1236, abril, 22: El sayyid Abu Said dóna a Guillem, bisbe de Sogorb elet, les esglésies i drets dels pobles que té sota el seu control: Arenós, Montan, Castellmontan, Cirat, Tormo, Fuentes, Vilamalefa, Vilamalur, Bordelos, Arcos, Xova, Bueynegro i Vilamalea, i els que espera obtenir prompte: Onda, Nules, Vall d’Uixó i Almenara, Alpont, Cedrelles, Andilla, Toixa, Xelva, Domenyo, Xulilla, Llíria i Morvedre i tots els llocs des d’aquets fins Sogorb. ARV, Reial Justícia, vol. 806, f. 18r-20v.

1248, febrer, 17: El sayyid Abu Said, juntament amb el seu gendre Eximén Peres d’Arenós, cedeixen a l’arquebisbe de Tarragona les parròquies dels pobles de la seua senyoria: Mela?, Arenós, Montan, Tormo, Cirat, Toga, Espadella, Bounegre, Vilamalefa, Villahermosa, Cortes, Vilamalur, Jódar?, Villahaleva, Tortonich? i Andilla, Castalla, Onil, Ibi i Tibi. Ar.Cat.Sogorb, Ms.532.

1275, agost, 3: Jaume I dóna en alou a Jaume de Xèrica, fill seu, els llocs d’Altura, Castellmontan, Tormon i Mora de Rubiols. ACA, pergs.Jaume I., n. 2239, i ACA, reg. 20, f. 275-276.

1278, abril, 3: Na Teresa Gil de Vidaure és senyora de Tormos, Altura i Castellmontan. ACA, reg. 40, f. 84r

1283, octubre, 7: Pere III notifica a tots els oficials reials que ha eliminat alguns drets reials a Xèrica, El Toro, Pina, Altura, Eslida, Suera, Fançara, Veo, Aín, Castellmontan, Planas, Domenyo, Xelva, Sot, Sinarques, Toixa, Loriguilla i altres del regne de València, senyoria de l’infant Jaume de Xèrica, germà del rei. ACA, reg. 47, f. 55v.

1299, abril, 7: N’Alda Ferrando, senyora d’Arenós, atorga testament i deixa al seu fill Gonçalvo Eximenes d’Arenós el castell d’Arenós i els llocs d’Aranyuel, Cirat, Montan i Toga; al seu fill Eximén Peres d’Arenós el lloc de Vilafermosa; al seu fill Ferran Eximenes d’Arenós els llocs de Vilamalefa i Sucaina. També és senyora d’Aiòder. AHN, Clero, Puritat, pergamins 3281, n. 3-P.

1301, abril, 29: N’Estefania Eximenes d’Arenós, filla de Blasco Eximenes d’Arenós i n’Alda Ferrandes, dóna els llocs de Cirat, Aranyuel i Montan al seu germà Gonçalvo Eximenes d’Arenós. ACV, Pergamí 5025.

1319, desembre, 3: Pere Jordà d’Arenós i la seua muller na Marquesa Llopis de Rada donen al seu fill Gonçalvo el castell i vila d’Arenós, el castell i vila de Montan amb les seues alqueries, la vila d’Aranyuel, el castell i vila de Cirat, el castell de Tormo, l’alqueria de Torrexiva, el castell i vila de Toga, el castell i vila d’Espadella, el castell de Bounegre amb les seues alqueries d’Argeleta i Ludient, el castell i vila de Vilamalur amb els seus depenents: el castell d’Aiòder, el de Fuentes o Fonts, Vilaaleva i Bernitxes, més el castell i vila de Vilamalefa i la vila de Sucaina, i el castell i vila de Cortes d’Arenós, i Torralba que pertany al castell de Vilamalur. ARV, Real Justícia, vol. 24, f. 482v-486r

1321: agost, 16. Testament de Jaume de Xèrica, deixa Castellmontan, Altura, Xèrica, Xelva, Castro, Eslida, Suera i Fançara al seu fill Jaume de Xèrica. ARV, Real 611, f. 184r

1337, juny, 17: Pere IV ordena que se li paguen al procurador de Robert, rei de Sicília, com germà de la infanta na Maria, vídua del noble Jaume de Xèrica, les rendes del castell i lloc de Castellmontan ja que els havia comprat del seu testament. ACA, reg. 861, f. 282.

1340, juliol, 26: Pere IV allarga el temps que havia assignat a Pere de Xèrica, senyor de Xèrica, per recuperar el castell de Castellmontan que havia estat assignat a la infanta na Maria, vídua del seu pare Jaume de Xèrica, per poder recuperar el valor del dot. ACA, Canc, CR, Pere IV, n. 1113.

