1238: març, 7. Jaume I fa una primera donació de terres a l’alqueria de Maçlata. LLR, vol. 1, n. 0155.

1307, agost, 3: Jaume II dóna permís al noble Pere Boïl, senyor de Mislata, per construir un molí dins terme de dit lloc, horta de València. ACA, reg. 204, f. 74v.

1307, octubre, 4: Jaume II dóna al seu fidel Pere Boïl que al terme de la seua alqueria dita Mislata, situada a l’horta de València, hi puga bastir i edificar uns molins i forns, i delimita el terme. ACA, reg. 204, f. 102v-103r.

1305: rox. Pere Boïl, senyor de Manises, està casat amb n’Altadona de l’Escala, senyora de Mislata i Benilloba. Cita: RAH, Col.Salazar y Castro, Ms.9/320, f. 5r.

1307, agost, 3: Pere Boïl és senyor de Mislata. ACA, reg. 204, f. 74v

1321: gener. Pere Boïl dóna al seu segon fill Berenguer Boïl, per noces amb na Ramoneta, filla Ramon Riusec, Mislata i Benilloba.

1323: 331. Resta com usufructuària Mislata i tots llocs na Altadona,vídua Pere Boïl.

1327, octubre, 26: Jaume II dóna permís al seu mestre racional Felip de Boïl, per a què a la seua senyoria de Manises hi puga construir un casal de molins bladers, drapers o de qualsevol tipus, sobre la séquia de Mislata, Se’l dóna en alou franc i lliure i sense cap retenció reial. ACA, reg. 230, f. 131v.

1331, maig, 27: Moros Mislata protesten Ramon Riusec,Tudor Pere Boïl, fill Berenguer Boïl, pels abusos Altadona,s'avia,usufructuària. AMV,Col.Serr.Morales,v.6672, f.55 i 42

1334: 375.Es senyor part cristians i d'Albalat Sorells i Benimàmet, Berenguer de Codinats. EScolano,VII,543

1358: Antic de Codinacs, senyor de Massalfassar, comprà la meitat “cristiana” del lloc de Mislata. Cita A. Soler, Massalfassar..., p. 71.

1359, febrer, 6: Mor Antic de Codinacs, senyor de Massalfassar i part “cristiana” de Mislata, sense fills per mort d’aquests, i en el testament les deixa al seu germà Berenguer de Codinacs. ACV, pergamí n.7.590.

1359: Berenguer de Codinacs, senyor de Massalfassar i part “cristiana” de Mislata i Benimaclet, ven Massalfassar a la seua cunyada Joana Ripoll, vídua del seu germà Antic de Codinacs. Amb els diners compra Albalat dels Sorells, dita després Albalat de Codinacs. ACV, Pergamí n. 7.590.

1361: Clàusula del testament de Pere Boïl, senyor de Mislata. ARV, Reial Justícia, vol. 802, f. 1

1374: Pere Boïl, senyor de Mislata, quan la seua muller na Maria Saplana atorga testament. ARV, Batlia, pergamins n. 89 i n. 96

1375: ... Es senyor de tot el seu fill Bernat de Codinats. EScolano,VII,543

1392: Es senyor Bernat de Codinats.S.Siv.,295.

1392, maig, 9: Joan I dóna a Antoni de Vilaragut el terç delme reial del territori del lloc de Mislata, de la part que era de Bernat de Codinachs. ACA, reg. 1900, f. 248v-249r; ACA, reg. 1903, f. 18-20.

1420: Pere Boïl és senyor de Mislata i funda un vincle. ARV, Batlia, pergamins, n. 619

1415: Deu ser senyor crist. mossén Pere de Codinats. Febrer,Ordenan.med.acequia Mislata,p.159

1420: desembre, 20. La reina Maria, lloctt.del rei Alfons V, sentència que els llocs de Benilloba i Mislata són de Pere Eximenes d’Urrea, vescomte de Rueda, com a successor de Pere Boïl. ACA, reg. 3237, f. 23-24v.

1424: El rei Alfons V dóna Pere d’Urrea la jurisdicció en la moreria de Mislata i lloc de Benilloba. ARV, Reial Justícia, vol. 792, f. 56.

