1244, setembre, 22: Jaume I dóna el castell i vila d’Anna a l’orde de Santiago.. AHN, Osuna, Fernan Nuñez, C.1, D.43; C.213, D.5; ARV, Real 614, f. 184v.
1247, febrer, 1: El comanador de Montalbà de l’orde de Santiago, com senyors de Museros, Enguera, Anna, Orxeta i Torres, arriben a un acord amb el bisbe de València sobre el cobrament del delme i drets de les parròquies respectives. ACV, Pergamí 5009.
1270, juliol, 1: El jueu Meir reclama a l’orde de Santiago la possessió de l’alqueria d’Anna, i el rei Jaume I intervé en el plet. ACA, reg. 16, f. 198v.
1278, abril, 16: Anna és senyoria de l’orde de Santiago i fra Arnau, comanador de Montalbà, hi té drets. ACA, reg. 40, f. 92v.
1297, octubre, 5: L’orde de Santiago ha fet un pacte amb Bernat de Sarrià, conseller reial, per cedir-li el lloc d’Enguera durant cert temps, així com el lloc d’Anna. ACA, reg. 106, f. 14r-v
1298, maig, 10: Jaume II nomena Jaume de Xèrica, senyor de Xèrica i procurador del regne de València, jutge reial en un plet entre fra Garcia Lopes, comanador de Montalbà de l’orde de Santiago, i Bernat de Sarrià per la possessió dels castells d’Enguera, Anna i Garmoxén. ACA, reg. 111, f. 185v.
1308, maig, 31: L’orde de Santiago té els llocs de Museros, Anna i Enguera al regne de València i el rei Jaume II mana que de les seues rendes es pague una compensació a Ferrer de Manresa. ACA, reg. 142, f. 56v-57r.
1341, juliol, 14: Pere de Vilanova dóna a l’orde Santiago els llocs de Sagra i Sanet, i rep d’ells el lloc d’Anna. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.213, D.6; AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, carp. 460, doc. 13; ArDipVal, Fons Duquesa d’Almodòvar, e.2.1., llibre 4, f. 554r
1348, juliol, 3: Pere IV dóna a Vidal de Vilanova, durant la seua vida i la d’un hereu, els drets de cena i morabatí, i el mer i mixt imperi, al seu lloc d’Anna. ACA, reg. 887, f. 30.
1356, setembre, 13: Pere de Vilanova és senyor d’Anna. ACA, reg. 1379, f. 23v
1380: Mor seu senyor Pere de Vilanova,Com.Major Montalbà.Escolano, IX,10
1390, abril, 18: Joan I ven a Vidal de Vilanova tot el mer imperi i jurisdicció criminal del seu lloc d’Anna, tal com ja li havia donat el rei Pere IV al seu pare, Pere de Vilanova, durant la seua vida i la d’un hereu. El preu és de 1.000 florins, a carta de gràcia. ACA, reg. 1931, f. 122-123v; ACA, reg. 495, f. 210-211; AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.213, D. 7.
1409, desembre, 11: Mossén Vidal de Vilanova, l’Antic, dóna a Lluís de Vilanova, fill de Vidal de Vilanova, el lloc d’Anna arran del seu matrimoni. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.157, D.7.
1444, agost, 17: Na Isabel de Borja compra Anna per 120.000 s.per a pagar dot la seua filla Tecla. V.Pascual, Notas hª.Borjas,Saitabi, gener, p.12
1446, juliol, 1: Vidal de Vilanova és senyor de Pego i lloc d’Anna. ARV, Cancelleria, reg. 271, f. 1-20; AMV, PC yy-17, f. 365r.
1448, juliol, 25: Capítols matrimonials entre Vidal de Vilanova,sr. de Pego i Anna,i naTecla de Borja,filla de mossén Jofre de Borja i Isabel BorjAlfons V. Pascual,p.11
1449: Possessió de les viles de Pego i Anna per na Tecla de Borja arran de les capitulacions del seu matrimoni amb Vidal de Vilanova. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.213, D.8.
1451: Vidal de Vilanova manté un plet per dos vassalls moros amb Xàtiva. ARV, Batlia, lletra P, exp. 20
1454: Vidal de Vilanova és senyor d’Anna. ARV, Batlia, Lletra P, exp. 25; ARV, Governació, reg. 4556, f. 22r-v, 31.
