1238, juliol, 1: Jaume I dóna a fra Bernat de Bort, comanador d’Alcalà, el castell d’Almexixer situat al terme de Sogorb. LLR, vol. 1., n. 0440; LLR, vol. 2, n. 0028.

1246, gener, 12: Na Constança, filla d’en Blasco d’Alagó i de na Margelina, amb l’acord del seu marit don Guillem d’Anglesola, i Blasquiello, fill del difunt Artal d’Alagó i nebot de don Blasco, arriben a un acord sobre el repartiment de l’herència d’aquest darrer. Constança es queda els castells i viles de Culla i Favara i Almedíxer, i l’heretat de don Blasco a Morella i allò que li pertoca al castell de Talas. Blasquiello es queda Calanda, Arcaine, Mora, castell de Cabres, la vila d’Aspier, Pina, Alcanyís d’Olman i altres viles de les muntanyes. Blasquiello els reconeix els béns que foren de don Blasco d’Alcanyís vers València, llevat de Fredes, Boixar i Coratxà. AHN, OOMM, pergamins, carpeta 513, n. 94-P.

1256, agost, 6: Jaume I mana als alcaids i als habitants d’Altura, Gaibiel, Almonasir, Almedíxer, Castellnou, Assuèvar, Pellinos, Xova, Sot de Ferrer, Arguines, Gàtova, Marines i Serra que deixen pasturar lliurement els ramats dels veïns de Sogorb en els seus termes. ARV, Fons Sogorb, pergamí n. 2

1263, abril, 22: Na Constança, vídua de Guillem d’Anglesola, fa donació al seu fill Guillamonet d’Anglesola del castells i vila de Culla i deVistabella, Vilafranca del Maestrat, Benassal, Atzeneta del Maestrat a més del castell d’Almedíxer i d’Algímia d’Almonesir. AHN, OOMM., pergamins, carp. 517, 270-P.

1270, agost, 29: Guillem d’Anglesola, en compliment de sentència judicial, dóna els castells i viles d’Almedíxer i Algímia d’Almonesir al seu net Blasquiello. ACA, Fons Sàstago, pergamí n. 21.

1271: març, 18. Garcia Peres d’Ossa absol Blasco d’Alagó de la donació que li havia fet del castell d’Almedíxer. ACA, Diversos, Fons Sàstago, pergamí 22.

1272, maig, 9: Blasco d’Alagó III, en casar amb na Teresa, rep dels seus pares Almedíxer i Algímia. ACA, Diversos, Fons Sàstago, pergamí 23.

1277, octubre, 16: El procurador del bisbe i capítol de la Seu de Sogorb declara que l’església d’Almedíxer i el seu terme amb els delmes i primícia pertanyien al bisbat de València segons la recent sentència arbitral i en dóna possessió al del bisbe de València. ACV, Pergamí n. 4670.

1287, maig, 5: Alfons III mana a Blasco d’Alagó que torne a Martí Castellar, veí de Morvedre, certa partida de ramat d’ovelles que li havien furtat els seus vassalls moros d’Almedíxer. ACA, reg.70, f.100v.

1292, juliol, 6: L’infant Pere ordena a na Sanxa Garcés Duarriz, muller de l'alcaid del castell d'Almedíxer -Miquel Eximenes-, i a l'alamí i aljama sarraïna de la vall d'aquest castell que responguen de les rendes, venudes pel noble Blasco d’Alagó, a Arnau de Vilardida, ciutadà de València. ACA, Cancelleria, registre 86, f. 157r.

1301, gener, 8: Jaume II dóna a Isern de fanjans... el castell i vall d’Almedíxer. ACA, reg. 198, f. 301v-302v

1302, gener, 23: Jaume II retorna a Isern de Fanjans? O a un hereu seu el castell d’Almedíxer, el qual tenia fins ara Berenguer de Carcassona, ciutadà de València, per cessió del propi Isern. ACA, reg. 199, f. 24r

1304, juny, 2: Jaume II acaba de donar el castell d’Almedíxer a l’infant Pere, potser només les rendes temporalment. ACA, reg. 202, f. 147v

1310: març, 4. Jaume II dóna a Guillem Ramon de Montcada el castell i vall d’Almedíxer en compensació del que li havia promés donar del Temple a Fraga, i dels 3.000 sous que li havia donat fins ara en compensació. ACA, Mulasses RV, ed.de C. López, regesta n. 162, i ACA, reg. 206, f. 98v-99; AHN, Noblesa, Osuna, CP.223,D.1; i CP.223,D.2; CP.1456, D.1 i D.2. ARV, Reial Justícia, vol. 796, f.´494.

1311: març, 21. Jaume II confirma les donacions de la reina na Blanca a Guillem de Montcada, senescal reial, de la ciutat de Tortosa i el castell d’Almedíxer, amb les alqueries, i la vila de Bunyol. ACA, reg. 207, f. 216r-v.

1348: El noble Berenguer de Vilaragut, membre de la Unió, és senyor del castell d’Almedíxer. ACA, Canc., Processos, llig. 116/13 g, fols. 1r-5v.

