1238, juliol, 11: Jaume I dóna a l’infant Ferran d’Aragó tota Llíria. LLR, vol. 1, n. 0459; LLR, vol.2, n. 0082.

1238, juliol, 20: Jaume I dóna als hòmens del consell de Calataiud tota Llíria, més cases a València. LLR, vol. 1, n. 0412.

1240, gener, 25: L’infant Ferran d’Aragó, nebot de Jaume I, reconeix al rei que li ha fet donació del castell i vila de Llíria, i li promet que si mor sense descendència se les tornarà a la corona. ACA, pergamins de Jaume I, n. 785.

1248, octubre, 13: Jaume I ha recuperat Llíria com vila reial i atorga unes cases. AHN, OOMM, Montesa, Pergamins reials, carpeta 482, n.92-R.

1255, novembre, 26: És vila reial i Jaume I demana el pagament de l’impost de la peita. ACA, reg. 8, f. 21.

1263, febrer, 22: Jaume I atorga al seu fill l’infant Pere els llocs d’Alzira, Corbera, Alfàndec de Marinyén, Pego, Ontinyent, Borriana, Gandia, Càrcer i sarraïns de Llíria amb les rendes i jurisdicció. ACA, reg. 14, f. 10v.

1253, abril, 5: Jaume I atorga a la vila de Llíria, com vila reial, l’equivalent a una carta pobla. Document perdut. Publica: L. Martí, Historia de la muy ilustre..., t.II, 1986, pp. 33-36.

1269, agost, 30: Jaume I confirma el concanvi pel qual Arnau de Romaní dóna a l’infant Pere el castell de Palma i alqueria d’Ador o Alhoir, i rep de l’infant a canvi el castell i vila de Riba-roja i la moreria de Llíria. Not: Simó de Sant Feliu. A.H.N., OO.MM., Montesa, pergamins, carpeta 519, n. 365-P.

1269, agost, 31: Arnau de Romaní, ciutadà de València, concànvia i dóna a l’infant Pere el castell de Palma i l’alqueria d’Alhoir o Ador, i l’infant li dóna a canvi el castell i vila de Riba-roja i la moreia de Llíria.Not: Pere Març, de Barcelona. A.H.N., OO.MM., Montesa, pergamins, carpeta 519, n. 365-P.

1283, novembre, 30: Pere III atorga a les viles reials d’Alzira, Pego i Llíria els mateixos privilegis que tenia la ciutat de València. ACA, reg. 46, f. 123r

1288: setembre, 30. Alfons III promet no separar-la de la Corona. ACA,r.78,f.13v

1291, desembre, 26: Jaume II convoca a Corts del regne de València a les viles reials de Borriana, Morvedre, Gandia, Ademús, Dénia, Llíria, Xàtiva, Alpont, Vila-real i Alzira. ACA, reg. 90, f.222v.

1293: agost, 17. Jaume II dóna a na Maria Fernandes la vila de Llíria. ACA, reg. 260, f. 235r-v.

1301, novembre, 18: Jaume II convoca corts del regne de València amb participació de les viles reials de Morvedre, Xàtiva, Castelló de la Plana, Alpont, Castellfabib, Biar, Ademús, Castalla, Montesa, Morella, Vall de Pego, Cullera, Llíria, Borriana, Dénia, Alzira, Corbera i Gandia. ACA, reg. 332, f. 269r-270r.

1308: març, 13. Jaume II pacta amb el seu germà l’infant Ferran, fill de Pere III, recuperar Albarrasí, i també Alzira i Llíria aquestes donades per Pere III a n’Agnès Sabata, mare de dit Ferran, a canvi de 100.000 sous. ACA, reg.24??, f.86v.

1314: agost, 7. Jaume II ven a l’infanta Yolant de Grècia les rendes de la vila de Llíria. ACA, pergs.Jaume II, n. 3285. La carta de gràcia és del dia 17 d’agost. ACA, Pergs.Jaume II, n. 3258.