1455: Vidal de Vilanova ven a la seua sogra na Isabel de Borja el lloc d’Anna com pagament del dot de la seua muller na Tecla de Borja. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.213, D.9-11.
1459: Es sra.d'Anna Isabel de Borja. V.Pascual,p.12
1460: març, 26. Joan II ordena al lloctinent de procurador del RV que sentèncie el ple entre na Elionor de Ribelles, vídua d’Antoni Pons de Ribelles, senyora d’Anna i de Pego, i na Isabel de Borja, qui reclamava el seu dret d’herència de na Tecla, la seua filla i vídua de Vidal de Vilanova, dels drets que sobre dits llocs tenia en usufructe dit Vidal, germà d’Elionor, per acord fet entre els dos germans, però segons el qual a la mort de dit Vidal tot havia tornat a dita Elionor. Però el 12 de gener passat el rei Joan II, volent recuperar la vila per a la corona i a demanda dels veïns de Pego i també dels d’Anna, havia encarregat al governador del Regne i al batle general resoldre el plet entre elles. ACA, reg. 3442, f. 55-57v.
1463, octubre, 29: Isabel de borja dóna Anna al seu fill Rodrigo de Borja, futur papa. V.Pascual,p.12
1466: agost, 20. Na Isabel de Borja, vídua de Jofre de Borja, sra.d’Anna, arrenda aquest lloc per sis anys. ARV,Protocols Benet Salvador, n. 10.310.
1469, febrer, 15: Rodrigo de Borja, cardenal, com hereu de la seua mare Isabel de Borja, dóna Anna al seu nebot Jofre Llançol de Romaní, net d'ella, qui canvia nom per Borja. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.1554, D.10; C.157, D.10; C.213, D.16.
1469, abril, 17: Jofre de Borja olim Llansol de Romaní, senyor de la Vall de Vilallonga i lloc d’Anna, arrenda les rendes de dita Vall i les rendes del delme a ella pertanyents al bisbe de Val. APPV, Protocols de Manuel d'Esparça, n. 11140.
1493: . Es senyor don Jofre de Borja,sr de Vilallonga.ARV, Real 495,208r
1518: Rodrigo de Borja és senyors de Vilallonga, Anna i Castellnou. ARV, Fons N.Primitiu, pergamins, n. 431
1530: Rodrigo de Borja Llansol, senyor de Vilallonga, Anna i Castellnou, dóna la baronia d’Anna al seu fill Francesc de Borja i muller na Maria de Borja i Centelles. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.2061, D.7.
1533, abril, 21: Es. senyor Francesc de Borja,menor. ACV,Perg.9452,n.6727
1538: Francesc de Borja és senyor de la baronia d’Anna en un procés amb el comanador d’Enguera. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.217, D.1.
1563: Bernabé de Borja és senyor d’Anna. Desarme dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.
1574, desembre, 3: Bernabé de Borja, senyor del lloc i baronia d’Anna, dóna un permís al justícia, jurats y prohoms de la dita universitat. ARV, Man-Empares, any 1611, llibre 3, mà 30, f. 37
1575, desembre, 29: El rei Felip II ven a Bernabé de Borja i Yolant Pujades, senyors d’Anna, la vila d’Enguera amb el seu terme. ARV, Man-Empares, any 1656, llibre 2, mà 22, f. 2
1577: març, 31. Bernabé de Borja i Violant Pujades són senyors d’Enguera i baronia d’Anna. ARV, Man-Empares, any 1675, llibre 3, mà 27, f. 23
1585: Ha mort Bernabeu de Borja i ara ja és senyor Mauricio Pujades, en un plet amb la seua germana Violant Pujades de Borja. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2309
1604, maig, 4: El rei Felip III crea el comtat d’Anna per a Fernando Pujades de Borja i Pròxita. L.Valero de Bernabé, Instituciones nobiliarias del RV, Hidalguía, 2020, p. 147. Hi inclou l’aldea d'Agres. Llocs de moriscos. Escolano, IX, 1022.
1606, juliol, 7: Ferran Pujades olim Borja i la seua muller na Francesca Alpont i de Pujades són comtes d’Anna i senyors d’Enguera, Finestrat, Pedreguer i altres. ARV, Man-Empares, any 1608, llibre 6, mà 71, f. 43.
