1263, abril, 22: Na Constança, vídua de Guillem d’Anglesola, fa donació al seu fill Guillamonet d’Anglesola del castells i vila de Culla i de Vistabella, Vilafranca del Maestrat, Benassal, Atzeneta del Maestrat a més del castell d’Almedíxer i d’Algímia d’Almonesir. AHN, OOMM., pergamins, carp. 517, 270-P.
1272, gener, 8: Guillem d’Anglesola, senyor del castell de Culla, atorga carta de poblament al lloc d’Atzeneta del Maestrat. AHN, OOMM, Llibre 542-C, f .8v-9r.
1273, gener, 9: Guillem d’Anglesola dóna el terme del Castellar Vell d’Atzeneta, en el terme de Culla, a Bernat de Guimerà, cavaller, com alou per a què el poble. AHN, OOMM, pergamins, carp. 518, 338-P.
1275, febrer, 14: Guillem d’Anglesola, senyor del terme de Culla, dóna a Bernat de Guimerà, cavaller seu, la potestat que hi en tenia sobre el castell conegut com el Castellar vell d’Atzeneta, en el terme de Culla. AHN, OOMM, pergamins, carp. 519, 357-P.
1279, juliol, 25: Pere III atorga a Guillem d’Anglesola la celebració d’un mercat setmanal a Atzeneta del Maestrat, terme de Culla. ACA, reg. 44, fol. 154v.
1294, desembre, 11: L’infant Pere ordena a Guerau de Banyeres, alcaid de Culla i d'altres llocs del regne de València pertanyents a Guillem d'Anglesola, que cite judicialment un veí d'Atzeneta per raons judicials. ACA, reg. 89, f. 47v.
1300: [novembre], 19. Guillem d’Anglesola recorda a fra Arnau de Banyuls, comanador de Peníscola de l’orde del Temple, que han de pagar una quantitat anual a Bernat de Guimerà per la seua possessió d’Atzeneta del Maestrat. ACA, CRD de Jaume II, n. 851.
1303: març, 27. Guillem d’Anglesola ven a fra Berenguer de Cardona, mestre de l’orde del Temple a Espanya, el castell de Culla amb els castells i llocs situats dins els seus térmens: el castell de Corbó, i Boi, Vistabella, Benafigos, Atzeneta, Molinell, Torre d’en Besora o Torre de Vinrobí i Benassal, així com els drets que té en els llocs de Vilar de Canes i el Castellar. AHN, OOMM, pergamins, carp. 525, 575-P.
1320: març, 9. El lloc d’Atzeneta nomena síndics per a fer homenatge de fidelitat a l’Orde de Montesa. AHN, OOMM, pergamins, carpeta 531, n. 750-P.
1331, maig, 14: L’orde de Montesa accepta la renúncia del lloc d’Atzeneta al dret de fer les apel·lacions judicials a la corona i als seus tribunals, a petició dels síndics de la població. AHN, OOMM, pergamins, carpeta 537, n. 936-P.
1345: març, 30. Fra Pere de Tous, mestre de Montesa, estableix en emfiteusi l’herbatge, passatge i fusta de la setena de Culla als seus consells municipals, a més del pes, mesures, lleuda i almodí: viles i llocs de Benassal, Culla, Vistabella, Atzeneta, Benafigos, Boi i Torre de Vinrobí. AHN, OOMM, pergamins, carpeta 540, n. 1027-P.
1750: rox. És senyoria de l’Orde de Montesa i forma part de la comanda de Culla. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 270.
1804: És senyoria de l’Orde de Montesa, dins la Governació de Morella. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531