Alcosser

Variants del topònim Alcocer, Alcoceyr

Tipus de poblament alqueria

Entitat senyorial Terme general medieval d'Alzira; baronia d'Alberic

Municipi actual Alberic i Gavarda

Ver también ALBERIC

1244, desembre, 28: Jaume I dóna a Martí Lopes de Ruillos l’alqueria d’Alcoceyr, probable terme d’Alzira. LLR, vol. 2, n. 0248.

1268, novembre, 17: Jaume I confirma la venda que ha fet na Elvira Lopes a Artal de Huerto, de les alqueries d’Alcosser i Pasarella. ACA, reg. 15, f. 127v.

1277, juliol, 3: Sanxa Roís, vídua d’Artal de Huerto, dóna el castell i alqueria de Xestalgar, vora riu de Guadalaviar, el castell i alqueria d’Alcosser, terme d’Alzira, alqueria de Passarella, terme de Xàtiva, i el castell i vila de Coluenga, a Aragó, al seu fill Martí Roís en casar amb na Elvira, filla de Blasco Maça i na Teresa Eximenis, senyor de Vilamarxant. Bib.Catalunya, Cartulari de Xestalgar, f. 14r-v.

1284, desembre, 27: Na Sanxa Roís de Vareya, vídua d’Artal de Huerto, senyora de Xestalgar, a petició de la seu aljama posa per escrit les condicions de poblament i mana al seu fill Martí Roís que les ratifique. Bib.Catalunya, Cartulari de Xestalgar, f. 15v-17r. El document està datat a Alcosser.

1292, gener, 13: Jaume II mana fer sentència en el plet de Martí Roís de Foces, senyor d’Alcosser, amb els sarraïns de dit lloc pel barreig que havien patit. ACA, reg. 90, f. 249r-v.

1292, gener, 28: Bernat Guillem d’Entença és el veritable senyor d’Alcosser, però el té empenyorat a Martí Rodrigo de Foces. ACA, reg. 91, f. 8r

1295, maig, 2: Martí Rodrigo de Foces havia posseït anteriorment el lloc d’Alcosser. ACA, reg. 101, f. 69v.

1315: març, 22. Jaume II, atenent el clam presentat per Tomàs de Próxita, senyor del lloc d’Alcosser, ordena al Procurador general del Regne de València que actue i assumisca el plet que havia iniciat el justícia d’Alzira contra un sarraí de dita alqueria per haver tingut relacions sexuals amb dues dones cristianes, i perquè també havia actuat contra altres veïns de lloc. ARV, reg. 630, f. 77v; Aureum Opus, Jaume II, f. 55r-v.

1334, maig, 28: Alfons IV dóna a l’infant Ramon Berenguer el mer imperi dels castells d’Almenara, Palma, Llutxent, Pinet, Alcosser i Alfahuir o Alhahuir, la meitat dels quals havia comprat a Nicolau Pagà. Al reg. 488 segons ACA, Mulasses del RV, ed. C.López, regesta 197

1369: 375 aprox. Alfons de Pròxita, baró de Llutxent i Almenara, és senyor d’Alcosser i Gavarda. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, vol 1, pp.53-54. Cita Soler, Gavarda.Geog.Hist..., 2013, p. 184

1375: rox. Nicolau de Pròxita i Centelles ha heretat la baronia de Llutxent i Almenara, i és senyor d’Alcosser i Gavarda. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, vol 1, pp.53-54. Cita Soler, Gavarda.Geog.Hist..., 2013, p. 184

1380: 1. Nicolau de Pròxita és senyor d’Alcosser i Gavarda, terme general d’Alzira. Ar.Mun.Alzira, Manual de Consells 1380-81, n. 040/16

1382: Mor Nicolau de Pròxita, baró de Llutxent i Almenara, i senyor d’Alcosser i Gavarda, i hereta Olf de Pròxita. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, vol 1, pp.53-54. Cita Soler, Gavarda.Geog.Hist..., 2013, p. 184

1407, octubre, 25: Martí I ven a Olf de Pròxita la jurisdicció criminal sobre Alcosser, Gavarda i Passarella per 1.000 florins, amb carta de gràcia. ARV, Lletres i Privs, 1407, t. 7, f. 176; ARV, Real 495, f. 110v-115; ACA, reg. 2224, f. 151v-152v.

1425: març, 4. Mor Olf de Pròxita i hereta el seu germà Joan de Pròxita. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, vol.1, pp. 55-56. Cita: Soler, Gavarda.Geog.Hist..., 2013, p. 185; B.San Petrillo, Los Próxita y el Estado de...,ACCV,1932, p.127

1432, abril, 12: Alfons V confirma a Joan de Pròxita la venda de la jurisdicció de Gavarda, Alcosser i Passarella feta per Martí I, i amplia a tota la jurisdicció. ACA, reg. 2646, f. 108-109; ARV, Real 495, f. 110v-115.

