Universitat de ValènciaDepartamento de Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas Logo del portal

Variants del topònim Avinaçal, Venaçal, Benaçal
Tipus de poblament vila
Entitat senyorial Tinença de Culla; O.de Montesa
Municipi actual

1239, gener, 3: Blasco d’Alagó atorga la carta pobla de Benassal. AHN, OOMM., Montesa, llibre 542c, f. 9v-10v; ARV, Manaments i Empares, any 1672, llibre 2, mà 13, f. 1.

1263, abril, 22: Na Constança, vídua de Guillem d’Anglesola, fa donació al seu fill Guillamonet d’Anglesola del castells i vila de Culla i deVistabella, Vilafranca del Maestrat, Benassal, Atzeneta del Maestrat a més del castell d’Almedíxer i d’Algímia d’Almonesir. AHN, OOMM., pergamins, carp. 517, 270-P.

1283, febrer, 28: Berenguer de Claresvalls, despenser major de la reina, ha comprat el lloc de Benassal a Guillem d’Anglesola. ACA, reg. 60, f. 40v

1303: març, 27. Guillem d’Anglesola ven a fra Berenguer de Cardona, mestre de l’orde del Temple a Espanya, el castell de Culla amb els castells i llocs situats dins els seus térmens: el castell de Corbó, i Boi, Vistabella, Benafigos, Atzeneta, Molinell, Torre d’en Besora o Torre de Vinrobí i Benassal, així com els drets que té en els llocs de Vilar de Canes i el Castellar. AHN, OOMM, pergamins, carp. 525, 575-P.

1307, desembre, 1: Jaume II decreta l’ocupació dels castells i viles de l’orde del Temple al regne de València i l’embargament de tots els seus béns, els quals passen a ser administrats per alcaids i oficials reials que va nomenant en els dies següents. ACA, reg. 291, f. 37r i següents.

1345: març, 30. Fra Pere de Tous, mestre de Montesa, estableix en emfiteusi l’herbatge, passatge i fusta de la setena de Culla als seus consells municipals, a més del pes, mesures, lleuda i almodí: viles i llocs de Benassal, Culla, Vistabella, Atzeneta, Benafigos, Boi i Torre de Vinrobí. AHN, OOMM, pergamins, carpeta 540, n. 1027-P.

1380, maig, 29: El mestre de l’orde de Montesa venen al consell municipal de Benassal el forn i la part de delme i primícies que cobraven per un preu de 900 sous. Notari, berenguer Roig. ARV, Manaments i Empares, any 1672, llibre 2, mà 13, f. 4.

1750: rox. És senyoria de l’Orde de Montesa i forma part de la comanda de Benassal. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 270.

1804: És senyoria de l’Orde de Montesa, dins la Governació de Morella. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531