1248, maig, 15: Jaume I dóna terres a 100 pobladors de Montblanc als termes de Rugat i Carbonera. LLR, vol. 2, n. 1241.

1257, novembre, 24: És una aljama reial i Jaume I demana el pagament de la peita. ACA, reg. 8, f. 36r.

1258, juliol, 4: Jaume I recupera d’Artal de Foces els castells de Benicadell, Palma, Carbonera, Rugat, Borró, Vilella, Bèlgida i Montes els quals li havia donat durant la seua vida. ACA, reg.10, f. 100r-v.

1260, febrer, 24: Jaume I mana als pobladors de Carbonera, Bèlgida, Rugat i Vilella, terme de Benicadell o Penyacadell, que paguen les rendes reials. ACA, reg. 10, f. 130v.

1273, juny, 27: Jaume I aprova els compts de l’alcaid reial de Penacadell sobre les rendes de Rugat, Carbonera, Bèlgida, Montes i Penacadell. ACA, reg. 19, f. 19r.

1287, novembre, 21: Alfons III demana el cobrament de l’alfarda als llocs reials de sarraïns d’Alzira, Vall d’Uixó, Carbonera i Rugat, Castells, Vall de Laguar, Pego, Vall de Gallinera i Vall d’Alcalà, Alfàndec, Callosa i Algar, València, Xaló, Vall de Pop, Sumacàrcer, Cocentaina, Guadalest, Beniopa, Xàtiva, Moixent, Montesa, Finestrat. ACA, reg. 68, f. 62r-v.

1288, gener, 30: Alfons III dóna en feu al cavaller Bernat de Bellvís els castells de Carbonera i Rugat, assolats, amb dret a reconstruir-los, a canvi de 10 jovades de terra a Montesa i 1.000 sous anuals de renda sobre el pes de la ciutat de València. ACA, reg. 75, f. 51v; AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.12; Osuna, C.712, D.3 (trasllat en pergamí de 1304).

1289, maig, 15: Alfons III ratifica a Bernat de Bellvís la donació dels castells de Carbonera i Rugat. ACA, reg. 83, f. 42v-43r.

1291, novembre, 24: Bernat de Bellvís, senyor de Rugat i Carbonera, els recupera per manament del rei en haver estat embargats preventivament pel rei Jaume durant uns mesos. ACA, reg. 90, f.184r

1294, desembre, 13: Bernat de Bellvís, senyor de Rugat i Carbonera, rep la protecció del rei quan a la possessió de dits llocs. ACa, reg. 100, f. 260r

1295, gener, 2: Guillem de Bellvís és senyor de Carbonera en un plet per una herència. ACA, reg. 89, f. 53r.

1302, gener, 21: Jaume II confirma i fa nova donació en feu a Jaume Guillem de Bellvís, fill de Bernat, dels castells de Carbonera i Rugat, amb retenció de la potestad segons els Usatges de Barcelona, de la jurisdicció i de la host i cavalcada (per 17.000 sous segons Viciana,II,93). ACA, reg. 287, f. 59r-60v; ACA, reg. 199, f. 19-21; ARV, Real 611, f. 57; AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.1, D.2 i D.3.

1317, desembre, 11: Jaume II atorga a Guillem de Bellvís la jurisdicció i mer imperi en els seus castells de Carbonera i Rugat. ACA, reg. 215, f. 200r-v.

1326: Testament de Guillem de Bellvís, qui deixa el castell de Carbonera al seu fill Guillem. ARV, Reial Justícia, vol. 804, f. 115 i f. 131.

1327, agost, 14: Guillem de Bellvís mor i deixa a Pere de Bellvís el castell de Rugat amb la Pobla Nova de Rugat i Castelló de Rugat, dites de Bellvís, i el Ràfol i Sarriera; al fill segon, Guillem de Bellvís II, el castell de Carbonera amb Otos i Bèlgida, més la Foia de Salem: Salem, Benimixim, Rafalgeps, Beniatjar i Alcúdia; i a Bernat de Bellvís li deixa Montitxelvo i Terrateig. Escolano,IX,1272. Cita F. Diago, Apuntamientos ...continuar Anales..., t. 1, p. 199, ed.del 1936.

1328: setembre, 10. Alfons IV rep homenatge feudal per part de Rodrigo Llançol, tudor legal de Guillem de Bellvís, hereu del seu pare del mateix nom, per tenir en feu el castell de Carbonera i el castell de Rugat i els seus termes. ACA, Pergs.Alfons IV, n. 229.

1332, juliol, 15: Guillemó de Bellvís és senyor del castell de Carbonera. ACA, reg. 455, f. 203r.

1337, febrer, 6: Pere IV rep homenatge feudal de Guillem de Bellvís pels castells de Carbonera i de Rugat. ACA, reg. 557, f. 179; ACA, Pergs.Pere IV, n. 237.

1348: Mor Guillem de Bellvís II, senyor del castell de Carbonera (amb Otos i Benisuleima, també Bèlgida) i Foia de Salem (amb Salem, Benigerví, Ràfol, Beniatjar i Alcúdia), i gestiona la senyoria la seua vídua na Mallada d’Entença. Els Unionistes saquejen la majoria de dits llocs. AMV, llibre judiciari del 1353, lletra J, mà 2. Cita A. Soler, El Ràfol de Salem..., 2007, pp. 88-90.

1352: març, 11. Pere IV rep l’homenatge feudal del tudor legal de Guillemot de Bellvís pel feu del castell de Carbonera. ACA, Pergs.Pere IV, n. 1660.