1444, juliol, 27: Joan de Pròxita dóna al seu fill Nicolau de Pròxita el castell i vila d’Almenara amb el lloc de la Llosa, i el castell i lloc de Llutxent amb els seus llocs de Quatretonda, Pinet i Xeta i Benicolet, i el lloc d’Alcosser i Gavarda, arran del matrimoni de dit fill amb n’Elionor de Centelles. AHN, Noblesa, Toledo, Fons Osuna, Ducat Infantado, llig. 1913, doc. 11, i llig. 2280, vol 1, pp.328-335. També: Informe en hecho y derecho por don Manuel de Próxita y Ferrer contra don Ximén Pérez Zapata y Calatayud, conde del Real, como padre de don Vicente Calatayud..., imprès, p. 3.

1448: L’infant Joan, rei de Navarra, atorga sentència en el plet entre Lluís Cornell, senyor d’Alberic, i Nicolau de Pròxita, senyor d’Alcosser. AHN, Noblesa, Osuna, C. 742

1464: març, 16. Nicolau de Pròxita, comte d’Almenara, i la seua muller Elionor de Centelles donen permís per reunir-se l’aljama d’Alcosser, Gavarda i Paixarella. APPV, notal de Joan Sabater, n.1590

1477: març, 17. Nicolau de Pròxita, comte d’Almenara, dóna al seu fill Joan Francesc de Pròxita els llocs d’Alcosser i Gavarda amb motiu del seu matrimoni. AHN, Noblesa, Osuna, CP.119,D.1; ARV, Pergamins Nic.Primitiu, n. 252

1481, novembre, 30: Mor Nicolau de Pròxita, comte d’Aversa i comte d’Almenara, baró de Llutxent, i hereta el seu fill Joan Francesc de Pròxita, senyor fins ara d’Alcosser, Gavarda i Paixarella. AHN, Noblesa, Toledo, Fons Osuna, ducat Infantado, caixa 611, doc. 3.

1484, gener, 20: Joan Francesc de Pròxita és senyor de les alqueries de Gavarda, Alcosser i Passarella. APPV, notari Pere Abella, notal 206.

1489: juliol. 5. Joan Francesc de Pròxita, comte d’Almenara i d’Aversa, ven a don Pedro González de Mendoza, cardenal, la baronia d’Alberic, amb els seus llocs de Rafalet, la Foieta i Benifaraig, i la baronia d’Alcosser amb el lloc de Gavarda i terme de Passarella, amb tota la jurisdicció nova d’Alberic tal com se la traspassà Pere Maça de Liçana. Pròxita posa com garantia les seues senyories d’Almenara i La Llosa, i el preu de venda resta els deutes de censals que tenen dites baronies. AHN, Osuna, legajo 742, n. 9.

1490: maig. 5. El cardenal Pedro González de Mendoza dóna al seu fill Rodrigo de Mendoza les baronies d’Alberic, amb Rafalet, Foieta i Benifaraig, i la baronia d’Alasquer amb el lloc de Gavarda i heretat de Mulata. BRAH, Col. Salazar, M-68, f. 2.

1493: . De Rodrigo de Mendoça,marqués de Zenete. Amb les alqueries de Gavarda i Passarella. ARV, Real 495,106r

1523: Mor Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza, marqués del Cenete, i hereta la seua filla Mencia de Mendoza, II marquesa del Cenete. https://dbe.rah.es/biografias/32605/mencia-de-mendoza

1554, gener, 4: Mor Mencia de Mendoza, II marquesa del Cenete, sense descendència, i hereta la seua germana Maria de Mendoza, muller de Diego Hurtado de Mendoza, hereu del ducat de l’Infantado. https://dbe.rah.es/biografias/32605/mencia-de-mendoza

1563: El marqués de Zenete és senyor d’Alcosser. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1580: Mor na Maria de Mendoza, vídua de Diego Hurtado de Mendoza, i hereta el seu fill Ínyigo López de Mendoza i Mendoza. Cita: Císcar Pallarés, El endeudamiento campesino..., 1975, p. 153.

1601: Mor Inyigo López de Mendoza i hereta la seua filla Ana de Mendoza, casada amb el seu cosí Juan Hurtado de Mendoza. https://dbe.rah.es/biografias/16558/inigo-lopez-de-mendoza

1612: març, 14. Juan Hurtado de Mendoza i Ana de Mendoza, ducs de l’Infantado, senyors de la baronia d’Alberic, Alcosser, Alasquer i Gavarda, atorguen carta pobla per toda dita baronia. ARV, Clero, llibre 2.140, f. 73v-159v.

1624, setembre, 22: Na Anna de Mendoza de la Vega y Luna, vídua de Juan Hurtado de Mendoza, duc de l’Infantado, atorga a la vila d’Aiora que puga cobrar dels seus vassalls de les viles d’Alberic, Alcosser, Alasquer i Gavarda els 50.000 ducats de deutes que els devia. ARV, Man-Empares, any 1624, llibre 8, mà 73, f. 17 i 36.

1693, setembre, 28: Juan de Silva Mendoza Roxas i Sandoval de la Vega i Luna, duc de l’Infantado, rep el vassallatge de les seues senyoreis d’Aiora, Alberic, Alcosser, etc. ARV, Man-Empares, any1699, llibre 3, mà 34, f. 37, i mà 36, f. 34

1804: És un despoblat de la baronia d’Alberic i senyor el duc de l’Infantado. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531