1244: març, 26. Jaume I signa amb l’infant Alfons de Castella el tractat d’Almisra que delimita les fronteres del regne de València i de Castella. Resten en el regne de Castella el castell i vila d’Alacant amb els seus termes, Aigües, Busot, i fins el port de Biar, i el castell de Villena, a més del terme de Bugarra, segueix per la divisòria d’aigües de la Serra de la Rua, vers Aiora, i des d’ací fins on el riu Cabriel cau al riu Xúquer. Resten de part del regne de València el castell de Castalla i els seus termes, el castell de Biar i tots els que estan des del port de Biar vers Xàtiva, i fins el riu Xúquer, i també els que estan més enllà del terme del castell d’Alacant, d’Aigües i de Busot, restant aquests darres del regne de Castella. ACA, Cartes reials de Jaume I, núm. 127.

1251, setembre, 1: Jaume I regula el cobrament de l’impost de la lleuda en les viles reials de Borriana, Morvedre, Xàtiva i Biar. Aureum Opus, doc. n. 40.

1254, juny, 24: És vila reial i Jaume I paga el salari a Ferran Garcés de Roda com alcaid de Biar, Almisra i Beneixama. ACV, lligall 30:1.

1258, juny, 16: És vila i aljama reial, i Jaume I arrendes les rendes a dita aljama. ACA, reg. 10, f. 103v.

1271: març, 16. Jaume I nomena alcaid del castell de la vila reial de Biar. ACA, reg. 16, f. 235r.

1280, abril, 11: Com vila reial Pere III atorga una carta pobla per als cristians de Biar, Almisra, Beneixama, Negret i Benizamaya. ACA, reg. 44, f. 180v.

1286, abril, 25: mb Castalla,Cocentaina i Alfàndec, és reial. ACA, reg. 67, f. 44

1287, maig, 5: Alfons III modifica la carta pobla de Biar i elimina el cens a pagar per la terra, amb obligació d’instal·lar-s’hi 150 pobladors, 40 d’ells dins l’albacar. ACA, reg. 75, f. 6.

1287, maig, 12: S'incorpora a la Corona. S.Siv,147-8

1288, maig, 7: És una vila reial. ACA, reg. 79, f. 40v

1291, desembre, 7: És reial i Sanxo Martines és alcaid del seu castell. ACA, reg. 90, f. 192r.

1292, agost, 7: És reial i ha fet d’alcaid Pero Ferrandes d’Íxer. ACA, reg. 95, f. 99v.

1296: Es senyor Berenguer Maestre Portela,sicilià, i d'Ontinyent i Bocairent. Escolano,VIII,843.

1301, novembre, 18: Jaume II convoca corts del regne de València amb participació de les viles reials de Morvedre, Xàtiva, Castelló de la Plana, Alpont, Castellfabib, Biar, Ademús, Castalla, Montesa, Morella, Vall de Pego, Cullera, Llíria, Borriana, Dénia, Alzira, Corbera i Gandia. ACA, reg. 332, f. 269r-270r.

1345, novembre, 14: Pere IV dóna a Berenguer de Vilaragut els castells de Bocairent, Ontinyent i Biar durant la seua vida, en compensació als drets que tenia per el seu pare als castells i baronies de Sant Martí i Subirats, a Catalunya. ACA, reg. 879, f. 23-24; ARV, Real 611, f. 154v.

1350, desembre, 4: Pere IV mana als veïns de Bocairent i Biar que facen homenatge a Berenguer de Vilaragut. ARV, Real 614, f. 236

1356, maig, 12: El Mestre Racional s'obliga en nom del rei a no alienar Bocairent,Biar, Ontinyent. ARV, Real 614, f. 239

1356, febrer, 3: Pere IV dona permís a Na Leonor per redimir Biar,Bocairent, Ontinyent i Cullera, ARV, Real 611, f.155v

1369, desembre, 16: ere IV mana Bocairent,Biar,Ontinyent,juren fidelitat a regina Leonor. ARV, Real 611, 155v

1369, desembre, 16: Pere IV dóna llicència a dona Leonor per redimir Bocairent, Biar, Ontinyent i Cullera. ARV, Real 614, f. 238

1369, desembre, 16: La reina Leonor fa procura per prendre possessió de les viles de Bocairent, Biar, Ontinyent. ARV, Real 614, f. 242

1370: març, 12. La reina Elionor redimeix els castells i viles d’Ontinyent, Bocairent i Biar de mans de na Francesca Boïl, i Berenguer de Vilaragut, Pere de Vilaragut i Nicolau de Vilaragut, tots hereus de Berenguer de Vilaragut, i el rei Pere IV els reincorpora a la corona. ACA, reg. 919, f. 18r-19v; 27r-v.