1317, juliol, 23: Jaume II, després de recuperar de Bernat de Cruïlles el castell de Castalla amb el castell de Tibi, torre de Torrosella, alqueries de Sarganella i Benilloba i lloc de Benifallim, i el castell de Penàguila, li ven tot això a na Yolant de Grècia per 188.500 sous. Aquesta paga al rei retornant-li les rendes reials de Llíria, però rep a canvi diners en compensaicó per la diferència de preu. ACA, Mulasses del RV, ed.C.López, regesta n. 1570; ARV, Real 614, f. 232v.

1329: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1335, juny, 2: Alfons IV dóna al seu fill i de la reina Leonor, l’infant Joan, les viles de Borriana i Llíria. ACA, reg. 871, f. 147-148. Inserit en la confirmació per PERE IV el 5-5-1339. ACA, reg. 866, f. 53-57.

1336, agost, 15: Pere IV confirma a la vila de Llíria el privilegi de la seua incorporació a la corona atorgada el 30 de setembre de 1288 pel rei Alfons III. ACA, reg. 859, f. 214v-215.

1336: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1336, setembre, 14: Pere IV, reunit en Corts generals del regne de València i a petició d’aquestes, promet no separar mai del patrimoni reial el castell i vila de Xàtiva, castell i vila de Morella i les aldees, castell i vila de Morvedre, vila d’Alzira, vila de Castelló de la Plana, vila de Borriana, vila de Vila Real, castell i vila de Llíria, castell i vila d’Alpont, castell i alqueries de Madrona, castell i vila de Cullera, castell i vila de Corbera amb les alqueries i llocs, castell i vila de Penàguila, castell i vila de Guadalest amb les alqueries i llocs, castell i vila de Castella, castell i vila de Xixona, i els llocs situats més enllà de Xixona. També promet que a partir d’ara, tot hereu de la corona, abans de ser jurat com nou rei per les corts generals haurà de jurar respectar aquest privilegi de no alienació. Tanmateix al final les Corts accepten que en cas de necessitat militar de la corona, amb l’aprovació d’aquestes reunides a València, podran ser alienats temporalment alguns de dits llocs per obtenir diners llevat de Xàtiva, Morella, morvedre, Alzira, Castelló, Borriana i Cullera. ARV, Fons Alpont, pergamí n. 17; id, n. 18; ACA, reg. 866, f. 53v-55v.

1339, maig, 5: Pere IV confirma a la vila de Llíria la seua incorporació a la corona, amb prohibició de donar-la a infants. ACA, reg. 866, f. 23r-24v.

1340, setembre, 11: Pere IV dóna a l’infant Ramon Berenguer, comte de Prades, les viles de Corbera i Almenar (a Catalunya), amb carta de gràcia, més 830.000 sous, i el comte li dóna a canvi al rei les viles d’Elx i Crevillent per així poder donar-les a l’infant Joan. Per pagar-li part dels diners, també ven al comte amb carta de gràcia Vila-real per 15.000 lliures, i Llíria per 11.500 lliures. ACA, Pergs.Pere IV, n. 495; ACA, reg. 870, f. 53-58. Àpoca del pagament: ACA, Pergs.PERE IV, n. 502.

1340, setembre, 30: Pere IV ven a l’infant Ramon Berenguer, comte de Prades, la vila de Llíria per 11.500 lliures. ACA, reg. 870, f. 19v-20v. Carta de gràcia al full 21r-v.

