1238, juny, 5: Jaume I dóna al bisbe de Saragossa l’alqueria d’Albalat, que està al terme de Xúquer. LLR, vol. 1, n. 0325; LLR, vol. 2, n. 0069.

1245, gener, 16: Jaume I dóna a Torinna l’alqueria d’Albalat per poblar-la. LLR, vol. 2, n. 0243.

1248, juny, 29: Jaume I dóna a Berenguer de Tornamira les alqueries d’Albalat i Tedret, terme d’Alzira. LLR, vol. 2, n. 0937.

1265, febrer, 22: Plet entre el rei Jaume I contra el bisbe de Saragossa, qui reclama la possessió del castell i vila de Riba-roja i d’Albalat de Xúquer. ACA, reg. 13, f. 256.

1269, juny, 30: Jaume I dóna al bisbe de Saragossa el castell i vila de Las Pedrosas, a Aragó, i 600 sous de renda anual sobre els molins de Daroca, i rep a canvi els castells i viles de Riba-roja i Albalat, al regne de València. ACA, Pergamins de Jaume I n. 1982; ACA, reg. 16, f. 175v-176.

1271, maig, 30: Jaume I embarga els béns de Pere Mallol a l’alqueria d’Albalat, terme d’Alzira, i els dóna a Pasqual, adobador reial. ACA, reg. 16, f. 266v.

1271, juliol, 15: Jaume I dóna a na Geraldona 1 jovada de terra a Albalat, alqueria d’Alzira. ACA, reg. 16, f. 265v.

1306: març, 25. Gonçalvo Garcia, cavaller i conseller reial, fa homenatge al bisbe de València per la possessió del terç delme del castell de Moixent, i per la meitat del castell de Llombai i llocs d’Albalat i Segairén, els quals té per la seu muller segons donació antiga feta a Berenguer d’Entença. ACV, Perg. 2365.

1318, agost, 4: Gonçalvo Garcia, senyor d’Albalat de la Ribera, fa un clam al rei sobre una barca al riu Xúquer. ACA, Cartes reials Jau me II, n. 2141.

1325, abril, 30: Gonçalvo Garcia atorga al monestir de Valldigna franquesa de peatge en la seua barca de Segairent, en la d’Albalat i en la de Riola. AHN, Clero, pergs. carp.3376, n. 5-P.

1330, octubre, 31: Alfons IV dóna a Gonçalvo Garcia, senyor de Moixent i Llombai, la jurisdicció criminal dels llocs d’Albalat, Segairent i Llombai. AHN, Noblesa, Osuna, C.583,D.5, D.8, D.11 i D.48.

1330: novembre, 4. Alfons IV dóna a Gonçalvo Garcia el mer imperi i jurisdicció criminal dels seus llocs d’Albalat, Segairent i Llombai, i també franquesa de lleuda, peatge, pes, etc, als dos llocs i a les altres sries.de Gonçalvo: Jumella, Xinosa, Monòver i La Daia, peer haver canviat al fur de València. ACA, reg. 482, f. 104v-106; ARV, Real 496, f. 156r-158r.

1337: desembre, 15. Pere IV confirma a Gonçalvo Garcia la concessió del mer imperi i jurisdicció criminal d’Albalat, Segairent i Llombai. ACA, reg. 862, f. 90v-91v.

1338, novembre, 11: Gonçalvo Garcia, fill del difunt homònim, fa homenatge al bisbe de València pel terç delme de Moixent, Llombai i Albalat. ACV, Perg. 2373.

1342: desembre, 29. Pere IV confirma que la corona i el justícia d’Alzira puguen actuar en els casos de jurisdicció no atorgada al senyor d’Albalat, Segairent i Llombai. ACA,

1355, maig, 29: Pero Maça n’és el senyor. ACA, reg. 1401, f. 80v-81r.

1380: 1. Pero Maça de Liçana és senyor d’Albalat i Segairén, terme general d’Alzira. Ar.Mun.Alzira, Manual de Consells 1380-81, n. 040/16

1420, novembre, 13: Na Isabel Maça, muller de Joan d’Arenós, és senyora d’Albalat i Segairent i carrega un censal a Joan Fabra. AHN, Noblesa, Osuna, CP.131, D.16.

1442: Recupera el rei i Just.d'Alzira. S.Siv,22

1446, juliol, 1: Jaume de Vilaragut és senyor d’Albalat de la Ribera. ARV, Cancelleria, reg. 271, f. 1-20.

1448, juny, 1: Cancel·lació d’un censal que tenia Jaume de Vilaragut, senyor d’Albalat i Segairent. AHN, Noblesa, Osuna, CP.131,D.17.