1375, novembre, 22: Pere IV dóna Bocairent i Biar al seu fill l’infant Joan. ARV, Real 614, f. 237

1375, desembre, 14: L’infant Joan dona poders per prendre possessió de Bocairent, Biar, Ontinyent, legats per la seua mare la reina. ARV, Real 614, f. 240

1376, setembre, 15: L’infant Joan dóna a Pere d’Artés el terç delme dels castells i llocs d’Ontinyent i Biar. Confirmat el 1387. ACA, reg. 1891, f. 212v-215r.

1379, desembre, 14: La muller i els fills de Berenguer de Vilaragut donen poders per lliurar Bocairent, Biar, Ontinyent. ARV, Real 614, f. 238v

1383, octubre, 27: Pere IV ven a la ciutat de València la vila d’Ontinyent i el castell i vila de Biar. ACA, reg. 1003, f. 119-126v.

1385: 0. Es senyor Berenguer de Vilaragut, i de més llocs. Veure Bocairent. Escolano,VIII,850

1387, febrer, 1: Joan I confirma a Pere d’Artés el terç delme dels castells i llocs d’Ontinyent i Biar. ACA, reg. 1891, f. 212v-215r.

1389, desembre, 1: Joan I aprova en Corts que la vila d’Ontinyent i el castell i vila de Biar no podien ser alienats de la corona, si bé una comissió de les corts acordà que si podia fer-se en favor de la ciutat de València. Citat en la seua revocació per Martí I el 11-7-1404. ACA, reg. 2200, f. 124-125. Pot ser original a ARV, Real 613, f. 19.

1401: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 61.

1404, maig, 3: Martí I nomena Arnau de Vilarnau com procurador reial per lliurat a la ciutat de València la possessió del castell i vila de Biar amb els seus llocs, alqueries i termes, ja que ha arribat a un acord amb ella de canviar-la pel riu, vall i honor de Xelva que torna a la corona. Només n’exclou el terç delme de Biar, el qual té Pere d’Artés. ACA, reg. 2224, f. 77-78v.

1404, juliol, 11: Martí I anul·la l’acord d’una comissió de Corts RV acceptata per Joan I el 1389 per la qual la vila d’Ontinyent i el castell i vila de Biar no podien ser alienats de la corona llevat de ser en favor de la ciutat de València. ACA, reg. 2200, f. 124-125.

1404: octubre, 7. Martí I atorga privilegi de mantenir en la corona i no infeudar mari el castell, vila i terme de Biar. ACA, reg. 2201, f. 57v-61.

1414, setembre, 11: Biar és vila reial i Ferran I nomena Joan Martorell, fill de Pere Martorell, oncle de Joanot Martorell, alcaid del seu castell. ACA, reg. 2396, f. 187r.

1417: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1418, gener, 29: Alfons V, a petició de les ciutats i viles en les Corts del Regne, atorga privilegi de no alienar del Patrimoni Reial l’Albufera i Devesa de València, les quals tenia la reina Yolant, vídua del rei Joan I, el terç delme del peix, gabela de la sal, alfòndec, moreria de València amb les seues rendes, drets de lleuda i peatge, dret del faixcar, almodí, carnisseries i pescateries, taules, censos, drets d ejueus i sarraïns, ceca de la moneda, morabatí fora murs, i terç delme, carnatge, herbatge, etc.de la ciutat de València. El mateix la Vall d’Uxò amb les seues alqueries i rendes; la Serra d’Eslida amb la seua tinença, castells, valls i alqueries; la vila de Bocairent amb l’alqueria d’Alfafara, la vila d’Ontinyent i la vila de Biar. ACA, reg. 2586, f. 154r-156v; ACA, reg. 2590, f. 69v-71r; ARV, Real 612, f. 236.

1419: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1428: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1435: No participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1443: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1465: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1469: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1479: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1611: Vila reial, de cristians, són despoblats seu terme Almizrra, Benexama i Negrete. Escolano,IX,1313

1750: rox. És un lloc de reialenc de la Governació de Xixona. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 270.

1804: És una vila reial, dins la Governació de Xixona. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531