1348: Josep Vallterra. Poveda, “Montanejos...”, BSCC, t.62, 1986, p.356-374

1357: desembre, 3. Pere Jordà d'Arenós dóna el castell i vila de Montan al seu fill Gonçalvo, junt a alqueries i vila Aranyuel. ARV,Real Just,Llibre 24,f.481-48

1360: Íñigo Vallterra. Poveda, “Montanejos...”, BSCC, t.62, 1986, p.356-374

1380: Joan Vallterra. Poveda, “Montanejos...”, BSCC, t.62, 1986, p.356-374

1408: El cavaller Joan de Vallterra és senyor de Castellmontan fa un prèstec a Pere Roís de Moros, castellà d’Amposta. APPV, Protocol nún. 1348, notari: Francesc Avinyó.

1410: Elvira Vallterra d'Espejo. Poveda, “Montanejos...”, BSCC, t.62, 1986, p.356-374

1420, febrer, 1: Francesc Berenguer fa mayorazgo amb Castellmontan. ACV,Perg.807

1445: març. Joan Ramon Folch de Cardona i la seua muller na Gonçalva Eximenes d’Arenós, vescomtes de Vilamur, venen al cavaller Joan de Vallterra i Blanes, fill de mossén Joan de Vallterrra i de Francesca de Blanes, la senyoria de Torres-Torres per 28.500 florins, casat amb na Caterina Ferrandis de los Arcos. N’era també senyor de la baronia de Castellmontan amb els llocs de Montan, Montanejos, Aranyel, Font de la Reina, Vilanova, i de l’illa de Formentera. Ar. Ducal Medinaceli, lligall 116, n. 2.814. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 196.

1461: Simó Vallterra. Poveda, “Montanejos...”, BSCC, t.62, 1986, p.356-374

1470, febrer, 13: Mor Joan de Vallterra i Blanes, senyor del castell de Torres-Torres i llocs d’Alfara i Algímia, senyor de l castell de Castellmontan amb els llocs de Montan, Montanejos, Aranyel, Font de la Reina i Vilanova de Viver, i també del castell d’Arenós i la Pobla d’Arenós. Passa a aadministrar-ho tot la seua filla Isabel de Vallterra, senyora de Canet d’en Berenguer, mentre el net Joan arriba a la majoria d’edat dels 25 anys. ARV, Reial Justícia, llibre 794, f. 288.

1475: juny. Joan de Vallterra i Blanes olim Joan de Blanes i Vallterra, en complir els 25 anys, pren possessió de la senyoria de Torres-Torres i la tinença de Castellmontan, mentre cedeix al seu germà el vincle i senyoria de Canet de Berenguer, fundat pel seu avi Francesc Berenguer, en ser incompatible amb el de Torres-Torres. Havia casat en gener de 1474 amb na Yolant de Castellví, filla de mossén Lluís de Castellví, senyor de Carlet. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 196.

1476, abril, 10: Joan de Vallterra és senyor de Torres Torres i tinença de Castellmontan. Perg. A. M.Altura

1478, juny, 1: Joan de Vallterra és senyor Torres Torres i Castellmontan. ACV, pergamí n. 5804.

1487: Mor en un duel Joan de Vallterra i Blanes, senyor de Torres-Torres, Castellmontan i Vall d’Almonesir. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 196.

1491: Mossén Joan de Vallterra es senyor Castellmontan, Montan, Montanejos, Aranyuel i alqueria de Montanejos i de Montan, tots de sarraïns, i de Torres-Torres, Algímia i Alfara. ARV,Gov,2814,f.38

1506, febrer, 1: Mor Joan de Vallterra i Castellví, senyor de Torres-Torres i Castellmontan, i hereta el seu fill Joan de Vallterra del Milà, nascut el 1495 i casat amb n’Àngela Centelles, filla de Jaume de Santàngel, senyor de Redovà, i de Francesca Centelles, filla natural del comte d’Oliva. Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 197.

1554: agost. Mor Joan de Vallterra del Milà, senyor de Torres-Torres i Castellmontan, i hereta el seu fill major Joan de Vallterra i Centelles, casat amb na Francesca d’Aragó, filla d’Alonso Gurrea, comte de Ribagorça, el 14 d’agost de 1562. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 197.

1562: Joan de Vallterra i Centelles, senyor de Torres-Torres i Castellmontan, casa per segona vegada amb na Camila Despuig, neboda de Pere Despuig, senyor d’Alcàntera, Beneixida i el Ràfol. No tingué fills barons. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 197.

