1258, juny, 24: Jaume I dóna a Rodrigo Sanxis d’Aibar cases i terra a l’alqueria de Barxell, terme d’Alcoi. ACA, reg. 10, f. 80.

1338, desembre, 7: Pere IV ven a Nicolau de Jamvila, comte de Terranova, i a la seua muller na Margarida de Llúria, durant la seua vida i la d’un fill seu, el mer i mixte imperi i jurisdicció criminal del castell i vila d’Alcoi i alqueries de Barxell i Xirillent, sites dins termes dit castell, id de la vall de Seta i alqueries, dels castells i llocs de Calp i Altea i seus térmens, per 20.000 sous, preu que es descompta dels 88.336 sous que els devia el monarca. ACA, reg. 865, f. 148v-149v.

1338: desembre, 9. Carta de gràcia de dita venda per a quan el rei reclame recuperar la jurisdicció d’Alcoi i resta, haurà de pagar 70.000 sous. ACA, reg. 865, f. 149v-150v.

1345: desembre, 25. Nicolau de Jamvila, comte de Terranova, senyor d’Alcoi i de Cullera, vidu de Margarida de Llúria, arrenda als sarraïns de l’alqueria de Barxell i Xirillent les seues respectives rendes. Ar.Mun.Alcoi, Protocol de Pere Barberà, 1342-47.

1358: setembre, 28. Na Jauma, segona muller de Nicolau de Jamvila, comte de Terranova, i Francesc d’Esplugues, tudor de Jamfred de Jamvila, fill de dit comte, venen a la reina na Leonor, muller de Pere IV, la seua part sobre Alcoi, Barxell, Seta, Travadell, Xirillent, Gorga. Citat a Mulasses, entrada 81, edició de C. López.

1375, juliol, 21: Pere IV dóna al seu fill infant Martí les viles i llocs d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Vall de Seta, Vall de Gorga, Vall de travadell i Llíria, en compensanció de la reclamació que li feïa de diversos béns de la seua mare la reina na Leonor (20.000 onces d’or de la seua dot, 107.000 sous que la reina lliurà al rei en ajuda de la lluïció de la vila de Llíria a Ramon Berenguer, comte d’Ampúries; més altres 105.800 en ajuda de la lluïció d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Vall de Seta, Gorga i Travadell i altres béns que foren de na Margarida de Llúria,comtessa de Terranova). Tots aquests diners i béns són valorats en 70.000 lliures i per això la donació inicial. Perg.perdut. Cita: Mulasses, doc.n. 85, de l’edició de C. López.

1386, juny, 22: Pere IV confirma a l’infant Martí la possessió d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Vall de Seta, Gorga, Vall de Travadell i Llíria i elimina la clàusula de carta de gràcia d’elles, per tant passen a l’infant en alou, si bé dita donació ha de ser confirmada pel papa, la qual cosa encara no ha aconseguit. Per això queda en suspens dita eliminació de la carta de gràcia, llevat de Llíria i Penàguila que si queden en alou de l’infant Martí. ACA, reg. 2026, f. 10v-15v.

1387, maig, 11: El papa Climent VII atorga butla on confirma la renúncia a la carta de gràcia atorgada per Pere IV a l’infant Martí en la donació de la vila d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Seta i Travadell. Però estableix que dels diners obtinguts els marmessors del testament de la comtessa de Terranova funden un convent de monges de nom de l’Anunciata a la ciutat de València, i que l’infant invertisca 20.000 lliures en la construcció de la cartoixa de Valldecrist. ACA, Butlles, lligall LXI, n. 3.

1391: agost, 17. Infant Martí ven a la ciutat de València amb carta de gràcia Alcoi, Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Barxell, Xirillent, Seta i Travadell. Confirmat pel rei Joan I el 25, novembre, 1391. ACA, reg. 2026, f. 66v-71.

1394: octubre, 27. La infanta Maria, muller de l’infant Martí, en nom d’aquest ven a Francesco de Casasja i Guillem Pujada els castells d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Seta i Travadell, i el 7-7-1395 rei Joan I confirma dita venda amb clàusula que si se compren de nou a carta de gràcia, que hauran de tornar al Patrimoni Reial. ACA, reg. 2026, f. 125v-126.

1407, maig, 6: Martí I atorga a les aljames sarraïnes de València, Xàtiva, Paterna, Benaguasil, La Pobla de Vallbona?, Vall d’Uixó i serra d’Eslida les rendes reials d’Alcoi, Gorga, Seta, Travadell, Barxell i Xirillent per a què amb dits diners comencen a lluïr i quitar els censals que han hagut de carregar per manament reial per pagar la redempció d’aquestes viles i llocs. També pacten que aquesta concòrdia ha de ser signada pels procuradors dels interessos de Frederic, fill del rei Martí de Sicília, i també pacten que el rei recupere les rendes de les alqueries de Barxell i Xirillent, terme d’Alcoi, les quals té penyorades Lluís de Sant Adrià, per lliurar-les igualment a les aljames. ACA, reg. 2297, f. 99v-103.

1408: novembre, 27. Martí el jove, rei de Sicília, hereu de la corona, promet al seu pare rei Martí I que pagarà els censals per redimir la vila d’Alcoi i valls de Seta i Travadell feta per dit rei a Francesco de Casasaja, ara els seus hereus, i Guillem Pujades, amb els castells i llocs de Xirillent, Barxell i Gorga, per 26000 florins. El rei Martí I nomena Guillem Saera i Berenguer Martí per lluir dits censals. ACA, reg. 2297, f. 94-97.

1409: març, 20. Martí I nomena Joan Mercader, advocat fiscal, i Guillem Saera, llicenciat en lleis, jutges del plet entre la corona i Guillem Pujada i Francesc de Casasaja sobre la lluïció de la baronia d’Alcoi, castells i llocs de Xirillent, Barxell, Gorga i Travadell, i castell i vall de Seta. ACA, reg. 2297, f. 113v. El mateix dia encarrega prendre possessió i negociar amb les monges menoretes de Xàtiva les condicions sobre el repartiment de rendes amb elles. ACA, reg. 2297, f. 115.

1409: març, 22. Martí I nomena Guillem Martorell, cavaller, el seu procurador per administrar la vila d’Alcoi en haver retornat a la corona juntament alb els llocs de Xirillent i Barxell, de Gorga i Travadell, el castell i vall de Seta. ACA, reg. 2223, f. 150r-151v.

1415: març, 6. Ferran I, com tudor del seu nebot Frederic d’Aragó, comte de Luna, nomena Francesc Martorell, cavaller, administrador de les senyories d’aquest: la vila d’Alcoi, valls, castells i llocs de Barxell, Sirillén, Seta, Gorga i Travadell, en substitució del seu pare Guillem Martorell. ACA, reg. 2396, f. 190v-192r.

1468, maig, 21: Monestir Sta.Clara de Xàtiva i vila Alcoi concanvien llocs Barxell i Xirillent. ARV, Real 615,115-14; ARV, Reial Justícia, vol. 807, f. 340.

1804: És un lloc despoblat dins el terme reial d’Alcoi, Governació d’Alcoi. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531