1281: març, 27. El rei Alfons X de Castell promet al rei Pere III que li va a donar la Vall d’Aiora amb dita vila i castell, i els llocs de la seua vall: Teresa, Xarafull, Sarra, Xalans, Cofrents i Palazuelos. ACA, Pergamins de Pere II, carp. 112, n. 244.
1281: març, 28. Infant Sanxo, fill d’Alfons X de Castella, promet a Pere III la donació entre altres de la vall d’Aiora i els seus castells: castell i vila d’Aiora, Palazuelos, Teresa, Xarafull, Sarra, Xalans i Cofrents. ACA, Pergs.Pere II, n. 247.
1328, juny, 23: Bernat de Sarrià, conseller reial i senyor vitalici de la vall d’Aiora, dóna nova cp.als sarraïns de dita vall (aljames de Cofrents, Xarafull, Xalans, Teresa i Palaciolos, i Sarra), reformant la cp del 1296. ACA, reg. 476, f.154r-15r.
1364, maig, 22: Pere IV dona Vall Aiora a Alfons,Comte Rib.i Denia, que foren de l'Inf.Ferran. ARV, Real 611, f.182r
1389: octubre, 18. Joan I ven a l’infant Alfons, marqués de Villena, la potestad i dret feudal dels castells d’Aiora, Xalans i Cofrents. ACA, reg. 1970, f. 35r-v.
1403: març, 7. Martí I ordena a Alfons, duc de Gandia, que li faça homenatge pel feu del castell i vila d’Aiora, castell i lloc de Xalans, castell i lloc de Cofrents, lloc de Xarafull i lloc de Teresa. ACA, reg. 2316, f. 69v.
1403: març, 8. Alfons, duc de Gandia, fa homenatge al rei Martí per tenir en feu el castell i vila d’Aiora, castell de Xalans, castell i lloc de Cofrents,lloc de Xarafull, lloc de Teresa, lloc de Palacios, castells i viles i llocs de Calp, Relleu, Sanxet i Sarra, jurisdicció criminal dels castells i llocs de Calp, Altea, Benissa, Teulada, Ifach, Sella, Coves de Bérig, castells i viles d’Assuévar i Tàrbena. ACA, reg. 2316, f. 72v-73, i ACA, pergs.Martí I, n. 235.
1414: novembre, 10. Alfons, duc de Gandia, comte de Dénia i comte de Ribagorça, ven a Elionor de Villena i al seu futur marit Antoni de Cardona els castells i llocs de Xalans i Xarafull, el lloc de Sarra, lloc de Teresa, Palazuelos i Cofrents, a la Vall d’Aiora, que tenia en féu de la corona, i el rei Ferran I lloa i aprova dita venda el 21-11-1414, amb condicions mateixes que tenia el duc, amb tornar a la corona si no tenen descendència masculina i reserva d’impostos reials de coronació, maridatge, etc. ACA, reg. 2395, f. 24v-26v.
1417, maig, 15: Alfons V, com ha de rebre homenatge i donar investidura de tots els qui tenen feus de la corona durant el primer any de l’ascens al tro, rep homenatge feudal d’Alfons, duc de Gandia i comte de Ribagorça, per aquest comtat i pel castell de Tàrbena amb alqueries, castell de Confrides, castell d’Aguilar en terme de Guadalest, castell de Relleu i la Serratella, castell de Sanxet i d’Alarc, aquest assolat, els drets feudals al lloc de Sella i els seus termes, Coves de Berig, castell de Gallinera, Vall d’Ebo, castell de Calp illocs d’Altea, Benissa, Teulada i Ifach, aquest assolat. Pel mer imperi i jurisdicció criminal de d’aquest castell de Calp i dits llocs; pel castell i vila d’Aiora, castell i lloc de Cofrents, castell i lloc de Xalans, lloc de Xarafull, lloc de Sarra, lloc de Teresa i lloc de Palazuelos i seus termes. ACA, reg. 2586, f. 143v-144v.
1417: octubre, 20. Alfons V dóna al seu germà l’infant Joan tot la senyoria i herència d’Alfons el jove, duc de Gandia, qui no té hereu i ha de tornar tot a la corona, a rebre a la mort d’aquest: comtat de Ribagorça, castell de Bairén i vila de Gandia, Castell de Gallinera i Vall d’Ebo, castell, vila i vall de Pego, castell de Pop, vall de Laguar i Vall de Xaló, castell i vila de Dénia i el seu port, lloc de Xàbia i altres llocs de dit castell i vila, vila d’Aiora i castell de Xalans, castell i lloc de Cofrents, llocs de Sarra, Xarafull, Teresa i Palazuelos. ACA, reg. 2587, f. 181v-182v; ACA, reg. 2588, f. 87r-88r.
