1248, febrer, 17: El sayyid Abu Said, juntament amb el seu gendre Eximén Peres d’Arenós, cedeixen a l’arquebisbe de Tarragona les parròquies dels pobles de la seua senyoria: Mela?, Arenós, Montan, Tormo, Cirat, Toga, Espadella, Bounegre, Vilamalefa, Villahermosa, Cortes, Vilamalur, Jódar?, Villahaleva, Tortonich? i Andilla, Castalla, Onil, Ibi i Tibi. Ar.Cat.Sogorb, Ms.532.

1261, gener, 5: Jaume I assigna al seu fill Pere Fernandes d’Íxer les rendes reials del castell, vila i alqueries de Cortes. ACA, reg. 11, f. 238.

1261, abril, 14: Jaume I dóna en franc alou al seu fill Pere Fernandes d’Íxer el castell i vila de Cortes amb les alqueries. ARV, Real 495, f. 574r-v.

1291, juliol, 6: Pere Jordan d’Arenós és senyor de Cortes i el lloc li ha estat ocupat per Ferrando Eximenes d’Arenós per un plet familiar per l’herència. Cirat també és de dit Pere Jordan, i el rei ordena que se li retornen. ACA, reg. 85, f. 194r

1319, desembre, 3: Pere Jordà d’Arenós i la seua muller na Marquesa Llopis de Rada donen al seu fill Gonçalvo el castell i vila d’Arenós, el castell i vila de Montan amb les seues alqueries, la vila d’Aranyuel, el castell i vila de Cirat, el castell de Tormo, l’alqueria de Torrexiva, el castell i vila de Toga, el castell i vila d’Espadella, el castell de Bounegre amb les seues alqueries d’Argeleta i Ludient, el castell i vila de Vilamalur amb els seus depenents: el castell d’Aiòder, el de Fuentes o Fonts, Vilaaleva i Bernitxes, més el castell i vila de Vilamalefa i la vila de Sucaina, i el castell i vila de Cortes d’Arenós, i Torralba que pertany al castell de Vilamalur. ARV, Real Justícia, vol. 24, f. 482v-486r

1325, abril, 16: Eximén Peres, senyor d’Andilla, confirma els privilegis de Cortes d’Arenós. Cortes resta separat de la baronia d’Arenós entre 1318 i 1325. Cita: Ar.Prov.Dip.CS, Secció Història, Manuscrit Arenós, f. 25.

1330, novembre, 4: Alfons IV dóna a Eximén Peres d’Arenós el mer i mixt imperi del lloc de Xest, així com als seus llocs d’Assuévar, Soneja, Mosquera i Pollinos, i també el mer i mixt imperi al lloc de Cortes. ACA, reg. 482, f. 113-114; ARV, Real Justícia, llibre 792, f. 266v-270r.

1338: març, 8. Pere IV confirma a Eximén Peres d’Arenós el mer i mixt imperi del lloc de Xest, així com als seus llocs d’Assuévar, Soneja, Mosquera i Pollinos, i també el mer i mixt imperi al lloc de Cortes. ACA, reg. 863, f. 180-181; ARV, Real Justícia, llibre 792, f. 266v-270r.

1349: gener, ?. Es senyora na Margarida d’Íxer i de Sarçola. ARV, Real 495, f. 596r.

1349: 358. Hereta na Timborg de Bellpuig, filla de Galcerà, casada amb Gonçalvo Eximenes d’Arenós, senyor d’Andilla, el qual mor abans del 1359. Ella resta senyora de: Torres-Torres, Algímia, Alfara, Serra, Anell, Oixque, Andilla, Xest, Cortes, Assuèvar, Soneja, Pellinos, i Mosquera. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 194.

1371, gener, 10: Joan, comte de Prades, fill de l’infant Pere, casat amb na Sanxa Eximenes d’Arenós, i per dit matrimoni senyor de Xest, Torres-Torres, Assuèvar, Serra, Andilla, Cortes i Eslida, dóna carta pobla als sarraïns de Xest. ARV, Governació, llibre 2981, f. 8.

1402: abril. Ja ha mort Pere de Prades i deixa com heredera la seua filla Gonçalva, menor, i tudora la mare d’ell na Sanxa Eximenes d’Arenós. APPV, protocol n. 26.419, notari Rovira.

1412: abril. Na Sanxa Eximenes d’Arenós, en haver mort fa 10 anys sel seu fill Pere de Prades sense descendència masculina de la seua muller na Joana de Cabrera, deixa a la seua neta Gonçalva Eximenes d’Arenós olim Joana de Prades la seua senyoria d’Andilla, Cortes, Torres-Torres, Serra, Soneja i Assuèvar, com a part del dot per a casar amb Joan Ramon Folch de Cardona, vescomte de Vilamur. Ar.Ducal Medinaceli, lligall 115, n. 2.789.

1512: És senyor Miquel Pérez Arnal en el cens del 1510. ARV, Canc, reg. 514ter, f. 290r.

1570: El comte d’Aranda és senyor de Cortes d’Arenós. Visita ad limina del bisbat de València. Arx.Diocesà València, secció I, fons XXXI, visites pastorals de Sant Joan de Ribera.

1611, setembre, 5: Antoni Ximenes d’Urrea, comte d'Aranda, senyor de la tinença d’Alcalatén, Cortes d’Arenós, Mislata i Benilloba, mitjançant dos procuradors atorga carta de poblament per a dit lloc de Benilloba. Ar.Mun.Alcoi, Fons notarial, Protocol d’Onofre Cantó, any 1611, f. 150v-171r.

1621, octubre, 27: Antonio Ximénez de Urrea, comte d’Aranda, és senyor de la tinença d’Alcalatén i de Cortes d’Arenós. ARV, Man-Empares, any 1624, llibre 8, mà 73, f. 42

1750: Pedro Pablo Abarca de Bolea Ximénez de Urrea, comte d’Aranda, és senyor d’Alcora, Llucena, Useres, Figueroles, Xodos, Costur, Cortes d’Arenós i Benilloba. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 275.

1804: És senyoria del comte d’Aranda, dins la Governació de Morella. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531