1341, gener, 17: Pere, comte d’Ampúries, i Ramon Berenguer, comte de Prades, sentencien que la reina Leonor retorne a la corona les viles de Borriana i Llíria, i a canvi PERE IV ha de donar a dita reina i al seu fill Joan els llocs d’Elx i Crevillent, el primer en alou i el 2n en feu. ACA, reg. 871, f. 147-8

1342: març, 31. Pere IV havia donat en contrafur, com a dot de la infanta Yolant al seu marit Lope de Luna, senyor de Sogorb, els castells i llocs de Llíria, Ademús, Alpont, Castellfabib, Madrona, Dos Aigües, Penàguila i Cullera. Atenent la protesta de les Corts, havia acceptat que els jurats de la ciutat de València s’obligaren en dita donació i pel valor del dot, i a canvi el rei donà a la ciutat les rendes de dits llocs per pagar el prèstec que havien fet per abonar el dot. A més, els havia donat permís per a què, si dites rendes no eren suficients, que pogueren vendre algun de dits castells durant deu anys. I això és el que fan en maig de 1344, quan venen el castell de Cullera. ACA, reg. 990, f. 181-188.

1348, setembre, 10: Pere IV dicta provisions sobre com recuperar el castell i vila de Llíria de mans de l’infant Ramon Berenguer. ACA, reg. 1062, f. 68v-70r.

1351, maig, 9: Pere IV encarrega a Berenguer de Codinachs que tramite la lluició i recuperació per a la corona del castell i vila de Llíria de mans de l’infant Ramon Berenguer, i el mateix del castell i vila de Cullera de mans de Nicolau Jamvilla, comte de Terranova. ACA, reg. 556, f. 93r.

1355, octubre, 30: Pere IV confirma a la vila de Llíria el privilegi de la seua incorporació a la corona. ACA, reg. 898, f. 36r-37v.

1372, agost, 11: Pere IV confirma a la vila de Llíria els privilegis de 1289 del rei Alfons III i del propi Pere IV del 1339 i 1355 en els quals declara la incorporació de dita vila a la corona. ACA, reg. 922, f. 187-190.

1375, juliol, 21: Pere IV dóna al seu fill infant Martí les viles i llocs d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Vall de Seta, Vall de Gorga, Vall de travadell i Llíria, en compensanció de la reclamació que li feïa de diversos béns de la seua mare la reina na Leonor (20.000 onces d’or de la seua dot, 107.000 sous que la reina lliurà al rei en ajuda de la lluïció de la vila de Llíria a Ramon Berenguer, comte d’Ampúries; més altres 105.800 en ajuda de la lluïció d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Vall de Seta, Gorga i Travadell i altres béns que foren de na Margarida de Llúria,comtessa de Terranova). Tots aquests diners i béns són valorats en 70.000 lliures i per això la donació inicial. Perg.perdut. Cita: Mulasses, doc.n. 85, de l’edició de C. López.

1386, juny, 22: Pere IV confirma a l’infant Martí la possessió d’Alcoi, BArxell, Xirillent, Vall de Seta, Gorga, Vall de Travadell i Llíria i elimina la clàusula de carta de gràcia d’elles, per tant passen a l’infant en alou, si bé dita donació ha de ser confirmada pel papa, la qual cosa encara no ha aconseguit. Per això queda en suspens dita eliminació de la carta de gràcia, llevat de Llíria i Penàguila que si queden en alou de l’infant Martí. ACA, reg. 2026, f. 10v-15v.

1391: agost, 17. Infant Martí ven a la ciutat de València amb carta de gràcia Alcoi, Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Barxell, Xirillent, Seta i Travadell. Confirmat pel rei Joan I el 25, novembre, 1391. ACA, reg. 2026, f. 66v-71.

1392, gener, 30: L’infant Martí vnomena procurador per donar possessió a la seua muller del marquesat de Camarasa i les viles de Llíria, Serra d’Eslida, la Vall d’Uixó, Vall de Seta i el castell i vila de Penàguila, que li ha venut per 722.000 s. ACA, Pergs.Joan I, n. 323; ARV, Real 611, f. 213. Abans, el 15 de gener el rei Joan I ho ha aprovat. ACA, reg. 2026, f. 76v-78r.