1417: octubre, 25. Alfons V, després de recordar com Alfons el jove, duc de Gandia, té les seues senyories, li dóna el feu i jurisdicció de: el feu del comtat de Ribagorça, el feu del castell de Tàrbena i termes; el feu del castell de Confrides; el feu del castell d’Aguilar situat dins els termes de Guadalest; el feu del castell de Relleu i la Serratella; el feu del castell de Sanxet i Alarch; el dret feudal del lloc de Sella i termes, i de Les Coves de Berig (serra d’en Galceran); el feu del castell i vall de Gallinera, i de la Vall d’Ebo; el feu del castell de Calp i llocs d’Altea, Benissa, Teulada i Ifach, i el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció criminal d’aquests llocs del terme de Calp; el feu del castell i vall d’Aiora; el castell i lloc de Cofrents, el castell i lloc de Xalans, el lloc de Xarafull, el lloc de Sarra, el lloc de Teresa i el lloc de Palazuelos tots en dita Vall d’Aiora. A canvi el rei Alfons Vè rep del duc la vila d’Alcolea, prop del riu Cinca, per a què el monarca la puga donar a l’infant Isabel, muller de Jaume d’Urgell, en devolució del seu dot, més 5.000 florins. ACA, reg. 2588, f. 52r-55v.
1428, novembre, 22: Concòrdia entre Antoni de Cardona, senyor de Cortes de Pallars, i Galvany de Villena, senyor d’Aiora i Cofrents, per a delimitar i amollonar els termes. ARV, Man-Empares, any1704, llibre 1, mà 2, f. 21; ARV, Reial Justícia, llibre 783, f. 15r
1429, abril, 1: Alfons V segrega la Vall d’Aiora i dóna només la vila d’Aiora a l'infant Joan de Navarra. AHN, Osuna, lligall 1931-91-2, lligall 1936-164.Cita Escolano, IX,978-80
1441: març, 30. Alfons V ordena a Pere de Cardona mantenir la possessió de tota la Vall d’Aiora amb la seua jurisdicció, dins la qual està el lloc de Palazuelos. ACA, reg. 2774, f. 37r-v.
1441, abril, 1: Alfons V ordena a la seua muller la reina Maria que aprove les operacions de vendes i alienacions que puguen fer els nobles Pere de Cardona i Alfons de Cardona, germans, de tota o part de la Vall d’Aiora i llocs de Cofrents, Xalans, Xarafull, Sarra, Teresa i Palaciolos en raó de ser feu de la corona. ACA, reg. 2774, f. 40-41.
1441, abril, 5: Alfons V signa i autoritza la venda de la Vall d’Aiora per part de Pere de Cardona al seu germà Alfons de Cardona. ACA, reg. 2774, f.50v-51. Seguidament el rei Alfons V li dóna tot en franc alou, cancel·lant el feu. Doc.perdut, citat a ACA, mulasses del RV, ed.C.López, regesta 291.
1443, setembre, 11: Antoni de Cardona, fill de Hug de Cardona, i Pere de Cardona aproven la compravenda dels castells de Cofrents, Xalans, Xarafull, Sarra, Teresa i Palaciolos en favor de Guillem de Vich, senyor d’Alcòdar. AHN, Noblesa, Osuna, CP.77, D.4.
1444, abril, 7: Carta de compravenda feta per Guillem de Vich, senyor d’Alcòdar, a favor de Pere de Cardona de la Vall d’Aiora. AHN, Noblesa, Osuna, CP.77, D.3.
1490: Es senyor Vall Aiora en Querubí Centelles, germà Serafí, Comte Oliva. EscolanoVI,167
1494: Querubí Joan de Centelles és senyor de la vall d'Aiora: Cofrents, Xarafull, Teresa, Zarra, Xalans. ARV, Real 495, f. 332r
1563: El comte d’Oliva és senyor de Cofrents. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564
1598: Pere Centelles és senyor de Cofrent. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2074
1600: Pere Centelles i Borja és senyor de la baronia i vall de Cofrents. ARV, Processos de Madrid, lletra P, exp. 566
1609: Vall de Coflentes amb els llocs de Xalance, Xarafuel, Teresa i Zara, tots de moriscos, n’és senyor Pere Centelles de Borja, subjecte a la Governació de Xàtiva. Xarafuel i Teresa tenen castells. Escolano, IX, 977-8.
1611, juliol, 15: Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva, senyor de la vall de Cofrents, mitjançant la seua muller na Elionor Oñaz i Borja, administradora de les seues senyories, fa una proposta de carta de poblament per a dita vall i llocs de Xarafull, Xalans, Teresa i Sarra. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, lligall 625, D-4; id, C-562, D-100.
1617: Pere de Centelles és senyor de la vall de Cofrents. ARV, Processos de Madrid, lletra J, exp.841
1621, febrer, 20: Carlos de Borja i la seua muller Artemisa Doria nomenen nou procurador seu en la vall de Cofrents. ARV, Man-Empares, any 1621, llibre 5, mà 44, f. 10
1629: Ha mort Pere de Centelles, senyor de Cofrents, i la baronia és administrada per pagar deutes. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra A, n. 1392
1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86
1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquessa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.
1804: És senyoria del duc de Gandia, dins la Governació de Cofrents. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531