1611: març, 14. Ferran Pujades i de Borja, comte d’Anna i senyor de la vila de Enguera, baronia de Finestrat, Piles, Palmera, Rafalsineu, Pedreguer i altres, i la seua muller na Francesca Alpont i de Pujades, nomenen Francesc Dies, habitant de València, el seu procurador per fer unes vendes en el seu nom. ARV, Man-Empares, any 1611, llibre 5, mà 49, f. 34.
1611, maig, 8: Ferran de Pujades i Borja i la seua muller na Francesca Alpont i de Pujades, comtes d’Anna i senyors de Pedreguer, atorguen carta de poblament per a aquest segon lloc i les antigues alqueries de Matoses i Albardanera. AHN, Noblesa, Fernan-Núñez, lligall 2179/15.
1611, juliol, 5: Ferran Pujades olim Borja, comte d’Anna i senyor de la vila d’Enguera i llocs de Piles, Palmera, Rafalsineu, Pedreguer, Matoses, Finestrat i Relleu, atorga carta de poblament per a la vila d’Anna després de l’expulsió dels moriscos. AHN, Toledo, Noblesa, Fernan-Núñez, lligall 214/2, n. 4.
1615, novembre, 4: Ferran Pujades, comte d’Anna i senyor de la baronia de Finestrat, atorga carta de poblament per a aquesta baronia. ARV, Reial Justícia, llibre 815, f. 453r-466r.
1619, agost, 22: Ferran Pujades olim Borja, comte d’Anna i senyor dels llocs de Piles, Palmera i Rafalsineu, modifica la seua carta de poblament. AHN, Toledo, Noblesa, Fernan-Núñez, C-2120-2, D-34.
1626, febrer, 8: Ferran Pujades olim Borja, comte d’Anna i senyor dels llocs de Piles, Palmera i Rafalsineu, modifica la carta de poblament de la vila d’Anna. AHN, Toledo, Noblesa, Fernan-Núñez, ligall 214/2, n. 1
1633, juny, 21: Fernando Pujades és el comte d’Anna. ARV, Man-Empares, any 1633, llibre 5, mà43, f.15
1634: Isabel Francisca Pujades i Borja, néta i hereua de Ferran Pujades, I comte d’Anna, casa amb Joan Andreu Coloma, els quals esdevenen els II comtes d’Anna. http://dbe.rah.es/biografias/88879/juan-andres-coloma
1634, juny, 13: Joan Coloma Manrique de Mendoza, comte d’Anna i senyor de Relleu, modifica la carta de poblament d’aquesta darrera localitat. Ar.Mun.Relleu, Casa de Cultura, document sense catalogar.
1640, juny, 24: La vila de Petrer pacta una modificació de la seua carta pobla amb el seu senyor Joan Coloma i Calvillo, comte d’Elda i comte d’Anna. Ar.Mun.Petrer, Llibres de consells (1616-1648), 49/1.
1645: Joan Andreu Coloma és comte d’Elda i Anna.Corts del 1645. ARV, Reial Cancelleria n. 522
1652, abril, 20: Isabel Francisca Pujades i Borja és comtessa d’Anna i Elda. ARV, Man-Empares, any 1677, llibre 2, mà 13, f. 39
1654, maig, 31: Joan Andreu Coloma Peres Calvillo i la seua muller na Isabel Pujades olim Borja i de Coloma, comtes d’Elda i comtes d’Anna, senyors d’Enguera i llocs de Piles, Palmera, Pedreguer i Finestrat, tornen a modificar la carta pobla d’Anna. AHN, Toledo, Noblesa, Fernan-Núñez, lligall 214/2, n. 2.