1401: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1403, juny, 30: Martí I autoritza la ciutat de Sogorb i les viles de Llíria i Xèrica, i llocs de Pina, Barraques, Benaguasil, Pobla de Vallbona, Paterna, Vall d’Uixò, Castro, Serra d’Eslida i Vall d’Almonesir per carregar censals, garantits amb les rendes reials de cada una, per pagar a la ciutat de València la redempció i retorn a la corona de Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Altura, Alcubles i Penàguila. ACA, reg. 2297, f. 12v-17r.

1403, juliol, 2: Martí V pacta amb la ciutat de València les condicions de retorn a la corona del castell i vila de Llíria, el castell i vila de Xèrica, els llocs de Pina i Barraques dit Sant Pere de Bellmunt, la vila d’Altura i lloc de Les Alcubles, i el castell i vila de Penàguila, amb tota la jurisdicció, que havien estat venuts a dita ciutat. ACA, reg. 2297, f. 12r-v.

1404, juliol, 11: Martí I, a súplica del braç reial de les corts del RV, incorpora de nou la vila de Llíria i les seues alqueries a la corona, amb prohibició d’alienar-la. ACA, reg. 2201, f. 29v-31v.

1408, abril, 21: Martí I accepta la donació que li fa la vila de Llíria de la moreria d’ella, sita al raval, la qual ha estat comprada per la vila amb jurisdicció, terç delme i morabatí per lliurar-la a la corona, i el rei la integra dins el cos de la universitat de Llíria, sota la seua jurisdicció i estableix que la peita reial de la vila serà de 3.000 sous any i la cena 400 s. ACA, reg. 2206, f. 54-56v.

1409, maig, 10: Martí I pacta amb les viles de Llíria i Xérica i llocs de Pina i Barraques que aquestes controlen les seues rendes reials fins que la corona faça lluició de 5.000 sous censals que pagaven en favor de la corona. ACA, reg. 2225, f. 29v-32v.

1409, maig, 22: Martí I, per ell, pel seu fill l’infant Martí el jove i com procurador dels béns de la seua difunta muller la reina Maria, ven a Jaume, comte d’Urgell, 1.000 sous anuals censals carregats sobre les rendes de la ciutat de Sogorb, moreria de Sogorb, i les baronies, viles i llocs de Paterna, Benaguasil, Pobla de Benaguasil, Vall d’Almonesir, Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, castell de Llíria, de Xèrica i de Penàguila i altres llocs dits de l’antic patrimoni de dit rei i de la reina Maria, i que arat tenia dit infant Martí hereu seu. El preu és de 13.000 sous. ACA, reg. 2225, f. 50v-54.

1417, gener, 10: Alfons V dóna la vila de Llíria a Diego Gomes de Sandoval, però no té efecte per la protesta de les Corts grals.del RV. ACA, reg. 2587, f. 42v-43v.

1417: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1419: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1428: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1435: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1443: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1465: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1469: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1479: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1488: Ferran II confirma c.p. 1252. Viciana,III,323

1479: Reial,Corts Val.1479, S.Romeu,p.67

1707, octubre, 16: El rei Felip V crea el ducat de Llíria i Xèrica per a Jacobo Fitz-James Stuart, duc de Berwick. L.Valero de Bernabé, Instituciones nobiliarias del RV, Hidalguía, 2020, p. 150.

1712, maig, 14: James Fitzjames, duc de Berwick, és duc de Llíria i de Xèrica. ARV, Reial Justícia, llibre 784, f. 97

1712: El duc de Berwick és el senyor de Llíria. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1712, exp. 14

1716: El rei confirma a Jacobo Fitz-Jame la cessió que li havia fet el seu pare el duc de Berwick, del ducat de Llíria i del ducat de Xèrica, i grandesa d’Espanya. ARV, Real Justícia, llibre 786, f. 224r

1765: Jacobo Francisco Fitz-James Stuardo Colon de Portugal Ayala, duc de Llíria, duc de Xèrica, duc de Berwick, duc de Veragua, és senyor de Llíria, Xèrica, Pina, Barraques i Higueras. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És del duc de Berwick. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531