1348, setembre, 7: Pere IV ordena a Berenguer de Vilaragut que li reconega la potestad reial sobre el castell d’Almedíxer. ACA, reg. 1477, f. 36.

1375, juny, 12: Ha mort Berenguer de Vilaragut, senyor d’Almedíxer, i els marmessors testamentaris de la seua vídua na Francesc Boïl i Vilaragut, que eren Felip Boïl, senyor de Manises, i altres, el lliuren al fill, Pere de Vilaragut. J. Corbalan de Celis, p. 242.

1386, juny, 19: Pere IV recorda les donacions anteriors i les condicions del castell i vila d’Almedíxer a Guillem de Montcada, i ara dóna a Pere de Vilaragut el mer imperi i tota la jurisdicció. ACA, reg. 947, f. 140-143; AHN, Noblesa, Osuna, CP.223, D.3; CP.1456, D.3

1393, octubre, 12: Pere de Vilaragut és senyor d’Almedíxer. ACA, reg. 1905, f. 178v-179r

1406: Pere de Vilaragut i la seua muller na Martina Peres d’Urriés venen el castell d’Almedíxer a mossén joan Roís de Moros i a la seua muller n’Anna Dembuy?. APPV, Protocol núm. 25.992, notari: Ferrer; ARV, pergamins fons N. Primitiu, perg. 114

1415, maig, 8: Mossén Joan Roís de Moros ven i torna a Pere de Vilaragut i a la seua muller Marquesa de Besora el castell d’Almedíxer pel mateix preu de compra, 120.970 sous. APPV, Protocol n. 25.992, notari: Ferrer.

1437: juny. Pere de Vilaragut i la seua muller na Marquesa de Besora venen a la reina na Maria, muller d’Alfons V, el castell i vila d’Almedíxer. Cita: L. Corbaran de Celis, “El castell i la vall d’Almedíxer...”, p. 244.

1440: La Governació del regne de València, a instància dels acreedors de la reina na Maria, trau a subhasta judicial el castell i vila d’Almedíxer, els quals compra Bertomeu de Sentllir, fill de Pere de Centelles i na Joana de Sentllir. Cita: L. Corbaran de Celis, “El castell i la vall d’Almedíxer...”, p. 244.

1440, abril, 23: Bertomeu Sentllir de Centelles, senyor d’Almedíxer i Xova, fa capítols matrimonials amb na Joana Bellvís, filla del senyor de la Foia de Salem. Notari Berenguer Cardona. Cita V.Pascual, ACCV, 1948, p.194

1448, juny, 12: El noble Bertomeu de Sentllir alias Centelles és senyor d’Almedíxer. AMV. Libres de Avehinament, b3-5, 2ª mà, ff. 4r-v y 7v

1465: Bertomeu de Sentllir, senyor d’Almedíxer, Xòvar i Bellota, nomenava un sarraí de Xóvar el seu procurador per cobrar les rendes senyorials en dit lloc. Cita: J. Corbaran de Celis, “El castell i la vall d’Almedíxer...”, p. 244.

1477, desembre, 20: Bertomeu Sentllir de Centelles i la seua muller na Joana de Bellvís, senyors d’Almedíxer, Xòvar i Bellota, pacten les capitulacions matrimonials de la seua filla na Caterina amb el cavaller Jaume Pallars de Lladró, amb un dot de 40.000 sous. APPV, Protocol núm. 10.927, notari Bas.

1481, juny, 17: Na Joana de Bellvís, vídua de Bertomeu Sentllir de Centelles, senyora d’Almedíxer, Xòvar i Bellota, atenent el matrimoni que va a fer el seu fill Joan de Sentllir amb na Brianda de Vilaragut, li fa donació dels llocs d’Almedíxer, Xòvar i Bellota amb efectes a la mort d’ella. Si dit fill moria sense descendència legítima, els tres llocs passarien a mans del segon germà Baltasar, i així en el seu cas seguirien la germana na Caterina, comtesa de Xelva, després el darrer fill Pere de Centelles, i per últim Gilabert de Centelles, fill natural de Baltasar. APPV, Protocol 10.930. Notari: Bas.

1485: Ha mor na Joana de Bellvís i ha heretat el seu fill Joan de Sentllir, el qual cedeix els llocs d’Almedíxer, Xóvar i Bellota a la seua muller na Brianda de Vilaragut. Cita J. Corbaran de Celis, “El castell i la vall d’Almedíxer...”, p. 244.

1492, febrer, 29: Na Brianda de Vilaragut pren possessió dels llocs d’Almedíxer, Xòvar i Bellota. APPV, Protocol 10.932. Notari: Bas.

1504: Na Brianda de Vilaragut, senyora d’Almedíxer, dóna els llocs de Xòvar i Bellota al seu nebot Jaume Pallars Centelles, fill de Caterina Centelles i Jaume Pallars, vescomtes de Xelva, arran del seu matrimoni amb la seua cosina n’Àngela, filla de dita na Brianda. Cita J. Corbaran de Celis, “El castell i la vall d’Almedíxer...”, p. 244.