1452, setembre, 14: Carregament de censal per Albalat i Segairent en favor del seu senyor Jaume de Vilaragut. AHN, Noblesa, Osuna, CP.131, D.18-19.

1452, octubre, 6: Na Isabel de Calataiud, vídua de Joan de Pròxita, senyor d’Almenara i Llutxent, carrega un censal en favor d’Eximén Peres de Corella, comte de Cocentaina i senyor d’Albalat i Segairent. AHN, Noblesa, Osuna, CP.131, D.23.

1458, maig, 11: Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina i senyor d’Elda, Albalat, Segairent, Dos Aigües i Pardines, nomena administradora de tot a la seua mare na Beatriu Llansol en anar a Nàpols. AHN, Noblesa, Osuna, CP.132,D.1.

1462, maig, 9: Na Beatriu Llansol, com procuradora del seu fill Joan Peres de Corella, come de Cocentaina i senyor d’Albalat i Pardines, confirma el carregament d’un per aquests dos darrers llocs. AHN, Noblesa, Osuna, CP.132,D.2.

1482, octubre, 9: Cancel·lació d’un censal d’Eximén Peres de Corella, comte de Cocentaina i senyor d’Albalat i Segairent. Notari: Joan del Mas. AHN, Noblesa, Osuna, CP.131,D.21.

1492: Albalat i Cotes són del comte de Cocentaina. ARv.Gov,2814,ma 3,f 17

1493: . Es senyor Comte de Cocentaina. ARV, Real 496,310r

1499, maig, 23: Els acreedors de Gaspar de Castellví, senyor de Carlet, Albalat i Segairent, li donen permís per carregar un nou censal sobre dits llocs per així cancel·lar un altre. AHN, Noblesa, Osuna, CP.130,D.13

1506: Gaspar de Castellví, senyor de Carlet i Albalat de la Ribera, fa carta de matrimoni de la seua filla n’Elionor de Castellví amb Martí Pons. ARV, Fons N.Primitiu, pergamins n. 363

1510: aria Enríquez,vidua Joan de Borja, duquessa Gandia,compra.La Parra,AFers,17

1605: març, 1. Juana Fernández de Velasco Aragón, VI duquessa viuda de Gandia, és senyora de la vila d’Albalat, juntament amb el seu fill Carlos Borja Centelles, VII duc de Gandia. AHN, Noblesa, Osuna, C.535, D-1, D-8, D-9

1609: Pere Jofre és senyor d’Albalat. ARV, Seminario de Nobles, caixa 70, n. 1

1611: Albalat de Pardines i Pardines, 2 de cristians, senyor Pere Jofre, de l'Estat de Gandia. Escolano,VIII,907

1619, desembre, 5: . N’Artemísia Dòria i de Borja, vídua de Francisco Borja i Centelles, marquesos de Gandia i marquesos de Llombai, pren possessió de la Pobla del Duc, Castelló de Rugat, Rugat, Xella i Albalat, com garantia del dot d’ella. AHN, Noblesa, Osuna, llig.714, doc. 43. Ar.Mun.Alginet, C-21/12

1664, gener, 8: Declaració de successió en tots els estats del ducat de Gandia en favor de Francisco de Borja i Centelles, senyor també de la baronia de Torís, Albalat de la Ribera i Xella. ARV, Man-Empares, any 1664, llibre 1, mà 7, f. 30

1670, agost, 18: Testament de Bartolomé Soler Marrades i Vich, comte de Sallent, on explica que havia comprat les baronies de Torís, Xella, Albalat de la Ribera, Pardines per 300.000 sous. ARV, Man-Empares, any 1671, llibre 2, mà 15, f. 1

1714: El comte de Sallent és senyor d’Albalat de la Ribera. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1714, exp. 94

1728, gener, 27: Baltasar Soler Marrades i Vich, comte de Sellent, és senyor de les baronies de Xelva, Llaurí, Albalat, Pardines i Torís. ARV, Reial Justícia, llibre 790, f. 432.

1752: José V. Bellvís de Montcada Soler Marrades Eixarch Torres, comte de Sallent, marqués de Benavites, baró de Torís, Ràfol i Salem és senyor d’Albalat de la Ribera, Alqueria Blanca, Bèlgida, Bellús, Benavites, Corbera, Quart, Quartell, Xella, L’Arap, Pardines de la Joiosa, Rafelbunyol, Ràfol, Salem, Sellent, Sant Joan d’Ènova i Torís. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273.

1804: És senyor el marqués de Bèlgida. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531