1563: Joan de Vallterra és senyor de Castellmontan. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1570: Joan de Vallterra i Centelles, senyor de Torres-Torres i Castellmontan, casa per tercera vegada amb n’Isabel Centelles, però no tingué fills barons vius. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 197.

1573: setembre. Mor Joan de Vallterra i Centelles, senyor de Torres-Torres i Castellmontan, i hereta el seu germà Vicent de Vallterra i Centelles, casat el 1551 amb na Margarida Ribelles de Borja, filla de Joan Ribelles, senyor de l’Alcúdia. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 198.

1585: Vicent de Vallterra i Centelles, senyor de Torres-Torres, dona al seu segon fill Miquel Vallterra i Ribelles la senyoria de la tinença de Castellmontan, amb la Vilanova, Font de la Reina, Montanejos, l’Alqueria i Aranyol, a canvi de què faça de fidancer per traure’l de presó. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 198.

1602: Miquel Vallterra és senyor de Montanejos, Aranyuel, l’Alqueria i Montan. ARV, MR. 10009.

1609: Es senyor Miquel Vallterra,sr.Torres Torres. Escolano,VIII,785

1611, abril, 8: Miquel Vallterra, senyor de les baronies de Torres-Torres i Castellmontan, en presència del procurador del seu germà Joan Vallterra i Blanes qui li disputa la titularitat, atorga carta de poblament per als llocs d’Alfara i Algímia. ARV, Protocol n. 10.282, notari Francesc Prancudo.

1612: març, 3. Miquel Vallterra, senyor de la baronia de Torres-Torres i de Castellmontan, atorga carta pobla per a aquesta darrera vila. AHN, Consell Ordes, n. 21.918, exp. 7.

1628: febrer. El rei Felip IV crea el títol de Comte de Vilanova o Comte de Villanueva per a Joan de Vallterra i Ribelles, senyor de Torres-Torres, Castellmontan i Canet d’en Berenguer. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 200

1632: Mor Joan de Vallterra i Ribelles, comte de Villanueva, senyor de Torres-Torres, Castellmontan i Canet d’en Berenguer, i hereta el seu fill Vicent Vallterra i Vallterra, casat el 1640 amb Lluïsa de Palavicino i Rojas. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 200.

1634: Vicente Vallterra, comte de Villanueva, és el senyor de Torres-Torres i Castellmontan. ARV, Reial Justícia, vol. 792, f. 522.

1642, octubre, 24: Juan Matias Vallterra és senyor de la baronia de Torres-Torres i la de Castellmontan. ARV, Man-Empares, any 1702, llibre 3, mà 33, f. 18

1645: Mor Vicent Vallterra i Vallterra, comte de Villanueva, senyor de Torres-Torres i Castellmontan, i hereta el seu filla Joan Maties Vallterra Palavicino, menor d’edat, reconeguda aquesta 5 anys després, el 1650 i nomenat així ell tudor del germà menor Francesc Vallterra Palavicino, senyor de Canet d’en Berenguer. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 200

1675, agost, 18: Testament de Francisco Vallterra Berenguer i Blanes Palavicino Baron, comte de Villanueva. ARV, Man-Empares, any 1681, llibre 3, mà 2, f. 13

1678, octubre, 13: Codicil testamentari de Francisco Vallterra Berenguer i Blanes Palavicino Baron, comte de Villanueva. ARV, Man-Empares, any 1681, llibre 3, mà 2, f. 13

1678: novembre. Mor Francesc Vallterra Palavicino, comte de Villanueva, senyor de Torres-Torres i Castellmontan i Canet d’en Berenguer i el 19 de febrer de 1679 el Justícia Civil de València declara hereu el seu fill Josep Vallterra i Vila-rasa. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 200.

1690: Josep Vallterra i Vila-rasa, comte de Villanueva, senyor de Torres-Torres i Castellmontan i Canet d’en Berenguer, casa amb na Victòria Julià Urries, senyora de Godella i Rocafort. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 200.

1743: José Vallterra Blanes Muñoz, comte de Villanueva, baró de Torres-Torres i Castellmontan, és senyor de Torres-Torres, Alfara de la Baronia, Algímia de la Baronia, Aranyuel, Castellmontan, Fuente la Reina, l’Alqueria, Montanejos, Vilanova de Viver. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 276.

1755: José Vallterra Blanes és comte de Villanueva i baró de Torres-Torres, Algímia, etc. ARV, Reial Justícia, vol. 799, f. 151.

1804: És senyoria del comte de Villanueva, dins la Governació de Morella. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531