1355, maig, 29: L’infant Pere, comte de Ribagorça, és el senyor com lloc situat dins el terme general de Gandia. ACA, reg. 1401, f. 80v-81r.

1361: alqueria d’en Rocha. ARV, Morabatí de 1361.

1423: Alfons, duc de Gandia, atorga a Joan Roca el terç delme, morabatí i jurisdicció civil i criminal del lloc de Bellreguart, abans dit Lotaya. AHN, Noblesa, Osuna, C.701, D.1-2; CP.130, D.15; C.544, D.9.

1437, maig, 11: El lloctinent reial a la vila de Gandia dóna possessió a Joan Roca, senyor de Bellreguart, de la jurisdicció, mer i mixt imperi, terç delme i morabatí de dit lloc segons privilegi que còpia de l’infant Joan, rei de Navarra i duc de Gandia atorgat el 7 d’agost de 1429. AHN, CP.130, D.16.

1440, octubre, 6: Jaume Roca, fill i hereu de Joan Roca, senyor de Bellreguart, atenent el testament del seu pare ven un censal en favor de la seua vídua na Elionor, per pagar-li el dot. AHN, Noblesa, Osuna, CP.134, D.13.

1446: març, 7. Jaume Roca, senyor de Bellreguart, carrega un censal sobre dit lloc i altres béns a les alqueries de Rafalbert, Rafalbertran i Rafalxiquet, en favor de Francesc Verdaguer. AHN, Noblesa, Osuna, CP.134, D.7.

1463, novembre, 15: Jaume Roca i l’aljama del seu lloc de Bellreguart carreguen un censal en favor de Joan Sagra. AHN, Noblesa, Osuna, CP.133, D.24.

1471, juny, 5: El procurador de Jaume Roca, cavaller i habitant d’Oriola, senyor de l’alqueria de mossén Roca a l’horta de la vila de Gandia, l’arrenda per 3 anys. .APPV, Protocols de Manuel d’Esparça, n. 11.375.

1486: març, 10. Joan Roca i la seua muller na Isabel de Soler venen a Pere Lluís de Borja, duc de Gandia, el lloc de Bellreguart. AHN, Noblesa, Osuna, C.701, D.3; CP.130, D.22 i D.21.

1488: Possessió de Bellreguard per Pere Lluís de Borja, duc de Gandia. AHN, Noblesa, Osuna, C.4070,D.1.

1488, setembre, 11: Joan de Borja, nou duc de Gandia com hereu del seu germà Pere Lluís de Borja, pren possessió del lloc de Bellreguart. AHN, Noblesa, Osuna, CP.130, D-23

1497, agost, 4: Maria Enríquez, II duquesa de Gandia, com tudora del seu fill Joan de Borja Enríquez, III duc de Gandia, pren possessió del lloc de Bellreguart. AHN, Noblesa, Osuna, CP.132, D-16

1521, desembre, 29: Joan de Borja, duc de Gandia, com senyor del lloc de Bellreguart els dóna permís per parregar un censal que compra Baltasar Vives, senyor d’El Verger. AHN, Noblesa, Osuna, CP-133, D-2 i D-4

1532, febrer, 8: Joan de Borja, duc de Gandia, com senyor del lloc de Bellreguart dóna permís a la seua universitat i aljama per carregar un censal. AHN, Noblesa, Osuna, CP.133, D-3

1543: març, 6. Francesc de Borja Aragó, VI duc de Gandia i marqués de Llombai, pren possessió del lloc de Bellreguart mitjançant un procurador. AHN, Noblesa, Osuna, CP.132, D-17

1563: Carles de Borja i Castro, V duc de Gandia, és senyor de Bellreguard. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1609: març. 30. Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, atorga permís als moriscos de Bellreguart, senyoria seua, per carregar un censal. AHN, Noblesa, Osuna, CP.133, D-5

1611: Es del Ducat de Gandia.ARV.Varia.Caixa 82,n.9

1642, agost, 9: Francisco Diego de Borja Centelles Doria, VIII duc de Gandia, obri un procés per la mort del batle de Bellreguart, senyoria seua. AHN, Noblesa, Osuna, C.580, D-41

1656, gener, 12: Francisco Diego de Borja Centelles Doria, VIII duc de Gandia, és senyor de Bellreguart i estableix un forn. AHN, Noblesa, Osuna, C.577, D-38

1694, juny, 24: Pasqual de Borja Centelles i Ponce de Leon, duc de Gandia, aprova les ordenandes municipals de Bellreguart. AHN, Noblesa, Osuna, C.701, D-28-31

1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86

1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1756, octubre, 9: Maria Josefa Pimentel Téllez-Giron, XII comtessa-duquesa de Benavente i XIV duquesa de Gandia, dóna instruccions sobre fraus en venda del vi als seus llocs de Bellreguart i Miramar. AHN, Noblesa, Osuna, C.577, D-75-81

1763, juliol, 4: Continua el plet per venda del vi a Bellreguart i Miramar, senyoria de Maria Josefa Pimentel Téllez-Giron, duquesa de Benavente i XIV duquesa de Gandia. AHN, Noblesa, Osuna, C.577, D-75-81

1804: És senyoria del duc de Gandia, dins la Governació de Dénia. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531