1507: Joan de Sentllir i na Brianda de Vilaragut són senyors d’Almedíxer. Cita J. Corbaran de Celis, “El castell i la vall d’Almedíxer...”, p. 244.

1512: És senyor Joan Centelles en el cens del 1510. ARV, Canc, reg. 514ter, f. 289r.

1514: Plet entre Joan de Centelles, senyor d’Almedíxer, amb Rodrigo de Borja per límits entre Castellnou i Almedíxer. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix n. 6157

1544, juny, 27: Onofre Centelles, senyor d’Almedíxer, per mans de la seua muller Isabel Centelles reconeix haver cobrat de Ferran d’Aragó i Sant Severí, príncep de Salerno, duc de Villahermosa, senyor d’Artana i Arenós, la pensió d’un censal. Ar.Mun.Sueca, Fons Boïl de la Scala, sig. 160.

1555, octubre, 15: Pere Boïl, senyor de Manises, presenta un plet davant la Governació de València contra Onofre Sentllir i de Centelles, senyor d’Almedíxer. Ar.Mun.Sueca, Fons Boïl de la Scala, sig.155.

1563: Jaume de Centelles és senyor d’Almedíxer. Desarme dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1590: Plet entre Cristòfol de Centelles, senyor d’Almedíxer, amb Giner Rabassa de Perellós i altres per la possessió de dita senyoria. ARV, Processos de Madrid, Lletra C, exp. 135

1598: Cristóbal Centelles és el senyor de Nules, Mascarell, Moncofa, Vilavella i la vall d’Almedíxer. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix n. 6995

1601: Cristóbal de Centelles és senyor de la baronia de Nules i Almedíxer. ARV, Processos de Madrid, lletra G, exp. 323

1606, gener, 6: Ramon de Riusec Gilabert de Centelles olim Cristòfor de Centelles és senyor de les baronies de Nules, Moncofa, Mascarell, Vilavella i Almedíxer. ARV, Man-Empares, any 1606, llibre 5, mà 46, f. 1.

1608: 609. Na Jerònima Carròs i Centelles de Calataiud atorga poders per prendre possessió de les baronies de Nules i Almedíxer. ARV, Man-Empares, any 1609, llibre 8, mà 46, f. 1r-11v

1611: Lloc de moros, és senyor Cristòfol Centelles, marqués de Quirra i senyor de Nules. Escolano VIII,750

1611, novembre, 17: Gilabert Carròs de Centelles, marqués de Quirra i comte de Centelles, senyor de la honor de Nules i llocs de Mascarell, Moncofa i Vilavella, i de la baronia d’Almedíxer, atorga a aquesta darrera carta de poblament després de l’expulsió dels moriscos. AHN, Toledo, Noblesa, Fernan-Núñez, C-262, D-2-1 i D-2-5.

1617: El marqués de Quirra és el senyor de Nules i Almedíxer entre altres. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2318

1634: Plet entre José Folch de Cardona, senyor de Soneja, i el marqués de Quirra, senyor d’Almedíxer, per delimitació de termes. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n. 7523

1647, maig, 25: Joaquín Carròs i de Centelles és marqués de Quirra, marqués de Nules i baró d’Almedíxer. ARV, Man-Empares, any 1647, llibre 4, mà 37, f. 36

1659, desembre, 24: Lluís Carròs de Centelles olim Joaquim Carròs de Centelles, marqués de Quirra i Nules i comte de Centelles, baró d’Almedíxer, modifica la carta pobla d’aquesta darrera localitat. AHN, Toledo, noblesa, Fernan-Núñez, C-262, D-2-5.

1667: març, 28. Joaquín Carròs de Centelles olim Luis Gilabert de Centelles és marqués de Quirra, marqués de Nules, comte de Centelles i baró d’Almedíxer. ARV, Man-Empares, any 1667, llibre 1, mà 9, f. 34

1738: Manuel Sentllir és el baró d’Almedíxer. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1738, exp. 53

1743: Manuel Sentllir és el baró d’Almedíxer. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1743, exp. 29

1756: Manuel Joaquín Sentllir olim Sanguino, baró d’Almedíxer, és senyor d’Almedíxer. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 277.

1763: José Benito Sentllir és el baró d’Almedíxer. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1763, exp.136

1783: Mor sense descendència Juan Arias Dávila, comte de Puñoenrostro, baró d’Almedíxer i Relleu, i hereta Francisco Javier Arias Dávila i Carandelet. Cita J. Corbaran de Celis, “El castell i la vall d’Almedíxer...”, p. 245.

1804: És del comte de Cervelló. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1823: El comte de Cervelló n’és el senyor. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1823, exp. 8

1850, setembre, 6: Mor Juan José Arias Dávila i Mateu, baró d’Almedíxer i Relleu. Cita J. Corbaran de Celis, “El castell i la vall d’Almedíxer...”, p. 245.