1660: Isabel Pujades, comtessa d’Anna i Elda, és senyora de la baronia d’Anna, baronia de Finestrat, i Pedreguer i vila d’Enguera, i té plet obert per dites senyories amb Juan Fernández de Heredia, comte de Fuentes. AHN, Noblesa, Fernan Núñez, C. 202, D.6
1668, maig, 22: Antonio de Borja i Pujades, comte d’Anna, i Juan Andrés Coloma Pérez Calvillo, comte d’Elda, mantenen plet amb familiars per herències. ARV, Man-Empares, any 1668, llibre 2, mà 14, f. 41
1671: Plet entre Maria Anna Ladron Silva, marquesa de Sot i comtessa d’Anna, amb Melchor Gàmir Borja, senyor del lloc de Tossalet. ARV, Processos reial Audiència, part III, n. 2324
1672, juliol, 12: Antonio Fernando Pujades Borja i Coloma i na Maria Lladró de Vilanova i Silva, comtes d’Anna i comtes de Sinarques, nomenen procurador. ARV, Man-Empares, any 1672, llibre 2 mà 20, f. 41
1675, desembre, 27: Jacinto Forner, nomenat cavaller el 1651, i el seu germà Alejandro Forner han comprat la baronia de Finestrat a Fernando Pujades de Borja, comte d’Anna, obligat aquest pels seus acreedors, i en prenen possessió. ARV, Man-Empares, any 1675, llibre 1, mà 5, f. 1
1694, novembre, 13: Mor Joan Andreu Coloma, IV comte d’Elda i II comte d’Anna. Hereta el seu fill Antonio Fernando Coloma, III comte d’Anna, casat amb Maria Ana Lladró de Vilanova, comtesa de Sinarques i marquesa de Sot. http://dbe.rah.es/biografias/88879/juan-andres-coloma
1712: març, 20. Francisco Coloma Borja i Pujades, comte d’Elda i comte d’Anna, mor exilitat a Viena, és senyor d’Elda i d’Anna. ARV, Reial Justícia, llibre 790, f. 536.
1712: març, 8. Francesc Coloma Leyva hereta el comtat d’Elda com VI comte i el comtat d’Anna com V comte. http://dbe.rah.es/biografias/73565/francisco-coloma-pujades
1727, octubre, 5: Francisco Coloma Leyva Lacerda Rocabertí, marqués de Leiva i Noguera, comte de Baños, Elda i Anna, senyor de Petrer, pacta una concòrdia amb els veïns d’aquesta vila. AHN, Toledo, Noblesa, Fernan-Núñez, lligall 2179/14.
1729: Mor sense hereus directes i legals Francesc Coloma i Leiva, .VI. comte d’Elda i Anna. “Diccionario Biográfico de la Real Academina de la Historia”: http://dbe.rah.es/biografias/88887/gonzalo-joseph-arias-davila-coloma.
1729: Hereta els comtats d’Elda i Anna el seu cosí germà Juan Arias-Dávila Pacheco, VI comte de Puñonrostro, casat amb na Maria Manuela Coloma, filla de Joan Andreu Coloma, IV comte d’Elda. “Diccionario Biográfico de la Real Academina de la Historia”: http://dbe.rah.es/biografias/88887/gonzalo-joseph-arias-davila-coloma.
1736: Sentència final (Real Ejecutoria) del Consejo de Castilla reconeguent a Gonzalo Arias-Dávila Coloma la possessió civil i naturals dels comtats d’Elda i Anna com VI comte d’Anna i V marqués de Noguera, a més de ser comte de Puñoenrostro. Cita: G. Segura, C. Poveda, Catálog del Archivo Condal de Elda (I), 1999, pp. 69-70. “Diccionario Biográfico de la Real Academina de la Historia”: http://dbe.rah.es/biografias/88887/gonzalo-joseph-arias-davila-coloma.
1738: agost. Mor Gonzalo Arias-Dávila Coloma, VII comte de Puñoenrostro, VII comte d’Elda, VI comte d’Anna i V marqués de Noguera. “Diccionario Biográfico de la Real Academina de la Historia”: http://dbe.rah.es/biografias/88887/gonzalo-joseph-arias-davila-coloma.
1751: Mor Diego Arias-Dávila, comte de Puñoenrostro, Elda i Anna. Havia estat casat amb Isabel Leonor de Centurion. Hereta la senyoria i els títols el seu fill Francisco Javier Arias-Dávila Centurion. http://dbe.rah.es/biografias/20188/francisco-javier-arias-davila-centurion
1752: Francisco J. Arias Centurión Dávila Croy Hallebines Pacheco, comte d’Elda, comte de Puñoenrostro, comte d’Anna, marqués de Noguera, baró d’Enguera i Relleu, és senyor d’Elda, Anna, Enguera, Palmera, Pedreguer, Petrer, Piles, Relleu i Salines. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 275-276.