1353, juliol, 11: Pere IV ven a Vidal de Vilanova, tudor de Joan de Bellvís, tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi del castell de Carbonera i Rugat i el seu terme per 17.000 sous, i també dita jurisdicció de Montitxelvo i Terrateig per altres 3.000 sous, més el permís per reconstruir el castell de Rugat. ACA, Pergamins de Pere IV, n. 1789; ACA, reg. 993, f. 13r-17v; ARV, Real 495, f. 652-657; ARV, Reial Justícia, llibre 803, f. 214 i ss; AHN, Osuna, Ducat de Gandia, llib. 712, doc.1(2); AHN, Osuna, Ducat Gandia, Pergs, carp. 138, doc. 4.

1358, febrer, 24: Pere IV dóna a Guillem de Bellvís en feu honrat a costum de Catalunya el castell de Benicadell, vora el terme del castell de Carbonera que és de dit Bellvís, de tal manera que qui siga senyor de Carbonera siga feudatari de Benicadell i mai no se’n puguen separar. ACA, reg. 900, f. 46r-v.

1358, juny, 25: Pere IV ven a Ramon de Vilanova, procurador de na Mallada, vídua de Guillem de Bellvís,el domini reial i tota la jurisdicció civil i criminal i mer imperi del castell de Carbonera, per 10.000 sous, amb carta de gràcia. ACA, Pergamins de Pere IV, n. 2135; ACA, reg. 994, f. 40v-42v; ARV, Real 611, f.90; ARV, Real 495, f. 147-151, f. 558-561; ARV, Reial Justícia, llibre 790, f. 599.

1361, maig, 26: Pere IV dóna a Joan de Bellvís el lluïsme de la primera venda que es puga fer del castell de Carbonera, el qual té en feu Guillem de Bellvís. ACA, reg. 905, f. 178v-179.

1362: març, 15. Pere IV promet que els drets feudals que li pertanyen a la corona als castells de Carbonera i Benicadell, que eren senyoria de Guillem de Bellvís, no els vendrà sinó a aquest. ACA, reg. 907, f. 41r-v.

1383: Guillem de Bellvís III, senyor dels castells de Carbonera i Benicadell i els seus termes i llocs, casa amb na Francesca Sabata de Calataiud, filla de Lluís Sabata de Calataiud, senyor de Real de Montroi i Montserrat. ARV, Protocols, n. 1.287, notari Joan Aguilar.

1393, febrer, 22: Joan I ordena entre altres a Guillem de Bellvís que li faça homenatge a ell o al batle gral. RV pel feu del seu castell de Carbonera. ACA, reg. 2009, f. 11.

1403: març, 7. Martí I ordena a Guillem de Bellvís que li faça homenatge pel feu del seu castell de Carbonera. ACA, reg. 2316, f. 69v.

1406, juny, 25: Martí I ordena entre altres a Guillem de Bellvís que comparega davant ell o el tresorer general per rebre el preu i lluir la jurisdicció, feu i potestad del castell i baronia de Carbonera que li havia estat venut pel rei Pere IV per 10.000 sous. ACA, reg. 2212, f. 148v-149.

1407: Guillem de Bellvís III, senyor de Carbonera, Benicadell i Foia de Salem, dóna al seu fill Francesc de Bellvís el terme de Bèlgida i les seues alqueries amb motiu del seu matrimoni amb Aldonça Centelles. Cita A. Soler, El Ràfol de Salem..., 2007, p. 93.

1407, desembre, 7: Martí I, en ajuda de la dot de na Aldonça de Centelles en casar amb Francesc Bellvís, li ven per 1.000 florins la jurisdicció criminal i mer imperi del castell de Carbonera, amb carta de gràcia. ACA, reg. 2285, f. 52v-53v.

1409, juliol, 29: Guillem de Bellvís III atorga el seu testament i deixa al seu fill Francesc de Bellvís la baronia de Bèlgida i castell de Carbonera; a Joan de Bellvís la baronia d’Otos i Beniatjar, i al tercer, Lluís Bellvís i Sabata de Calataiud la Foia de Salem (Salem, Alcúdia, Rafalgeps i Benimeixim). ARV, Real Justícia, any 1762, llibre 23, f. 116.

1414: Es senyor Bèlgida Francesc de Bellvís.id,1276.Sembla seu fill mateix nom mor presoner a Gènova en 1436.

1493: . Sembla que encara apareix com Carbonera,ARV, Real 495,557r

1493: . Es senyor Guillem Ramon de Bellvís. ARV, Real 495,557r

1609: Bèlgida antigament era dita castell i honor de Carbonera, i ara sols del castell és senyor Lluís de Calataiud, comte de Raal, hereu dels Bellvís. Escolano, IX, 1269.

1609: La baronia de Bèlgida, lloc de moriscos, tenia 3 aldees despoblades: Montes (Mimtis), Suagres i Beniprimi, i n’era senyor Vicent Bellvís. Del castell de Carbonera era senyor el Comte de Raal. Escolano, IX, 1269.

1611, juliol, 8: Pere Sanxes de Calataiud, olim Lluís de Calataiud, comte del Real i senyor de l’honor de Carbonera i baronies de Beniatjar, Foia de Salem, Montserrat, Pedralba i Bugarra, atorga carta de poblament per al seu lloc de Real de Montroi. APPV, protocol n. 1.739, notari Pere Godes.

1624, gener, 25: Eximén Peres de Calataiud olim Pere Sanxes Calataiud, comte del Real, senyor de la honor i castell de Carbonera i baronies de Beniatjar, Foia de Salem, Pedralba, Bugarra, Montserrat, baronia de Millars, modifica la carta de poblament de Pedralba i Bugarra. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1777, exp. 34, f. 171r-178r.

1804: És un despoblat de la baronia de Bèlgida, senyoria del marqués de Bélgida, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531