1424, juny, 3: Es senyor Berenguer de Vilaragut. ARV,Bailia,1147

1424, juliol, 8: Alfons V atorga a Antoni Eximenes d’Urrea el dret a establir forns, carnisseries, molins, botigues i altres coses comuns al lloc de Mislata. ARV, Man-Empares, any 1636, llibre 3, mà 22, f. 29.

1444: Clàusula del testament de n’Estefania Carròs, muller de Ramon Boïl, senyor de Mislata. ARV, Reial Justícia, vol. 802, f. 28.

1446, juliol, 1: Pero d’Urrea és senyor de la tinença d’Alcalatén, Mislata i Benilloba. ARV, Cancelleria, reg. 271, f. 1-20.

1455, abril, 8: Alfons V dóna a Pere d’Urrea la jurisdicció de la moreria de Mislata. Confirmat per Carles I, a Granada, el 15 de juny de 1526. ARV, Manaments i Empares, any 1689, llibre 2, mà 17, f. per meitat de la mà,

1455: octubre, 20. Alfons V confirma donació tota jurisd. moreria de Mislata i Benilloba al seu camarleng i conseller. ARV, Real 395,41

1457: Pere Eximenes d’Urrea és senyor de la tinença d’Alcalatén, Mislata i Benilloba. ARV, Real 259, f. 89.

1474: Es sra.sa vídua Elionor, ara dita Elionor Romeu per # amb Jaume Romeu Llansol de Romaní, senyor Cast. i Pobla Rugat.Viciana,II,60-64

1480: març, 19. Francesc Aguiló Romeu, senyor de la baronia de Rugat, la seua muller Beatriu Romeu, i Lluís Aguiló, senyor de Mislata, venen un censal. AHN, Noblesa, Osuna, CP.152, D.4.

1493: . Es senyor el Comte d'Aranda,i de Benilloba. ARV, Real 495,598r

1497: Beatriu Aguiló de Codinats i el seu fill Lluís venen la part dels cristians del lloc de Mislata a Miquel Eximenes d’Urrea, comte d’Aranda. ARV, Reial Justícia, llibre 790, f. 343. Cita: Escolano, VII, 316, si bé identifica mal els venedors

1506, desembre, 4: Lluís Aguiló de Codinats, senyor de la meitat de Mislata, la dels cristians, la ven a Miguel Ximenes d’Urrea, comte d’Aranda, per 42.600 sous, notari Joan Soler. ARV, Man-Empares, any 1675, llibre 2, mà 20, f. 14

1531: Francesc de Castellví és senyor de la meitat de Mislata en un plet per un molí. ARV, BAtlia, lletra P, exp. 2359

1563: El comte d’Aranda és senyor de Mislata. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564

1567, abril, 26: Juan Ximenes d’Urrea, comte d’Aranda, és senyor de la meitat de Mislata. ARV, Man-Empares, any 1657, llibre 4, mà 42, f. 24

1573: Francesc de Castellví és senyor de la meitat de Mislata i de Benimuslem, en un plet per un molí. ARV, BAtlia, lletra P, exp. 765

1610, setembre, 9: Na Magdalena Urrea de Castellví, vídua de Jaume d’Urrea, senyora de Benimuslem i Mislata, fa una venda a carta de gràcia. ARV, Man-Empares, any 1612, llibre 4, mà 43, f. 33.

1611, setembre, 25: Antonio Eximenes d'Urrea, comte d’Aranda i vescomte de Rueda i Biota, senyor de Benilloba i part de la baronia de Mislata poblada fins ara per moriscos, atorga a aquesta darrera, dita Vilanova de Mislata, una carta de poblament. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1721, exp. 119, f. 3r-22v

1627, setembre, 23: Antonio Ximenes d’Urrega, comte d’Aranda, és senyor de part de Mislata. ARV, Man-Empares, any 1627, llibre 5, mà 46, f. 22

1628, juny, 25: Vicente Mercader és el baró de Terrateig, i actua com procurador d’Antonio Ximenes d’Urrea, Comte d’Aranda, en l’administració de la baronia de la Vilanova de Mislata. ARV, Man-Empares, any 1628, llibre 5, mà 48, f. 25

1632, juliol, 16: Antonio Ximenes d’Urrea, comte d’Aranda, és senyor de la meitat de Mislata. ARV, Man-Empares, any 1633, llire 4, mà 33, f. 42

1751: José Cebrià, baró de Mislata, és senyor de Mislata. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 278.

1804: És del baró de Mislata. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531