1755, juny, 22: Francisco Xavier Arias Centurion, comte de Puñoenrostro, Elda i Anna, marqués de Noguera, senyor de Petrer, Enguera, Piles, Palmera, Pedreguer i Salines, pacta una concòrdia amb els veïns d’Anna. AHN, Toledo, Noblesa, Fernan-Núñez, lligall 214/2, n. 5.
1762: Procés per incorporar a la corona els pobles d’Anna, L’Alcúdia, Vilafranquesa, Navaixes, Benimeli, Paiporta i Genovés. ARV, Batlia, Lletra E, exp. 362.
1783, setembre, 17: Mor Francisco Javier Arias Centurion, casat amb Lucrecia Pío de Saboya Spínola, IX comtes d’Elda i VIII comtes d’Anna, sense fills vius. http://dbe.rah.es/biografias/20188/francisco-javier-arias-davila-centurion
1783, setembre, 17: Hereta el comtat d’Elda i el comtat d’Anna Juan Bautista Centurion i Velasco, X comte de Puñoenrostro, marqués d’Estepa i comte de Fuensalida. http://dbe.rah.es/biografias/20188/francisco-javier-arias-davila-centurion
1785, desembre, 10: Mor Juan Bautista Centurion i Velasco, VII marqués d’Estepa, X comte d’Elda, comte d’Anna i comte de Puñoenrostro. Casat amb Maria Urries i Pignatelli, filla del marqués d’Ayerbe. Mor sense descedència. Els dos anys són de plets per les senyories amb Laura Castellví i Mercader, V comtesa de Cervelló, i el seu fill Felip Osorio Castellví. http://dbe.rah.es/biografias/88894/juan-bautista-centurion-y-velasco
1785, desembre, 10: Hereta els comtats d’Elda i Anna, i les altres senyories, la seua germana Maria Luisa Centurión y Velasco, marquesa de Villena per matrimoni amb Felipe López Pacheco, marquesa d’Estepa, comtesa de Puñoenrostro. http://dbe.rah.es/biografias/88894/juan-bautista-centurion-y-velasco
1787: Maria Luisa Centurion, atenent que no té descendència, pacta una concòrdia amb Laura de Castellví i Mercader, V comtesa de Cervelló i III marquesa de Villatorca, en la qual li assigna les rendes de Relleu i Pedreguer, i la declara la seua hereua en els comtats d’Elda i Anna. http://dbe.rah.es/biografias/88916/maria-luisa-centurion-y-velasco
1799, gener, 22: Mor Maria Luisa Centurion, marquesa d’Estepa, comtesa d’Elda i comtesa d’Anna, i hereta Laura de Castellví i Mercader, V comtesa de Cervelló i III marquesa de Villatorcas, segons pacte del 1787. http://dbe.rah.es/biografias/88916/maria-luisa-centurion-y-velasco
1804: És senyoria del comte de Cervelló, en la Governació de Montesa. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531
1815, octubre, 23: Mor Felipe Carlos Osorio y de Castellví, VI comte de Cervelló, XIII comte d’Elda i IV marqués de Villatorcas, fill de Laura Castellví i Mercader i d’Antonio Osorio i Guzmán, mariscal de camp. http://dbe.rah.es/biografias/84722/felipe-carlos-osorio-y-de-castelvi
1815, octubre, 23: Felipe Maria Osorio y de la Cueva, VII comte de Cervelló, hereta les senyories i títols de XIV comte d’Elda, XIII comte d’Anna i V marqués de Villatorcas; també és marqués de Nules i de Quirra. Casa el 1821 amb Francisca Gutiérrez de los Ríos y Solís, II duquesa de Fernan-Núñez. http://dbe.rah.es/biografias/21623/felipe-osorio-y-de-la-cueva
1859, maig, 6: Mor Felipe Maria Osorio y de la Cueva, Comte de Cervelló, comte d’Elda, comte d’Anna, marqués de Villatorcas, de Nules i de Quirra. Hereta la seua única filla Maria del Pilar Loreto Osorio y Gutiérrez de los Ríos, casada amb el duc de Fernan-Núñez. http://dbe.rah.es/biografias/21623/felipe-osorio-y-de-la-cueva
