla, Benaguasil, Beniarjó, Benitagell, Xiva, Dénia, Eslida, Fançara, Geldo, Godelleta, Xàbia, Palma, Pobla de Vallbona, Sueras, Vall d’Uixó, Veo i Verger. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.
1804: És senyoria del duc de Medinaceli, dins la Governació de Castelló. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531