1238, juliol, 28: Jaume I dóna a Galàubia les alqueries de Catadau i Llombai (Alumber), amb fonrs i molins. LLR, vol. 1, n. 0556; LLR, vol. 2, n. 0083.

1328, setembre, 27: Ramon de Riu-sec, senyor de Riba-roja, concànvia amb na Francesca, vídua d’Arnu Guillem Escrivà, cavaller, la meitat del lloc de Catadau per uns censos. ACV, perg. 7438.

1347: març, 8. Pere IV atorga franquesa de drets als veïns cristians i sarraïns de Catadau i Vilamalur, senyoria de Ramon de Riusech. Not: Pere Fariza. AHN, Noblesa, Osuna, CP.140, D.1-2; Osuna, C.722, D.1.

1357, abril, 15: Arnaldó de Conques, notari de Val., procurador substitut de Garcia de Lloris i Berenguer de Codinachs, procuradors reials, lliura a Arnau Joan el document de possessió de la meitat del lloc de Catadau. ACA, Pergs. Pere III, n. 2060.

1357, abril, 15: Pere IV confirma la venda feta pels seus procuradors Garcia de Lloris i Berenguer de Codinachs a Arnau Joan de la meitat del lloc de Catadau, per 60.000 sous, segons document atorgat davant Bertomeu de Vilalba, notari. El lloc havia estat de na Teresa Eximenes de Tovia, muller d’Enyego Eximenes de Llúria i després del seu fill Pere Eximenes de Llúria o Loria. ACA, Pergs.Pere IV, n. 2114; ACA, reg. 993, f. 199v-200r.

1358, gener, 14: Pere IV ven a Pericó de Centelles a carta de gràcia i per 5.000 sous la jurisdicció d’Alfarb, i el mateix dia a Arnau Joan la del lloc de Catadau, tant la de la seua meitat com la meitat de Ramon de Riusech. ACA, Pergs.Pere IV, n. 2117 (les dos), i ACA, reg. 993, f. 188-190; ACA, reg. 993, f. 182v-188. Paga Arnau Joan 20.000 sous per la jurisdicció. ACA, reg. 993, f. 190-191.

1368, juny, 27: Pere IV ven a Ramon de Riusech la jurisdicció del lloc de Catadau per 5.000 sous. ACA, reg. 997, f. 66-68v. La carta de gràcia és del 7-7-1368. ACA, reg. 997, f. 68v-69. Els diners són lliurats als hereus d’Arnau Joan per pagar la redempció de dita jurisdicció. ACA, reg. 997, f. 69v.

1372, setembre, 13: Concòrdia entre Ramon Castellà, senyor de Llombai i Catadau, Jaume Escrivà, senyor d’Alginet, i na Toda Centelles, senyora d’Alèdua i Alfarb, pel repartiment de l’aigua del riu Magre. AHN, Noblesa, Osuna, C. 584, D.28-31.

1377, desembre, 31: Ramon Castellà, senyor del lloc de Picassent, i dels llocs de Llombai i Catadau, arrenda els drets senyorials de Llombai i Catadau. ARV, Just.Civil, n. 418, mà 16, f. 20r-v, 33r-35v.

1380: 1. Ramon Castellà és senyor de Llombai i Catadau, terme general d’Alzira. Ar.Mun.Alzira, Manual de Consells 1380-81, n. 040/16

1381: setembre, 30. Ramon Castellà, senyor del lloc de Llombai, de Catadau i de Picassent, atorga nova cp. als sarraïns de Llombai. AHN, Noblesa, Toledo, Osuna, Universidades, Pergs, carp.72, n.8. El mateix dia atorga la de l’aljama de Catadau. AHN, Noblesa, Osuna, Universidades, Pergs. carp. 72, n. 17.

1391, abril, 8: Joan I cobra altres 8.000 sous a Eimeric de Centelles per ratificar la venda de la jurisdicció de Catadau feta antigament a Arnau Joan, quantitat que suma al valor de la venda inicial de cara a pujar el valor de la redempció a carta de gràcia. ACA, reg. 1931, f. 158-159; ACA, reg. 1903, f. 222-223.

1393: Joan I aprova la venda que ha fet Arnau Joan a Eimeric Centelles dels seus drets sobre Catadau, Alfarb i Alèdua. ARV, Real 496, f. 204-206.

1479, maig, 17: Francesc Vives de Boïl, senyor de Bétera, ven els llocs de Llombai, Alfarb, Catadau i Alèdua a Jofre de Borja, senyor de Vilallonga i procurador del seu fill Rodrigo de Borja, arquebisbe de València. AHN, Noblesa, Osuna, C.585, D.8. La pressa de possessió el dia 21, a C.585, D.4.

1530: Creació del marquesat de Llombai per a Francesc de Borja,primogènit del duc de Gandia Joan de Borja. Viciana,p.26

1563: El marqués d’Aitona és senyor de Catadau. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1611, maig, 31: Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva, com senyor del lloc de Catadau li atorga carta pobla mitjançant un procurador. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, lligall 1263-4; id., lligall 722, D-21; ARV, Reial Justícia, llibre 796, f. 163v-168r.

1630: març, 13. Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, comte d’Oliva i marqués de Llombai, modifica la carta pobla de Catadau. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, C-589, D-2.

1705: Pasqual Carròs de Centelles és el duc de Gandia i senyor de Catadau, Llombai i Alfarb. ARV, Reial Justícia, vol. 797, f. 352.

1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86

1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És senyor el duc de Gandia. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531